Autor: Oriol Pàmies

El sistema de transport públic de la regió de Barcelona ha tancat el 2025 amb un rècord de 1.191 milions de validacions, un 12,3% més que el 2019, abans de la covid. La meitat del creixement el va aportar el metro: 68 milions més de viatges que sis anys enrere. Com que en aquest temps s’han ampliat poc les infraestructures ferroviàries, la demanda ha crescut deu vegades més que l’oferta, i això té mala solució a curt termini

Més de la meitat dels residents metropolitans es queixen que paguen massa impostos per les prestacions que reben, però alhora aposten per mantenir intacta la fiscalitat. La idea de sacrificar benestar per reduir càrrega tributària només qualla entre els simpatitzants d’Aliança Catalana, Vox i, en menor mesura, el PP.

La bretxa de gènere en la distribució del temps es tradueix en més disponibilitat masculina per al treball remunerat, les aficions i la pràctica esportiva. Després de fer els 65 anys, els residents metropolitans de tots dos sexes augmenten en 76 minuts la dedicació diària a les cures personals, i dupliquen l’atenció als mitjans de comunicació i les activitats a l’aire lliure.

Paradoxalment, el coneixement de la llengua progressa mentre en retrocedeix l’ús social: ha baixat tres punts, del 27,8% al 24,7%, la població que considera el català la seva llengua habitual. El 31% el parla cada dia almenys en la meitat d’ocasions, però hi ha un grup gairebé igual de nombrós (28%) que no en pronuncia ni una paraula.

Una part important de la població es creu postveritats, és a dir, mentides com ara que el virus de la covid es va generar com a arma biològica o que els governs espien secretament la ciutadania. I això que el 45% assegura que presta atenció i sap detectar les falòrnies.

Dades Obretes

L’índex socioeconòmic territorial, que combina dades laborals, de nivell educatiu, de renda i d’immigració, revela diferències majúscules entre grups de població comparats amb els valors mitjans de Catalunya i també dins d’una mateixa ciutat. En conjunt, totes les comarques metropolitanes i el 75% dels municipis se situen per sobre del valor 100 de referència.

La projecció de l’Idescat apunta que des d’ara fins al 2034 el cens augmentarà en 120 dels 127 municipis de la regió metropolitana de Barcelona, tot i que en conjunt en menys volum que la dècada passada. El que s’accentuarà és el procés d’envelliment: en l’escenari més probable, la proporció de residents de 65 anys o més creixerà tres punts, fins al 22,5%, mentre que la població en edat escolar en baixarà 2,3, fins al 12,1%.

Una enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió detecta un ampli aval a la construcció d’habitatge públic assequible, la regulació dels lloguers i la limitació del nombre de pisos turístics. Una quarta part de la població ni són propietaris ni esperen heretar cap immoble. L’ocupació genera rebuig i por.

El 2023, 186.966 ciutadans arribats d’altres països es van establir a les comarques metropolitanes, mentre que 98.878 van fer el camí invers. El flux internacional és el que manté viu el creixement demogràfic de la regió.