La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) va investir el dilluns 4 de maig la filòsofa i teòrica nord-americana Judith Butler com a doctori honoris causa. La distinció, proposada per la Facultat de Traducció i d’Interpretació, reconeix la trajectòria d’una de les figures més influents del feminisme i la teoria queer contemporània.
L’acte, celebrat a l’Auditori de la universitat, va reivindicar el pensament crític, la defensa dels drets humans i el paper transformador de la universitat. I és que Butler, professora distingida de la Universitat de Califòrnia a Berkeley, és autora d’obres de referència com Gender Trouble, publicada en català com Problemes de gènere: el feminisme i la subversió de la identitat. El seu pensament ha tingut un impacte destacat en camps com la filosofia, els estudis de gènere, la sociologia, la política i la traducció.
Referent d’un feminisme crític i transformador
La padrina de l’acte, la professora Lupe Romero, va destacar tant la dimensió acadèmica com humana de Butler i la va definir com “una de les figures del pensament crític contemporani més influents i rellevants a escala global”. Durant el seu discurs, Romero va subratllar especialment la importància de la teoria de la performativitat del gènere desenvolupada per Butler que “ha desafiat les categories binàries i tradicionals del gènere” i la seva aportació a una “ètica feminista i queer compromesa amb la justícia social, la igualtat i el respecte a la diversitat”.
La professora també va remarcar la influència de Butler en els estudis de traducció i en la traductologia queer, destacant la seva defensa de la traducció com a espai de mediació cultural i política. Segons Romero, el pensament de Butler “ofereix una base teòrica inestimable” per construir una universitat compromesa amb els drets humans i el pensament crític.
Per la seva banda, el rector de la UAB, Javier Lafuente, va afirmar que les aportacions de Butler “qüestionen categories fortament arrelades” i “estimulen la reflexió rigorosa i exigent”. Lafuente va defensar que la universitat ha de ser “un espai plural basat en el respecte i la celebració de la diversitat” i va vincular el pensament de Butler amb el lema institucional d’aquest curs 2025-206, “Unidiversitat. Tothom és UAB”.
Butler reivindica la universitat com a espai de transformació social
En el seu discurs d’acceptació, Butler va reivindicar el valor del pensament col·lectiu i va assegurar que “cap persona canvia el món sola”. La filòsofa va defensar que els llibres i les idees neixen “de converses, comunitats i formes de compromís social” i va afirmar que escriure és sempre “la reunió d’un conjunt de veus”.
La pensadora nord-americana també va reivindicar el valor de la universitat pública, la traducció i el pensament col·lectiu davant l’auge dels autoritarismes. Va alertar sobre “els atacs a l’educació superior” i va defensar la necessitat de construir espais de pensament crític i imaginació política compartida. “La universitat ha d’obrir-se al món i no tancar-se darrere els seus murs”, va afirmar, tot reivindicant una institució “compromesa amb el pensament públic, la imaginació col·laborativa i la transformació social”.
Una crida a la justícia global i a la defensa dels drets humans
Butler va dedicar bona part de la seva intervenció a denunciar les guerres, les desigualtats globals i l’auge dels autoritarismes. Va fer referència explícita a Gaza, Sudan, el Líban o les polítiques migratòries dels Estats Units i Europa. Visiblement emocionada, va reclamar una “solidaritat global” basada en la defensa de la vida, la llibertat i la igualtat.
A més, va recordar l’ofensiva internacional contra els estudis de gènere i els drets del col·lectiu LGTBIQ+. Segons Butler, els governs autoritaris i l’extrema dreta han convertit el concepte de gènere en “un fantasma polític” utilitzat per alimentar la por i reforçar estructures patriarcals i nacionalistes. “La justícia de gènere no és una distracció de la política real, sinó una part indispensable de qualsevol projecte de justícia”, va defensar.
També va defensar la traducció “com una forma d’escolta” i una eina per ampliar “l’horitzó de la comprensió mútua”. La pensadora va insistir que la lluita per la justícia de gènere forma part d’una lluita més àmplia per la justícia social, econòmica i racial.
En un dels moments finals de la seva intervenció, Butler va apel·lar a construir noves formes de solidaritat: “No hi ha manera de viure avui sense tristesa, però tampoc sense els altres”, va afirmar, defensant la interdependència i les xarxes de suport mutu com a base d’una democràcia més justa.
El seu discurs va acabar amb una llarga ovació del públic assistent, en una sala pràcticament plena.
Un acte marcat per la reivindicació política
Durant la cerimònia, un grup d’estudiants va entrar a la sala per expressar la seva solidaritat amb la Global Sumud Flotilla després de l’assalt de l’exèrcit israelià a l’embarcació. El rector va mostrar el “rebuig a l’atac” i va exigir “la immediata posada en llibertat de les persones retingudes il·legalment”, mentre que Butler va aplaudir la intervenció dels estudiants.
L’acte va comptar també amb la participació del Cor de Cambra de la UAB, que va interpretar diverses peces musicals, entre les quals Over the Rainbow, Faig un traç pensant en tu i Cant de lluita, abans del tradicional Gaudeamus igitur.
