Una moció aprovada en l’últim ple de l’Ajuntament de l’Hospitalet ha acordat incloure en els pressupostos de 2026 partides per a la reforma d’edificis històrics, reivindicats per veïns i entitats, com els de les antigues fàbriques Albert Germans, Cosme Toda, Can Llopis, Can Batllori i Can Tries. El destí final d’aquestes instal·lacions hauria de ser per a equipaments socials i culturals.
Aquest era el primer punt de la moció, que en consta de quatre, i que va ser aprovada gràcies als vots de tota l’oposició (ERC-EUiA, Comuns, PP i VOX). El grup municipal del PSC va votar en contra de tota la proposta ja que, segons la seva portaveu, Cristina Santon, hi havia molts temes diferents barrejats en la moció i la seva negativa tenia a veure amb la pretesa cogestió d’aquests centres, ja que considerava que aquesta labor “ha de ser municipal”.
Precisament la moció, en el seu tercer punt, proposava que s’establís un protocol de cogestió d’equipaments municipals amb entitats i plataformes ciutadanes en un termini de sis mesos. Aquesta idea només va tenir el suport dels Comuns, promotors de la moció, i d’ERC-EUiA.
La ciutat compte amb un gran patrimoni industrial
La ciutat té un gran patrimoni industrial, fruit de l’activitat que va tenir el municipi durant dècades anteriors, producte també de la proximitat a Barcelona. Avui en un dia, bona part d’aquests edificis, ja no tenen una activitat productiva, bastants són de propietat pública i uns pocs ja són equipaments al servei de la ciutadania.
Segons els ponents de la moció, l’objectiu és doble. D’una banda, es promou la conservació del patrimoni i per un altre, es cobreix una necessitat. Existeixen exemples clars com és la Tecla Sala, fàbrica tèxtil en el seu moment, avui seu de la Biblioteca Central de l’Hospitalet i Centre Cultural Metropolità on treballen diferents entitats.
Un altre exemple és la fàbrica Vilumara, també pertanyent al sector tèxtil, que avui acull un institut amb diferents línies educatives i de formació.
Aquesta no és la primera moció que es presenta per a preservar el patrimoni industrial de la ciutat. Al setembre del 2023 es va posar l’objectiu en dues fàbriques. En la Godó i Trias s’ha perdut l’oportunitat en realitzar-se una concessió demanial del recinte a una empresa privada que, simplement, farà negoci. Una altra de les empreses que l’ajuntament podia haver comprat era Olis Regàs, en el barri de Santa Eulàlia.
Albert Germans, esperant la seva reforma
Amb Albert Germans s’ha aconseguit el compromís de que no es realitzi cap concessió demanial, ni amb Renfe, amb la qual es tenia un acord per a convertir-la en escola de formació i al que la mateixa Renfe va renunciar, ni amb ningú, i preservar-lo per a equipament de la ciutat.
La Plataforma Recuperem Albert Germans, integrada per veïns i diferents entitats, ja va iniciar una campanya de recollida de signatures reivindicant la transformació de l’edifici patrimonial de l’Hospitalet perquè es converteixi en un espai col·lectiu autogestionat, obert a la ciutat, per a la realització d’activitats culturals i socials, tallers de formació i horts urbans.
En aquest moment existeixen altres edificis, a més d’Albert Germans, com el conjunt de Cosme Toda, Llopis i Batllori o l’Edifici Molí que són exemples del patrimoni industrial i obres arquitectòniques d’un gran valor i importància històrica. També una part de Can Trinxet, pendent d’un projecte de reforma bastant contestat pel veïnat. I altres edificis d’èpoques més recents com Fotogravats Arcs en la Ronda de La Torrassa o ISAMSA en l’avinguda del Carrilet en el barri de Sant Josep.
Crida als Consells de Districte
Existeixen moltes entitats i associacions amb dificultats per a trobar espais per a realitzar les seves activitats, assajos o reunions, classes, assemblees… I moltes vegades les han de realitzar al carrer o en els escassos espais públics. Un exemple d’això és l’Ateneu Cooperatiu de l’Hospitalet, que és l’únic de tota Catalunya que no disposa d’un local cedit per l’Administració
A més, existeixen col·lectius que tenen la capacitat i la voluntat de cogestionar aquests espais com és el cas de la Plataforma Albert Germans que així ho venen reivindicant, però sembla que la posició de l’actual govern de la ciutat no és precisament aquesta.
A més dels edificis citats, la moció fa una crida a tots els Consells de Districte perquè informin sobre altres edificis amb aquestes característiques, susceptibles de ser adquirits pel municipi amb l’objectiu de conservar el poc patrimoni que queda en peus en l’Hospitalet.
Mig centenar d’entitats reclamen novament l’obertura de l’Auditori de La Torrassa malgrat la negativa del govern
Veïns i entitats de Collblanc-La Torrassa exigeixen la reobertura de l’Auditori del barri que roman tancat des del 2023 i ha estat un referent cultural del districte. Una nova concentració i la lectura d’un manifest en defensa d’aquest equipament ha conformat un nou acte de protesta del veïnat que està fart de les excuses del Govern local, que no aporta cap solució viable.
El manifest llegit al costat de la seu del districte II ha comptat amb l’adhesió de més de 50 entitats de Collblanc-La Torrassa i d’altres associacions de l’Hospitalet, que s’han sumat a la protesta en solidaritat amb la reivindicació de la reobertura de l’Auditori. També ho han fet diferents partits polítics com a ERC-EUiA, Comuns, PP, Junts per l’Hospitalet, Alternativa d’Esquerres i organitzacions sindicals com la CNT.
Els veïns han manifestat que l’Auditori ha estat sempre un equipament important per al barri. En aquests últims anys s’han celebrat, entre altres activitats, més de 300 obres teatrals, més de 120 concerts i més de 150 projeccions de pel·lícules, moltes d’elles dirigides a un públic infantil.
Aquesta és una mostra de l’enorme impacte i la seva contribució per a difondre i fer més accessible la cultura en el barri de Collblanc-La Torrassa.
L’Auditori, situat al carrer Mare de Deu dels Desamparats, es va tancar l’any 2023. “I ni l’Arquebisbat, propietari del local, ni l’Ajuntament han fet res per a garantir la seva continuïtat”, asseguren els veïns, “malgrat la seva gran activitat durant els últims anys”.
El manifest va ser llegit per Txabi Franquesa, humorista i veí del barri, qui ha reivindicat la necessitat d’aquests equipaments culturals que “són una manera de lligar llaços i créixer tots junts”.
L’Ajuntament ja ha manifestat la seva posició en diferents ocasions. L’última, en el darrer Consell de Districte, on el regidor Jesús Husillos va dir que “no té condicions perquè sigui un auditori. Fonamentalment per qüestions de seguretat” davant la petició de rehabilitació de l’equipament.
Davant aquesta negativa, els veïns han sol·licitat a l’ajuntament que doni compte de les converses mantingudes amb l’Arquebisbat sobre la possible reobertura de l’Auditori. Així mateix, han demanat l’elaboració d’un informe tècnic sobre l’estat real, les condicions actuals i les millores a realitzar perquè l’equipament recuperi la seva activitat de cara al curs 2026/27.
Si, finalment la recuperació del *Auditori no fos possible, entitats i veïns demanen a l’ajuntament que presenti en el termini de tres mesos una ubicació nova per a l’equipament cultural que necessita el barri de Collblanc-La Torrassa.
Encara que algunes fonts municipals han apuntat la possibilitat de situar les activitats que es realitzaven en el *Auditori, en el Centri Cultural de Collblanc-La Torrassa, veïns i entitats s’han mostrat contraris a aquesta possibilitat, en estar àmpliament utilitzat, de manera que no cobriria totes les activitats que es feien en el centre ara tancat.
Després del tancament de la biblioteca de Santa Eulàlia, la pèrdua del’Auditori ha significat un cop dur per a la cultura popular, segons afirmen els veïns. A tot això cal sumar el tancament en els pròxims mesos del Teatre Joventut per a la seva remodelació i la sala d’actes de la Regidoria del Districte.
Articles originals de l’Estaca
