El 2014, fa ja 11 anys, la presentació de l’Estiu Metropolità per part de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) recollia un grapat d’actuacions per garantir una bona conservació de les platges. Una de les mesures consistia en crear dunes per estabilitzar les platges i mitigar els efectes dels temporals.
També es va potenciar la retirada d’espècies invasores de flora i fauna per preservar el sistema dunar. La preocupació ja venia d’anys enrere, davant la constatació de la regressió costanera al delta del Llobregat i la pèrdua persistent de sorra a les platges situades al nord del port de Barcelona.
Manca de sediments i dics del port
En el cas del delta, la manca d’aportacions de sediments del riu Llobregat, que queden retinguts en els embassaments, i els efectes dels dics del port de Barcelona sobre els corrents marítims, que s’emporten sorra del Prat cap a Castelldefels, són les causes principals de la regressió costanera. Una de les mesures que s’apliquen cada any és l’abocament de milers de metres cúbics de sorra al litoral pratenc just abans de la temporada estival.
Al gener de 2017, un fort temporal que va afectar el litoral metropolità, especialment el Prat, va tornar a posar sota els focus la necessitat de prendre mesures per protegir les platges. Més d’un centenar d’experts es van reunir per abordar el tema. De fet, la protecció de les platges va ser el tema central de la tradicional presentació de l’Estiu Metropolità d’aquell any.
La conclusió del grup d’experts va ser que calia adoptar un pla integral “per a una costa ambientalment sostenible i resilient al canvi climàtic, formulat amb criteris científics i participació ciutadana, que permeti concretar actuacions i programar projectes i inversions a curt, mitjà i llarg termini, per fer possible una gestió integral i durable del litoral metropolità, amb el suport i la participació de totes les instàncies administratives competents a escala estatal, regional i local”.
Reunió del grup d’experts per proposar mesures per preservar el litoral metropolità.
Platges reduïdes a la meitat
Els experts van alertar que, fins al 2100, el nivell del mar pujarà entre 60 i 100 cm, i que augmentarà substancialment la temperatura de l’aire i l’aigua. Això significa que algunes de les platges metropolitanes es podrien reduir al 50 %, “la qual cosa tindria efectes molt negatius, tant per al medi ambient com per a l’activitat socioeconòmica de la zona. A la vegada, el canvi climàtic també provocarà que els episodis de temporal marítim dels mesos d’hivern siguin cada vegada més freqüents i violents”.
Al març de 2018 es fa evident la pèrdua de sorra a les platges metropolitanes: sobretot al nord, però també al sud. Entre elles, la del Prat. L’AMB i ajuntaments com el del Prat recorden que la protecció del litoral correspon al Govern central i demanen solucions estructurals a la regressió costanera.
Possibles mesures i solucions
Al desembre de 2019 se celebra una jornada tècnica per avaluar possibles solucions. A banda del diagnòstic, es comencen a posar sobre la taula diferents alternatives per protegir i estabilitzar el litoral metropolità, entre elles instal·lar, com a prova pilot, geotubs submergits (dics reversibles paral·lels a la costa, construïts amb geotèxtil, un material sintètic resistent que té menys impacte en l’ecosistema), o aportar sorres amb una granulometria adequada perquè les platges siguin més estables i evitar una pèrdua ràpida de sorra. Aquesta darrera és la única mesura que s’ha pres de moment.
A l’estiu de 2022, l’AMB va constatar que, des del 2017, les platges ja havien perdut entre 6 i 10 metres d’amplada. La borrasca Cèlia i els seus efectes desastrosos porta el Consell Metropolità a demanar formalment al Ministeri de Transició Ecològica actuacions urgents. Un any després, l’administració central enceta diversos projectes com la descontaminació de la platja de Sant Adrià de Besòs, l’estabilització de les platges i Mongat, estudi d’alternatives per a la protecció i estabilització de les platges del delta del Llobregat, i recerca de dipòsits de sorra amb granulometria més gran per aportar a les platges metropolitanes.
Temporals recurrents
Mentrestant, any rere any els temporals marins es van repetint i van mossegant cada cop més trams de platja. El d’octubre de 2023 es menja fins a 40 metres d’amplada de les platges metropolitanes, mentre que el de la primavera de 2024 provoca esvorancs i danys en diversos equipaments, a més de retallar fins a 25 metres algunes platges.
Balanç preocupant i dades alarmants
El febrer d’aquest any, 2025, l’AMB emet un comunicat en què alerta que la regressió de les platges continua augmentant i que, en els darrers 25 anys, el nivell del mar ha pujat 14 cm i les onades són 30 cm més altes durant els temporals. També s’indica que, en els darrers cinc anys, el litoral metropolità nord ha perdut 30.100 m2 de superfície de sorra en cinc anys.
Abans que s’acabi l’any, l’AMB confia que s’aprovi un protocol entre totes les administracions implicades per planificar actuacions i finançament per protegir les platges metropolitanes. Així es va anunciar durant la presentació de l’Estiu Metropolità d’enguany, celebrada a Sant Adrià del Besòs, on recentment s’ha recuperat part del litoral.
