“La principal causa de la pobresa a Sant Cugat continua sent l’habitatge (és a dir, poder fer front a les despeses de la hipoteca o el lloguer), que afecta al 8% de la població”, recull la quarta onada del Baròmetre Inclusiu, una enquesta impulsada per l’Ajuntament i que es realitzada cada dos o tres anys, en la darrera onada (2025) amb 507 enquestes a majors de 16 anys i un marge d’error d’un 4,45%. Segons el mateix estudi, un 16,4% de la ciutadania santcugatenca és pobra, entenent pobresa com a incapacitat a fer front a les despeses de l’habitatge. És una xifra per sota de la mitjana catalana però que ha crescut en cinc punts en menys d’una dècada.
A més, l’exclusió social ha crescut gairebé 10 punts durant el mateix període i hores d’ara un quart de la població viu en situació d’exclusió, entesa com la impossibilitat a fer front a les despeses bàsiques de la llar, les d’alimentació, als pagaments de préstecs o compres ajornades i/o a partir una situació de carència material. Una xifra que s’agreuja tenint en compte que un 16,7% dels enquestats asseguren que no podrien tenir cap ajuda econòmica en cas de partir problemes econòmics.
La vulnerabilitat creix malgrat que la taxa d’ocupació se situa en un 75,7% i l’atur en un 4,2% (8,2% en el cas de les persones estrangeres). Dels aturats, un 31,3% fa més d’un any que estan en situació d’atur, el que pot acabar suposant una cronificació de la pobresa, tal com adverteixen entitats socials com Càritas i Gilgal Solidari. De fet, segons l’informe, un 72,3% de les persones considerades pobres treballen i un 16,7% tenen més d’una feina remunerada.
L’encariment de l’habitatge és clau en la desigualtat i hores d’ara un 70,1% dels santcugatencs que paguen un lloguer o una hipoteca hi dediquen més de 800 euros mensuals, 10 punts més que el 2023. Només un 11% paga menys de 550 euros mensuals. De mitjana, els llogaters paguen 1.100 euros mensuals i els hipotecats uns 1.135 euros en quotes, xifres que es mantenen estables malgrat que la ciutat registra un increment continuat del lloguer segons les dades del Departament d’Habitatge, que aquest 2025 se situa en 1.430 euros mensuals de mitjana.
Els santcugatencs que lloguen una única habitació paguen de mitjana 400 euros, una xifra que ha anat oscil·lant durant els darrers anys. Segons el Baròmetre, la majoria de persones que viuen de relloguer en habitacions són joves d’entre 16 i 34 anys d’origen estranger i que fa menys de cinc anys que viuen a la ciutat. Són persones que normalment es troben en una situació vulnerable pel propi fet migratori –en alguns casos en situació administrativa irregular–, per la capacitat adquisitiva i per la manca de xarxa social de suport.
Tal com va advertir mossèn Emili Marlés a la presentació de la memòria anual de Càritas, la vulnerabilitat econòmica en molts casos pren forma de relloguer. Un 32% de les persones ateses per l’entitat parroquial durant el 2024 vivien en habitacions rellogades, una situació complexa també per accedir a drets ja que moltes de les persones que relloguen habitacions no permeten l’empadronament al domicili. Això aboca les afectades a rebre visites dels serveis socials per comprovar que hi resideixen, una pràctica tot sovint castigada pels propietaris o rellogadors en forma d’expulsió del pis, àgil perquè en molts casos no hi ha un contracte d’acord amb la llei d’arrendaments urbans o amb la llei pel dret a l’habitatge que protegeixi els inquilins.
Els relloguers dificulten l’accés al padró i, en conseqüència, als drets que en deriven
Davant el temor a perdre el pis, algunes de les persones afectades renuncien a empadronar-se, ho han de fer a domicilis on no resideixen o han d’intentar aconseguir un padró sense domicili fix, fórmules indispensables per accedir a drets com la sanitat o l’educació. És per aquest motiu que entitats com la Floresta contra Fronteres o la Coordinadora Obrim Fronteres, membre de la Xarxa d’Entitats pel Padró, veuen amb preocupació les declaracions polítiques de l’alcalde, Josep Maria Vallès (Junts), i del tinent d’alcaldia de Bon Govern, Jordi Puigneró (Junts), per establir nous mecanismes de control i enduriment de les condicions del padró. Davant la normalització dels discursos polítics, majoritàriament de partits de dreta i extrema dreta, que demanen limitar les condicions d’accés al padró, la Xarxa ha impulsat un Pacte pel Padró a Catalunya al qual l’Ajuntament no s’ha adherit per l’oposició de Junts, PP i Vox.
El Baròmetre Inclusiu també recull altres dades sobre l’habitatge que demostren que és un problema més enllà de les persones amb menys recursos econòmics. Un 50% de la població té moltes o algunes dificultats per fer front al lloguer o la hipoteca, un percentatge que s’ha mantingut estable durant el darrer lustre després d’un increment de 8 punt entre el 2017 i el 2020. Tot plegat a una ciutat on un 45,4% de la ciutadania viu de lloguer, 10 punt més que fa una dècada i 17,5 més que la mitjana catalana.
La vulnerabilitat més enllà de l’habitatge
El Baròmetre recull altres sindicadors de vulnerabilitat, com ara la facilitat per arribar a final de més. Hi ha un 14% dels santcugatencs amb molta dificultat, una xifra que per primer cop supera el 10% i se suma als que tenen algunes o certes dificultats fins arribar a un 37,5%. Tot i que la suma de les persones amb moltes, algunes i certes dificultats generalment s’ha ubicat entre el 35 i el 37%, destaca l’increment de les que tenen més dificultats.
L’informe també recull preguntes específiques que mostren que les dificultats varien en funció de la despesa: un 24,65% no poden permetre’s marxar de vacances una setmana a l’any, un 1,87% un àpat de carn, peix o proteïna vegetal cada dos dies, un 9,07% mantenir l’habitatge a temperatura adequada, un 31,76% fer front a una despesa imprevista de 900 euros, un 16,37% fer front al pagament de la hipoteca o el lloguer, un 31,6% tenir un cotxe i un 14,79% substituir mobles trencats o vells.
“Sorprèn que gairebé un 28% de les persones pobres de la ciutat afirmin rebre ajuda d’alguna entitat bancària, un percentatge que amb prou feines arribava al 6% l’any 2020”, especifica el Baròmetre Inclusiu, que també destaca que hi ha un 10,8% de la ciutadania que no té ningú a la ciutat a qui explicar els seus problemes personals, una xifra superior a la mitjana catalana però que es manté estable després del pic d’un 19,4% el 2020. De nou, les persones amb menys xarxa són migrades i que fa menys de cinc anys que viuen a la ciutat tot i que no són les úniques que registren problemes de salut mental, que han augmentat significativament durant els darrers anys. Hores d’ara un 32% dels santcugatencs diuen haver patit ansietat o depressió durant el darrer any.
