En un territori dinàmic com l’àmbit metropolità de Barcelona, els moviments de població són incessants i en totes direccions. En un any, hi arriben, en marxen o canvien de municipi gairebé 550.000 persones, l’11% de la població censada, segons les últimes dades publicades per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), corresponents al 2023. Migracions sostingudes d’aquest calibre tensionen la disponibilitat d’habitatge i compliquen la planificació d’equipaments i infraestructures de transport.
El volum de canvis d’empadronament registrats el 2023 a l’àmbit metropolità, format per les comarques del Barcelonès, el Baix Llobregat, el Vallès Occidental, el Vallès Oriental i el Maresme, és el més alt dels últims deu anys, com s’aprecia al següent gràfic interactiu. El 2014 els canvis van ser una mica més de 382.000, l’equivalent al 8% de la població censada al començament d’aquell any. La tendència ha estat constant a l’alça, tret del sotrac ocasionat per la crisi sanitària del 2020.
Els components dels fluxos migratoris (siguin interns, dins de Catalunya o d’Espanya, o externs, en relació amb tercers països, d’entrada o de sortida) han evolucionat de manera diferent a les comarques metropolitanes. Al principi de la dècada plasmada en el gràfic anterior, que coincideix amb el final de la crisi del deute, el component principal eren els canvis de municipi dins la mateixa regió metropolitana, mentre que a partir del 2019 (altre cop amb l’excepció del 2020) el volum més gran prové de la immigració externa, és a dir, de les arribades de persones procedents de l’estranger.
El 2023 van ser 186.966 els ciutadans arribats d’altres països que es van establir a la regió, mentre que 98.878 van fer el camí invers. Això dona un saldo net positiu de 88.088 residents fruit dels fluxos migratoris externs.
Com mostra el gràfic següent, pràcticament la meitat de la immigració internacional rebuda per l’àmbit metropolità va tenir Amèrica com a origen. El pes de la immigració americana no era tan marcat deu anys enrere: s’ha anat accentuant a partir del 2019. També han crescut els fluxos originats en altres continents, però no tant.
En conjunt, la immigració externa o internacional cap a la regió de Barcelona se situa en cotes màximes i en una línia que el gràfic de sota mostra clarament ascendent, salvat el bienni de restriccions sanitàries 2020-2021, si bé el 2023 pot haver arribat a un nivell d’estabilització. Fins i tot, el component americà mostra un mínim descens.
Per contra, les migracions internes, és a dir, les que tenen com a origen o destinació les altres comarques catalanes o altres comunitats autònomes dins l’Estat espanyol, registren volums inferiors i experimenten un comportament força diferent. El 2023 van arribar als municipis metropolitans 57.313 nous residents i en van marxar 69.912, amb el resultat d’un saldo d’11.599 empadronats menys.
El balanç de les migracions internes era força diferent deu anys enrere. Llavors el saldo era positiu, hi havia més altes que baixes, i es va mantenir així fins al 2017, en què van començar els números vermells. Les comarques metropolitanes ja havien començat a cedir població cap a altres indrets de Catalunya i Espanya quan va esclatar la pandèmia, moment en què va irrompre amb força el treball a distància i es va posar en valor la vida al camp o en nuclis urbans més petits. L’estudi Rural i urbà: migracions, entorn residencial i estructures d’oportunitat, desenvolupat per l’Institut Metròpoli, aprofundeix en aquest fenomen.
No sorprèn, doncs, que el vector dominant del canvi de tendència hagi estat una variació en el cabal d’emigració cap a la resta de Catalunya, que se situava inicialment prop de les 20.000-24.000 baixes anuals però el 2020 va assolir de cop les 35.780 i després no ha baixat de 30.000. El nombre de trasllats cap a altres racons d’Espanya es manté més estable, entre les 35.000 i les 37.000 anuals.
I on van els residents metropolitans quan busquen un altre lloc de Catalunya per viure? Doncs el 2023 més d’una tercera part (34,4%) van escollir la vegueria del Penedès (Alt Penedès, Anoia, Baix Penedès i Garraf). I una quarta part (24,4%) van trobar nou domicili a les comarques de Girona.
Els canvis de municipi dins la mateixa regió metropolitana suposen el segon flux demogràfic per volum, 136.414 l’any 2023, al voltant del 25% del total de canvis registrats al padró. Aquest nombre de persones desplaçades es manté força estable, si bé en termes relatius el flux ha disminuït: deu anys enrere suposava el 33% dels moviments de població.
I qui són els habitants metropolitans que canvien de municipi dins la mateixa regió? El desglossament de les dades de l’Idescat, basades en l’estadística de migracions i canvis de residència de l’INE, apunta als grups d’edat entre els 20 i els 39 anys com els que més van fer aquest tipus de moviment el 2023: sumen el 46% de les mudances. Com s’aprecia al gràfic següent, també força infants i adolescents de fins a 19 anys van participar en aquests trasllats. Per tant, es pot deduir que les famílies amb fills en edat escolar formen el gruix dels canvis de domicili intrametropolitans.
En resum, els moviments demogràfics dibuixen una regió metropolitana de Barcelona en què els canvis són freqüents i en múltiples direccions: no sols el territori es transforma, també la gent que l’habita. Dels diversos fluxos migratoris, l’extern o internacional és positiu (hi ha més arribades que sortides) i suposa el vector principal del creixement de la població metropolitana, mentre que l’intern (en relació amb Catalunya i la resta d’Espanya) presenta un saldo negatiu en l’últim quinquenni. També és negatiu el creixement natural o vegetatiu, el que no s’origina en les migracions sinó que és fruit de la procreació de la població censada. I és que des del 2018 el nombre de defuncions és superior al de naixements, tant a l’àmbit metropolità com al conjunt de Catalunya.
