Com es pot veure en la gràfica depenent del mitjà els col·lectius necessitats de tarifació social presenten importants diferències.
Tanmateix, en la mateixa AMB l’edat per poder obtenir la T-Rosa gratuïta i la T4 (reduïda) és discriminatòria per edat (de 60 a 65 anys), segons el municipi on es resideixi.
La unificació de la tarifació socia la gran assignatura pendent de la integració taifària
La Generalitat ja torna a parlar de la T-Mobilitat, projecte de millora i unificació de títols de transport públic que porta enrederit uns quatre llargs anys. La T-mobilitat s’ha venut com la solució a tots els temes pendents de l’actual tarifació de l’ATM que funciona per zones i també com a element per resoldre el caos que suposa la multitud de títols de transport.
La T- Mobilitat, actualment és tan sols una eina física i informàtica que pot ajudar, però la resolució real dels problemes són decisions polítiques i financers que han d’adoptar les diferents administracions i en especial l’Autoritat del Transport Metropolità que depèn de la Generalitat i del finançament del transport, que malgrat haver estat regulat per la Llei 21/2015 del Parlament de Catalunya encara dorm el somni dels justos en els calaixos de la Generalitat.
L’AMB continua fent la seva política i la mostra és la molt recent integració dels tres títols social de l’AMB (rosa gratuït, rosa reduït i acompanyant) en una sola T rosa metropolitana de contacte, però evidentment sense resoldre les diferències en la seva aplicació entre diferents municipis per raó d’edat i sense ser vàlida als trens de rodalies.
És imprescindible acabar amb aquesta disbauxa i cal integrar les tarifes socials, igual que la resta de tarifes a la T-Mobilitat, de manera igualitària i unificada, per a tots els catalans i catalanes que puguin ser beneficiaris de la tarifació social, i això depèn únicament de decisions respecte al seu finançament i de la voluntat política de fer-ho.
El gener de 2019 amb la creació de la tarifa plana d’una zona en l’àmbit dels municipis que componen l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), va ser una nova ocasió perduda per tractar correctament la Tarifació social, igual ha succeït el 2020 amb la creació dels nous títols de transport T-Casual o T-Usual.
I fa poc temps ha succeït el mateix amb la implantació de la T-Mobilitat … La tarifació social continua sense tocar-se.
Quina és la realitat actual de la Tarifació social?
En forma resumida podríem dir que és una autèntica disbauxa… Veiem…
L’ATM, té títols socials pels menors de 16 anys, la T-jove, la T-usual bonificada per persones en Atur i títols bonificats per famílies nombroses i monoparentals, però no hi ha títols per a persones grans i tampoc per persones amb discapacitats i acompanyants.
Pel que fa a la gent gran, persones discapacitades i acompanyants, la situació és realment rocambolesca i greu doncs:
- Rodalies : RENFE va totalment per lliure aplicant diferents descomptes a la resta i en especial té una targeta pròpia “daurada”; no estan integrats en rodalies els títols socials (ni els de l’ATM, ni els de l’AMB). Qüestió totalment incomprensible sí rodalies és gestionada per la Generalitat de Catalunya.
- FGC també té la seva pròpia línia de tarifació social, si bé a la zona 1 i municipis metropolitans de la zona 2, està integrada a la tarifació social de l’AMB.
- En els municipis de tota la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB) l’aplicació de tarifes socials és totalment diferent segons municipis i els diferents serveis urbans.
- En el cas de l’àmbit de l’ATM és molt greu la no existència de passi de persones discapacitades i per l’acompanyant amb preu reduït.
En el cas de l’AMB l’aplicació de la tarifació social també és clarament absurda i discriminatòria: A la mateixa AMB, a la zona 1 tarifària i als municipis metropolitans de la zona 2, l’edat d’aplicació de la T-Rosa (gratuïta) i la T4 (bonificada), és diferent concedint-la al diferents edats entre els 60 a 65 anys segons el municipi on es visqui i tan sols serveix per a autobusos locals, i això suposa en alguns municipis que no es pot utilitzar per anar a serveis essencials com serveis mèdics a municipis veïns.
Ho podem veure clarament al següent quadre:
Conclusió:
Les persones grans i jubilades són discriminades en la tarifació social segons el mode de transport que n’utilitzin, per la seva edat i pel seu municipi de residència i les persones amb discapacitat i els seus acompanyants pateixen la mateixa discriminació.
La Tarifació social és un dret reconegut i urgent!
- La manca de finançament social i passar-se la pilota entre diferents departaments de la Generalitat, i la mirada al costat d’altres administracions i ajuntaments, ha estat l’excusa permanent i perfecte, per no aplicar les polítiques unificades de tarifació social del Transport Públic a tota Catalunya i a tots els mitjans de transport.
- La discriminació per raó d’edat, residència i mitjà de transport, és evident, injusta i inconstitucional.
- És una realitat que reconeix tothom i així ho ha manifestat el mateix Parlament i el Síndic de Greuges de Catalunya.
- Cal un acord polític urgent que doni una solució per fi a aquest greuge discriminatori inadmissible.
Atesa aquesta realitat és necessari i urgent que en tot l’àmbit català començant pel territori controlat per l’ATM de Barcelona, es faci una aplicació de reducció tarifària social de manera igualitària i unificada per a tots els municipis i mitjans de transport públic, és del tot injustificable la discriminació per raó d’edat o residencia en un municipi o pel mitjà de transport públic que s’utilitzi tant per a la gent gran com pel col·lectiu de les persones amb discapacitats i acompanyants. Aquesta aplicació arbitrària i diversa de la tarifació social està vulnerant drets reconeguts per llei i fins i tot principis constitucionals.
No hi ha cap excusa per demorar-ho més, no cal esperar a nous canvis de tarifes, ni a la desitjada tarifació per quilometratge de la T-Mobilitat.
Si es vol és possible posar en marxa ràpidament una Tarifació social unificada iigualitària per a tota Catalunya.
Lluís Carrasco Martínez. Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP). Delegat Territorial del Baix Llobregat.
Article original de Viu Molins.
Notícies relacionades:
