El Ple municipal del 26 de novembre de 2025 va aprovar inicialment la modificació puntual del PGM (Pla General Metropolità) a l’anomenat àmbit de la Via Augusta, un sector comprès pel corredor que s’estén des de la parcel·la de Nestlé fins a l’entorn del centre comercial Finestrelles, incloent-hi les instal·lacions esportives Joaquim Blume.
Es tracta d’una de les principals portes d’entrada al municipi des de Barcelona i d’un espai fortament condicionat pel pas de la ronda. La modificació del planejament estableix el marc urbanístic per transformar aquest sector, amb la cobertura parcial de la ronda de Dalt, la reordenació de grans parcel·les, la incorporació de nous usos residencials i la continuïtat dels equipaments existents.
Transformació de la parcel·la Nestlé i nou front a la Diagonal
Començant per la primera parcel·la afectada pel planejament, la proposta redefineix l’àmbit de Nestlé, amb l’objectiu de reforçar aquest espai com a nou pol d’activitat metropolità al voltant del nus entre la ronda i la Diagonal.
A la zona nord de la parcel·la, entre la Nestlé i l’autopista, es proposen 12.500 metres quadrats de sostre residencial, amb tres edificacions que s’alçaran vuit plantes, més una planta baixa, amb “alçades similars a l’ambient residencial del seu entorn”, segons el projecte.
A la façana de l’avinguda dels Països Catalans, en canvi, es mantindrà el caràcter terciari – és a dir, oficines i activitat econòmica – amb l’edificació històrica de Nestlé, i una torre de planta baixa i vint-i-cinc plantes a la cantonada de la rotonda Elisabeth Eidenbenz. Aquesta torre, segons recull el document, està pensada perquè “faci de nova porta d’Esplugues” i esdevingui “una fita urbana en l’eix visual de la Diagonal”, en el marc de la transformació de l’entorn i de la creació d’un nou àmbit de centralitat metropolitana.
Pel que fa a l’alçada i a la volumetria d’aquesta ordenació, fonts municipals assenyalen que encara està en revisió i que hi ha aspectes que no es poden concretar en aquest moment perquè el treball no està tancat. En aquest sentit, remarquen que la voluntat és que qualsevol proposta mantingui una escala coherent amb l’entorn i amb l’interès general, i que actualment s’estan valorant alternatives perquè el resultat final sigui equilibrat i integrat.
En qualsevol cas, l’aprovació inicial validada pel Ple municipal contempla un increment global de sostre superior als 30.000 metres quadrats, sumant les edificacions residencials i el nou volum terciari. Per ajudar a visualitzar la possible magnitud d’aquesta ordenació, Esplugues.digital ha elaborat una recreació orientativa que mostra l’impacte volumètric que podria tenir la nova edificació prevista al planejament en tramitació, tot i que la configuració final dependrà del desenvolupament del pla i de les aprovacions posteriors.
Recreació orientativa elaborada per Esplugues.digital per visualitzar l’impacte volumètric que podria tenir la nova edificació prevista al planejament en tramitació, al costat de l’actual seu de Nestlé (PB+7). El document aprovat inicialment contempla la possibilitat d’una torre de fins a PB+25. La configuració final dependrà del desenvolupament i les aprovacions posteriors del pla.
En aquest sentit, fonts municipals recorden que una imatge pot mostrar escenaris possibles, però no equival a un projecte aprovat, i que cal distingir entre visualitzacions o simulacions de treball i el que acabarà sent el document definitiu.
La cobertura de la ronda de Dalt i el nou àmbit residencial
La modificació del Pla General Metropolità situa la cobertura de la ronda de Dalt com una de les peces centrals de la transformació prevista a l’àmbit de la Via Augusta. El planejament planteja cobrir el tram comprès entre el carrer Sant Mateu i Laureà Miró amb l’objectiu d’integrar aquesta infraestructura dins el teixit urbà i recuperar per a la ciutat una superfície que avui està ocupada pel trànsit rodat.
Segons el document aprovat inicialment, es tracta d’una actuació tècnicament assumible gràcies a les condicions del mateix entorn. La topografia permet executar la llosa de cobriment sense modificar les rasants existents ni afectar els accessos actuals a la ronda ni el ramal de sortida del centre comercial. A això s’hi afegeix el fet que, a la parcel·la contigua de la Generalitat, ja existeix un mur de contenció que pot servir parcialment com a estructura de suport, facilitant-ne l’execució.
Un cop coberta, la ronda de Dalt deixaria de funcionar com una barrera i passaria a esdevenir un nou espai urbà. A sobre de la llosa es preveu urbanitzar uns laterals que, mentre no es transformin altres trams de la ronda, connectarien Sant Mateu amb Laureà Miró mitjançant una circulació perimetral. Aquesta nova ordenació també permetria enllaçar amb el carrer Molí, millorant l’accés al barri de Ca n’Oliveres i reforçant la continuïtat entre barris. Sobre la cobertura, el planejament preveu crear una gran zona verda, amb vegetació i espais d’ombra, recuperant superfície per a l’ús ciutadà.
La cobertura de la ronda no és una idea nova a Esplugues, de fet, en va ser pioner amb la construcció del Parc de la Solidaritat, inaugurat l’any 1998, que va permetre cosir els barris de Can Clota i Can Vidalet. Aquella experiència va transformar una infraestructura viària en un espai de connexió i convivència.
Plànol de la modificació del PGM a la Via Augusta, on es mostra la cobertura prevista de la ronda de Dalt entre el carrer Sant Mateu i Laureà Miró i la disposició dels nous blocs d’habitatges associats a aquesta transformació urbanística (Ajuntament d’Esplugues)
El planejament incorpora també un nou àmbit residencial estretament relacionat amb la transformació de la ronda de Dalt. En aquest sector es preveu la construcció de tres blocs d’habitatges, amb alçades màximes de planta baixa més catorze, quinze i setze plantes, connectats entre si per volums més baixos que ordenen el conjunt.
El sostre residencial es reparteix entre habitatge lliure i habitatge de protecció oficial, amb un clar predomini d’aquest darrer. En concret, es projecten 18.000 metres quadrats de sostre d’habitatge protegit i 13.500 metres quadrats d’habitatge lliure. Les plantes baixes dels edificis d’habitatge lliure es destinaran a usos comercials, mentre que les dels blocs d’habitatge protegit podran acollir equipaments públics.
En aquest sentit, fonts municipals assenyalen que el plantejament incorpora també elements de retorn ciutadà, com més de 200 habitatges de protecció oficial, el cobriment de la Ronda de Dalt davant del centre comercial i dels terrenys de la Generalitat per unir la ciutat, així com una millora de la mobilitat en aquest sector. Aquestes mateixes fonts destaquen especialment la voluntat de potenciar el hub de salut i benestar, amb el reforç de l’oferta d’oficines a l’entorn del Parc Empresarial i del futur Campus Clínic.
Continuïtat dels usos esportius a les instal·lacions Joaquim Blume
Entre la transformació de la parcel·la de Nestlé i el nou àmbit residencial vinculat a la cobertura de la ronda de Dalt, el planejament manté l’ús esportiu de les Instal·lacions Esportives Joaquim Blume, que continuen sent una peça central dins l’àmbit de la Via Augusta.
La modificació del Pla General Metropolità no altera la funció principal d’aquest equipament, però sí que en redefineix l’ordenació per dotar-lo de més flexibilitat. El document amplia el gàlib i els criteris volumètrics de les instal·lacions esportives, de manera que es puguin dur a terme reformes, ampliacions o enderrocs parcials sense necessitat de tramitar nous plans especials cada cop que es vulgui intervenir.
A més, al davant del carrer Sant Mateu es preveu una franja privada d’ús públic que haurà de quedar lliure d’edificació i s’urbanitzarà en continuïtat amb la vorera. Aquesta actuació permetrà millorar l’accessibilitat i la relació de les instal·lacions esportives amb l’espai públic, en coherència amb la transformació global de l’entorn.
Plànol de la parcel·la de la Generalitat on es mostra l’ordenació de les Instal·lacions esportives (Ajuntament d’Esplugues)
Posicionaments polítics
Tot i que el govern municipal disposa de majories suficients al consistori per tirar endavant la proposta, l’aprovació inicial del planejament no va generar unanimitat i va evidenciar discrepàncies entre els grups municipals. En la votació, el dictamen va prosperar amb els vots favorables del PSC, Esplugues En Comú Podem, VOX i la regidora no adscrita Sara Forgas. PP i Junts es van abstenir, mentre que ERC hi va votar en contra.
Durant el debat, Junts va justificar l’abstenció del seu grup assegurant que no tenen “gens clar” el projecte i mostrant dubtes sobre l’impacte en la mobilitat d’un àmbit que ja considera “conflictiu” des del punt de vista de la circulació. Segons va afirmar Iban Salvador, no estan convençuts que la resposta sigui “més habitatges, més pisos i més oficines” en aquest punt concret de la ciutat.
Esplugues En Comú Podem va situar la proposta en un context metropolità més ampli, vinculant-la directament a l’arribada del nou Hospital Clínic. Jordi Pérez va destacar com a “bona notícia” el fet que el planejament incorpori un 41 per cent d’habitatge protegit, tot defensant que no es pot reclamar habitatge públic i alhora impedir-ne la construcció. Amb tot, també va reconèixer que el projecte tindrà un impacte important en l’entorn, amb alçades similars a les del Pla Caufec, i tot i formar part del govern va reclamar que els futurs desenvolupaments siguin “amables, integrats i més humans” i no entrin en contradicció amb la identitat d’Esplugues.
Des del Partit Popular van expressar que el projecte els sembla interessant, però Agustín Parra va assenyalar “problemàtiques de complexa resolució”, especialment pel que fa a la torre de 25 plantes. Per aquest motiu, el grup va optar per l’abstenció a l’espera de veure com evoluciona el planejament.
La posició més crítica va arribar des d’Esquerra Republicana, amb la intervenció de Roger Martínez, que va rebutjar la proposta de manera frontal i la va definir com un “Pla Caufec 2.0”. ERC va defensar la cobertura de la Ronda de Dalt, però va criticar que s’utilitzi com a justificació per impulsar un model de ciutat basat en grans edificis d’oficines, amb una torre de 25 plantes com a element central. Segons el grup, tot i incorporar habitatge protegit, aquest no és el veritable “centre de gravetat” de l’operació, que consideren dominada per l’ús terciari.
El Partit Socialista va remarcar que el govern recolliria les inquietuds expressades pels diferents partits i va situar el projecte en un entorn en plena transformació, marcat per la futura arribada de l’Hospital Clínic. Montse Pérez va defensar el cobriment de la Ronda de Dalt com una oportunitat per millorar la continuïtat urbana i connectar barris, i va subratllar la importància del planejament en matèria d’habitatge, amb 256 habitatges de protecció oficial, tot reconeixent l’existència d’un nou edifici terciari que s’afegeix a un volum d’oficines ja existent.
El debat el va tancar l’alcalde, Eduard Sanz, que va recordar que l’aprovació inicial deixa encara “variables incògnites” per definir i va apuntar que hi haurà marge per ajustar el planejament de cara a l’aprovació provisional. En aquest sentit, va convidar els grups de l’oposició a continuar dialogant, tot defensant que la ciutat ha d’avançar i millorar les condicions de vida, encara que existeixin visions diferents sobre com fer-ho, i remarcant que en projectes d’aquesta envergadura “com més consens, millor”.
Al·legacions presentades i pròxims passos
Esplugues.digital ha tingut accés a dos escrits d’al·legacions presentats durant el període d’informació pública. Segons fonts municipals, es tracta de les únices dues al·legacions registrades, una presentada des de l’oposició política a mans d’Esquerra Republicana i una altra formulada des d’una comunitat de veïns, ambdues pendents d’anàlisi i resposta.
Esquerra Republicana qüestiona la justificació de l’interès general i considera que el planejament “no respon a cap necessitat ni social ni econòmica real” i que “té com a única vocació fer una operació urbanística de caràcter especulatiu”. En aquest sentit, el grup reclama que el document es refaci i es torni a portar a aprovació inicial incorporant “modificacions substancials” que prioritzin l’habitatge públic i un model urbanístic alineat amb l’interès general.
La segona al·legació ha estat presentada per una comunitat de veïns de l’entorn de la parcel·la de Nestlé. Segons ha explicat a Esplugues.digital el president de la comunitat, el veïnat es va assabentar de l’abast del projecte a través de El Pont d’Esplugues, fet que va activar una mobilització urgent davant un termini d’al·legacions de només 30 dies, que coincidia amb el període nadalenc. “Ens vam trobar amb un projecte d’una magnitud molt gran i amb molt poc marge de temps per reaccionar”, assenyala, tot lamentant que el nom del pla “no sigui representatiu de la zona realment afectada” i que no s’hagi fet cap procés de consulta prèvia amb el veïnat.
Entre les peticions formulades, els veïns reclamen que s’allargui el termini d’al·legacions per poder presentar més aportacions i denuncien una manca de concreció en la documentació. També qüestionen que el planejament parli d’edificis “en línia amb l’entorn” quan, segons expliquen, els blocs existents a la zona són de planta baixa més tres o quatre pisos, mentre que la proposta preveu edificacions de fins a planta baixa més vuit. “A la pràctica gairebé es doblen les alçades actuals”, afirmen, i critiquen que en una parcel·la relativament petita es concentri un volum edificable que consideren “desorbitat i injustificat”, especialment en un punt amb problemes de mobilitat que, tot i haver millorat amb la reforma de la rotonda, continua sent conflictiu.
El col·lectiu veïnal insisteix que no s’oposa a la construcció d’habitatge públic, que qualifica de “necessària i evident”, però rebutja que es faci “causant aquests perjudicis col·laterals” i defensa que hi ha alternatives urbanístiques possibles. En aquest sentit, lamenten que no s’hagi parlat amb els veïns abans de definir la proposta i arriben a qualificar l’operació de “pelotazo urbanístic”. Després de presentar les al·legacions, han començat a coordinar-se amb altres comunitats de propietaris i habitatges unifamiliars de la zona, sumant ja una vintena de comunitats en un primer grup opositor. Segons expliquen, ja s’han reunit presencialment, estan buscant assessorament jurídic i tenen previst demanar reunions amb els grups polítics municipals i amb l’alcalde, amb la voluntat de “no quedar-nos de braços creuats i fer tot el camí legal que tinguem al nostre abast”.
Així doncs, ara el document es troba en fase de revisió, amb l’objectiu d’analitzar el planejament i les aportacions rebudes abans de continuar la tramitació.
Un projecte a llarg termini
Tot i l’abast de les transformacions que es plantegen, el document aprovat correspon a una fase encara molt inicial del procés urbanístic. La modificació del PGM ha superat l’aprovació inicial i el període d’informació pública, però abans de poder-se desenvolupar sobre el terreny haurà de completar el seu recorregut administratiu.
En aquest sentit, fonts municipals apunten que encara és aviat per fixar terminis d’execució, ja que el document s’ha d’acabar de revisar i haurà de seguir les fases administratives corresponents. Segons aquestes mateixes fonts, es tracta d’una transformació a mitjà i llarg termini, que previsiblement es desplegarà per fases.
Es tracta, en definitiva, d’un projecte a llarg termini, que no tindrà una materialització immediata, però que fixa les primeres bases d’una transformació profunda d’aquest sector d’Esplugues. Amb aquest pas, l’Ajuntament posa sobre la taula les primeres peces d’un planejament que, si culmina, ha de redefinir la relació de la ciutat amb la ronda de Dalt i amb una de les seves principals façanes metropolitanes.
