“Has estat en totes les lluites de Catalunya!”. “No, home, no”. “Vas participar en la Caputxinada, l’Assemblea de Catalunya, la Marxa de la Llibertat, la campanya anti-OTAN, el moviment dels insubmisos, la tancada de migrants a l’Església de Santa Maria del Pi demanant papers, el No a la guerra… Portes 50 anys dient el mateix, no t’han fet cas?” “Bé, hi ha gent que si que m’ha fet cas. Ara, si parlem de si m’ha fet cas la governança política d’un país, la banca, o l’empresariat, doncs no”. És la resposta de l’Arcadi Oliveres a una pregunta que li feia l’Albert Om en el programa de TV3 el Convidat el 2013. El moment ha arrancat una riallada entre el públic de l’acte d’homenatge Sense abandonar l’esperança. Tot el que vam aprendre de l’Arcadi aquest dissabte a la Unió, quan s’ha projectat un fragment dins d’un vídeo amb testimonis de record de l’Arcadi.
La Universitat Internacional de la Pau (Unipau), Justícia i Pau, el Centre Delàs d’Estudis per la Pau i Lafede justícia global han organitzat l’acte per ser totes entitats pacifistes i de justícia on Oliveres va estar implicat. I s’ha fet davant d’una sala Clavé plena de gom a gom d’“arcadistes” en un esdeveniment que, més que recordar-lo com a icona, ha parlat de les lluites que el movien, tal com ha llegit Neus Sotomayor, presidenta de la Unipau, en un text conjunt de les entitats organitzadores. El text també ha recordat a Oliveres en clau de present: “Sabem quin to de veu posaria en criticar els governs, inclòs el nostre. Sempre deia que l’antídot era l’educació, la reflexió i el pensament crític.”
L’alcalde ha anunciat que un espai “viu i representatiu” de Sant Cugat portarà el nom d’Arcadi Oliveres
“Hi ha un espai viu i representatiu de la ciutat que ens agradaria que portés el nom d’Arcadi Oliveres”, ha anunciat Josep Maria Vallès, alcalde de Sant Cugat dirigint-se a la família. Vallès també l’ha recordat fent “més conferències que dies tenia l’any” però tot i així sense tenir un ‘no’ per a ningú, i amb un compromís que entenia que “la pau no és absència de guerra, és justícia social”. La dona d’Arcadi Oliveres, Janine Künzi, també ha participat en l’acte parlant de la importància d’apreciar la felicitat que porten els infants quan neixen i també que la mort, que Arcadi va viure com un traspàs a una altra vida, pugui ser conscient: “Oferir sedar els malalts terminals és matar i fer que no visquin el traspàs de manera conscient”.
Persones destacades de l’activisme per la pau o la justícia social com el premi Nobel de la Pau Adolfo Pérez Esquivel i la seva dona Amanda Guerreño, Yayo Herrero, Tica Font o David Fernández han reivindicat el llegat d’Oliveres amb vídeos que s’han projectat junt amb els fragments d’’El convidat’ que han permès sentir també al propi Arcadi. I l’homenatge també s’ha fet amb la cançó d’Àlvar Roda El soldat de la quimera, que s’ha projectat al principi de l’acte, dedicada a Oliveres.
De Procés Constituent a les lluites actuals
Amb la voluntat de portar la torxa de la reflexió i el pensament crític s’han fet dues taules rodones. La primera, moderada per la periodista Mònica Terribas, ha comptat amb l’historiador Xavier Domènech i l’editora Mar Valldeoriola, ambdós també activistes. “L’Arcadi sí que convencia, aquesta sala està plena de convençuts per l’Arcadi. I ho feia amb un somriure, fins i tot en els moments més desesperançats”, ha recordat Domènech. El sentit de l’humor que el caracteritzava ha resseguit pràcticament tots els moments de l’acte.
Oliveres va estar implicat en múltiples moviments i lluites per la justícia, a més de ser professor d’Economia a la UAB
“Si ell deia: «anem cap aquí», hi anàvem tots”, ha explicat Valldeoriola. També han recordat l’impuls que va fer amb el moviment polític i social Procés Constituent junt amb Teresa Forcades. En un moment, el seu nom va sonar com a possible candidat a la presidència de la Generalitat: “Sempre he pensat que hauria guanyat”, ha opinat Domènech. “L’Arcadi no estava dissenyat per això, la seva missió era una altra”, ha afegit Valldeoriola. “La seva no va ser una política entesa com les institucions, sinó per la transformació de les institucions”, ha expressat Terribas.
A més d’estar implicat en múltiples entitats i lluites, Oliveres va ser professor de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), on en paraules de Terribas, “va fer una tasca de transformació en les vides dels 17.000 estudiants que han estat alumnes seus”. També va fer xerrades per tot el territori, un compromís públic intens que va ser una forma de ser i de viure.
La segona taula ha recollit quatre lluites del present relacionades amb els compromisos socials i polítics de l’Arcadi. Hi han participat Javier Raboso de Greenpeace, Alys Samson de Prou Complicitat amb Israel, Cheikh Drame de Sos Racisme i Max Carbonell del Sindicat d’Habitatge Socialista de Catalunya, moderada per Dani Gómez-Olivé de Lafede.
“El canvi climàtic és producte del capitalisme: aquest és un dels últims llegats de l’Arcadi”, ha rememorat Raboso. Samson ha parlat de com moltes escriptores i activistes palestines diuen que no es poden permetre perdre l’esperança, una premissa compartida per l’Arcadi, i ha fet un lligam entre la violència patida per Palestina i el colonialisme europeu.
“Cal abolir el capitalisme perquè és un sistema pervers que mata vides i tot el planeta”
“La racialització no és casual: determina qui treballa per a qui”, ha analitzat Drame, tot vinculant aquesta classificació racial amb les treballadores de la maduixa [majoritàriament temporeres del nord d’Àfrica], o el fet que la llei d’estrangeria demani un contracte “que ni tan sols els qui hem crescut aquí tindríem”. I Carbonell ha tancat l’espai parlant de com ell troba l’esperança en un moviment per l’habitatge que ha crescut en els últims anys i en aturar desnonaments fins i tot si n’hi segueix havent. “Cal abolir el capitalisme perquè és un sistema pervers que mata vides i tot el planeta”: Olivé ha citat aquesta frase, provinent del llibre Paraules d’Arcadi (Angle Editorial, 2021), que lliga les intervencions dels representants dels quatre moviments i que és una de les essències del pensament d’Oliveres.
Llavors
El llegat de l’Arcadi no és un pes sinó llavors. Llavors que es concreten en els insubmisos al servei militar que l’escoltaven a la UAB, com ha recordat el Xavier Domènech, en les xerrades a les places durant el 15-M que van escoltar centenars de persones com el Max Carbonell, o en les persones que deixen la banca armada o que passen al consum responsable com ha explicat la Mar Valldeoriola. També en el mapa sobre els conflictes del món que l’Alys Samson tenia a l’habitació d’adolescent, en la capacitat de connectar del Cheikh Drame explicant el racisme estructural a joves des de la pròpia experiència [també en el marc d’un Congrés que porta el seu nom], i en la connexió constant amb les noves generacions que lluiten, com ha analitzat Javier Raboso.
Un passat, un present i un futur des de l’ensenyament que “no tenim dret a perdre l’esperança” en un moment en què potser fa més falta que mai. Albert Oliveres, fill de l’Arcadi, ha interpretat Escolta-ho en el vent de Bob Dylan, l’Estaca de Lluís Llach i Imagine de John Lennon en el comiat de l’acte, animant a tot el públic a sumar-se cantant en un final col·lectiu i participatiu que de ben segur hauria fet somriure l’Arcadi. Abans de marxar, els assistents han pogut fer un brindis en memòria de l’activista amb cava de la cooperativa l’Olivera de Collserola.
Article original de El Cugatenc
Contingut relacionat:
