Durant gairebé deu anys, Esplugues de Llobregat va acollir un dels decorats cinematogràfics més singulars de Catalunya i de tot l’Estat: Esplugas City, un poblat de l’Oest construït el 1964 pels germans Balcázar per rodar-hi spaghetti westerns. Avui ja no en queda res més que el record i una placa commemorativa, però la seva història continua fascinant cinèfils i veïns.
L’origen d’un somni de cel·luloide
A començaments dels anys seixanta, el western vivia una segona joventut gràcies al cinema europeu. L’èxit de Sergio Leone amb Per un grapat de dòlars havia obert la porta a un gènere nou, el western mediterrani, més barat i amb estètica pròpia. Els germans Alfonso, Francisco i Jaime Jesús Balcázar, que ja tenien estudis de rodatge i doblatge a Esplugues, van decidir apostar-hi fort.
El 1964 van encarregar a l’escenògraf Juan Alberto Soler aixecar un poblat sencer als terrenys propers al cementiri. El resultat: 10.000 metres quadrats de decorats, amb tres carrers principals, una quarantena d’edificis de fusta i pedra, i fins i tot una zona d’ambientació mexicana. No hi faltava res: saloon, església, barberia, ferreria, presó, banc, oficina del sheriff i forca. Tot pensat perquè les càmeres no captessin antenes ni xemeneies del món real.
Els rodatges: vaquers a Esplugues
El primer film va ser Pistoleros de Arizona (1964). En menys d’una dècada, Esplugas City va acollir el rodatge de prop de 70 pel·lícules. Hi van passar noms clau del gènere com Giuliano Gemma, Klaus Kinski, Fernando Sancho, Francisco Rabal o Juan Luis Galiardo, al costat d’estrelles nord-americanes com Audie Murphy o Broderick Crawford.
Els veïns recorden aquells anys com una època de moviment i feina: molts van treballar-hi com a extres o tècnics. Esplugues es va convertir, literalment, en un escenari del cinema europeu, compartint protagonisme amb Almeria o Hoyo de Manzanares.
Esplugas City. Febrer 1965.
El declivi i un final de pel·lícula
Però la moda del western es va començar a esgotar a finals dels seixanta. A més, la construcció de l’autopista B-23 va obligar a expropiar els terrenys i traslladar el poblat uns metres més enllà, fins on avui hi ha l’institut La Mallola.
Els Balcázar fins i tot van imaginar reconvertir Esplugas City en un parc temàtic del Far West, però el projecte no va prosperar. El cop definitiu va arribar el 1972, quan el ministre franquista Sánchez Bella va ordenar-ne l’enderroc perquè considerava que els decorats “donaven mala imatge” a l’entrada de Barcelona.
Abans que les màquines enderroquessin el poble, els productors van decidir rodar-hi una última pel·lícula: Le llamaban Calamidad. El clímax del film incloïa la destrucció del poblat, i així va ser: es va incendiar i volar amb explosius bona part dels decorats reals. Les flames que es veuen a la pantalla eren, de fet, l’adeu definitiu d’Esplugas City.
El record d’un Far West català
Després de la desaparició del poblat, la memòria d’Esplugas City va quedar diluïda. Durant anys, molts veïns ni tan sols sabien que, als afores del municipi, havia existit un Hollywood a petita escala.
Amb el temps, però, el llegat s’ha anat reivindicant. El 2014, coincidint amb el 50è aniversari, Esplugues va dedicar-hi exposicions, projeccions i activitats populars. El 2017, l’Ajuntament va col·locar una placa commemorativa al parc de Can Tinturé, i el 2019 el documental Goodbye Ringo, de Pere Marzo, va recuperar les veus de tècnics, actors i especialistes que hi van treballar, obtenint el premi del públic al Festival de Sitges.
Un altre gest de record arriba cada setembre: durant la Festa Major de Sant Mateu, el carrer de l’Església es transforma en l’escenari del mercat d’artesanies “Esplugas City”. El centre històric s’omple de parades d’artesania i productes gastronòmics, tot sota una estètica western que aporta caràcter i originalitat a la festa, mantenint viva la memòria d’aquell Far West espluguí.
Avui, del vell Esplugas City només resta una palmera que marcava l’entrada del recinte i, sobretot, el record. Però durant uns anys, Esplugues de Llobregat va ser territori de vaquers, pistolers i bandolers: un petit tros de Far West que ja forma part de la història cultural i cinematogràfica del país.
