FOCUS. El nou paradigma bel·licista. “Hem de construir mons on la vida no necessiti destruir altres mons per a sostenir-se”: aquesta idea de la ponència de la catedràtica en sociologia Maria del Mar Griera resumeix bona part de l’essència de moltes de les intervencions del Curs d’Estiu de la Unipau. I ha estat l’escollida per Neus Sotomayor, presidenta de la Universitat Internacional de la Pau, per a clausurar una setmana de reflexions al voltant del nou paradigma bel·licista.
Com fer comunicació transformadora?
Davant la crispació en el debat social i polític, Anxela Iglesias des del col·lectiu de comunicació Laintersección proposa buscar valors comuns i espais compartits on parlar-ne i expressar opinions lliurement. Per exemple, la protecció de les infàncies, el valor de les tradicions (tot introduint la idea que anar cada any a la manifestació feminista del 8 de març també pot ser una tradició), o de l’agraïment. Des d’aquí, per a fer campanya sobre les persones trans, a la Intersección va agafar persones trans agraïnt a persones cis que les havien ajudat, i a la inversa.
“Cal crear imatges que aconsegueixin que les coses s’expliquin d’una altra manera”, ha argumentat Iglesias en la ponència Comunicació transformadora i narratives de resistència davant la incertesa. Una comunicació en què a més del contingut, també donen importància a la forma d’articular les campanyes, sepre en col·lectiu i des de la participació de persones interessades en les temàtiques de la campanya. La qual cosa genera situacions com propostes de missatges a xarxes que han funcionat que Iglesias, com a experta en comunicació, mai hagués llançat, explica. I a més, sense posar pràcticament mai el logo de Laintersección amb l’objectiu que les persones se’n puguin apropiar. Un exemple és la campanya No les des casito, que advocava per aïllar els missatges de l’extrema dreta a Twitter en comptes de respondre-hi.
“Hem de generar la imatge de què passa si al final guanyem”
“Hem de generar la imatge de què passa si al final guanyem”: un vídeo d’Amnistia Internacional amb abraçades amb persones que surten de les presons ha estat l’exemple d’Iglesias per a aquesta estratègia, de generar imaginaris positius a les lluites. I una altra estratègia per a comunicar que Iglesias valora essencial és l’humor: “Estem totes enfadades i això genera paràlisi”. Altres recomanacions, com la de superar la idea d’alteritat per mostrar que som la mateixa experiència compartida, buscar missatgers ‘imperfectes’ amb qui el públic es pugui identificar, i la responsabilitat comuna de moure la finestra d’Overton, tant amb missatges més radicals (com la campanya als EUA ‘defund the police’ (traieu el pressupost a la policia) com amb d’altres més acceptables per a un públic més ampli (‘fund the future’, o invertim en el futur).
Imaginar futurs desitjables
“Quan fa 50 anys es preguntava a la població sobre el futur, sempre s’imaginava en positiu. En canvi, ara s’imagina una crisi, col·lapse: en negatiu. Què ha passat entremig?”: la conferència de la catedràtica de sociologia a la Universitat Autònoma de Barcelona Maria del Mar Griera s’ha centrat en respondre aquesta pregunta i en fer algunes propostes de futurs desitjables. Griera apunta que el futur és desconegut i no es pot predir, no és real, però tot i això, “el que es pensa com a real genera conseqüències, encara que no ho sigui”, ha explicat tot citant el Teorema de Thomas.
Griera ha fet un recorregut del col·lapsisme fins a futurs desitjables com l’habitatge cooperatiu, la sobirania alimentària o comunitats contemplatives
Així, amb la imaginació com a punt de partida, Griera ha denunciat que futurs relacionats amb la militarització, l’extractivisme o l’especulació es veuen com a inevitables, i en canvi, quan es parla d’un futur diferent a aquests, es considera naïf o ‘fàcil’. I des del binomi col·lapse i apocalipsi (en el qual el col·lapse implica final, clausura i no sortida; i l’apocalipsi com a espai de revolució, revelació, on es fa visible la injustícia i el dolor i la salvació és possible), ha desgranat els problemes del col·lapsisme. És a dir, mites com la idea que sense institucions, hi ha violència perquè “l’home és un llop per a l’home”, o les fantasies de salvació que passen per la separació, com un búnquer (habitual entre multimilionaris), una frontera (la de l’extrema dreta) o una plataforma digital.
L’habitatge cooperatiu, la sobirania alimentària i comunitats contemplatives (“com ho poden ser una comunitat budista o dones feministes catòliques al barri de Can Puiggener”) són tres exemples de futurs desitjables per a Griera, que van més enllà del creixement. I que a més, ja estan en marxa i existeixen a Catalunya. Són expressions concretes de com podria ser “la bona vida” aquí i ara; un concepte manllevat del buen vivir o Sumak Kawsey dels pobles indígenes, que Alberto Acosta va teoritzar a partir de la filosofia de pobles indígenes de l’Ecuador. La sociòloga també ha acabat fent una crítica a les alternatives que s’entenen com un món a part independent de l’estat: “Una forma de vida ha de poder aglutinar-se, sostenir-se i reproduir-se dins de l’estat”, sense el qual considera que no es podran democratitzar.
Què és la pau?
“El concepte de pau ha canviat al llarg dels anys: en la primera època, els fundadors de la Unipau entenien la pau com a absència de guerra. Després va passar pel concepte de pau positiva. Avui en dia, quan parlem de pau, de què parlem? Vivim en un món en pau, quan tantes persones estan vivint la violència estructural que implica l’absència d’habitatge, la sanitat trencada i el Mediterrani com a fossa comuna on no sabem ni tan sols quants cossos hi ha, com va assenyalar la Tatiana Romero”, ha expressat Sotomayor en les seves paraules de clausura. Per a la presidenta de la Unipau, doncs, “La pau no és l’absència de conflicte sinó l’existència de justícia per a tothom”.
La setmana de ponències i espais compartits l’ha tancat la companyia MINIMissimA, amb conclusions poètico-musicals basades en intervencions de ponents i participants de diferents moments durant la setmana acompanyades per un acordió fet servir sobretot com a eina de percussió.
Article original de El Cugatenc
Set entrevistes
Una desena d’articles incloses set entrevistes a Moussa Bourekba, Javier Borràs, Alejandra Torrents, Sani Ladan, Steven Forti, Giuditta Fontana i Agnus Morales
