Pedro Sánchez, president del Govern, s’ha apropiat del No a la Guerra dels moviments socials. Ho celebrem, però la seva crida sembla quedar-se en meres paraules i no en accions polítiques concretes, donat que, en alguns casos semblen prendre la direcció oposada, com és el cas de la guerra a Ucraïna. El Govern espanyol continua enviant armes i recursos a Ucraïna, cosa que alimenta la continuïtat d’aquesta guerra. Cal lamentar-ho ja que, al seu lloc, el que hauria d’estar fent és desplegar una ofensiva diplomàtica dins de la Unió Europea i davant de Rússia per aconseguir un alto el foc que possibilités unes negociacions de pau que posessin fi a quatre anys de guerra.
En aquest mateix sentit, el No a la Guerra de Pedro Sánchez, per ser autèntic, s’hauria de traduir a no preparar-se per dur-la a terme, com sí que està fent amb un colossal augment de la despesa militar per adquirir nous armaments. Un augment dels pressupostos militars que respon a una exigència de l’OTAN i la Unió Europea per dur a terme una guerra davant de Rússia. Doncs les dues organitzacions, amb Alemanya i França al capdavant, afirmen que Rússia atacarà i envairà un país europeu abans de quatre anys. Se suposa que el No a la Guerra és un Sí a la Pau. Aleshores, Pedro Sánchez hauria de convèncer els seus socis de l’OTAN i la Unió Europea que disposen de quatre anys per treballar per la pau, recuperant la cooperació comercial, una seguretat compartida que permetés una coexistència pacífica amb la Rússia de Vladimir Putin.
Per contra, el Govern espanyol, per complir amb el compromís davant de l’OTAN i la Unió Europea, i assolir el 2% del PIB en despesa militar, va aprovar al Consell de Ministres, el 22 d’abril del 2025, una despesa militar de 33.123 milions d’euros. En analitzar la liquidació final del pressupost del Ministeri de Defensa a 31 de desembre de 2025, hem observat que les transferències de crèdit extraordinàries traspassades al Ministeri de Defensa durant l’any 2025 han estat de 8.587 milions que, sumades al pressupost inicial de 14.454 milions, donen un pressupost final de 23.041 milions, que representa un 1,44% del PIB, lluny dels 33.123 milions anunciats. Per assolir aquesta xifra, el Govern, per primera vegada, ha hagut d’incloure altres partides de caràcter militar repartides entre altres ministeris i programes, encara que sense especificar quins. Cosa que des del Centre Delàs demanem des de fa més de dues dècades. Sabíem, que la despesa militar real de l’Estat espanyol és molt superior a l’habitualment declarada, i, de fet, si s’afegeixen totes aquestes altres partides, la despesa militar real de 2025 ha estat molt superior a l’anunciada pel Govern, arribant als 39.476 milions d’euros, i aleshores, arribant al 2,42% del PIB, per sobre de l’objectiu del 2%. Una despesa militar espanyola que el 2025 ha suposat un creixement del 35% respecte de l’any anterior.
Però hi ha molta més despesa militar prevista per als propers anys. El 2025, per complir els compromisos adquirits per Espanya amb l’OTAN i els plans de rearmament de la Unió Europea, s’han aprovat 42 grans Programes Especials de Modernització (PEM), a desenvolupar en els propers 15 anys amb un import estratosfèric: 33.315 milions. I per desenvolupar aquests PEM, el Ministeri d’Indústria ha concedit crèdits (ajuts) en concepte de R+D a les empreses militars que els han de desenvolupar per un import de 22.827 milions.
És a dir, el No a la Guerra de Pedro Sánchez és una fal·làcia, ja que Espanya s’ha llançat a una campanya armamentista, bel·licista i militarista en detriment del benestar de tota la població espanyola, en especial, de les capes més deprimides, i, encara que el Govern asseguri que no afectaran partides d’assumptes socials (seguretat social, pensions, educació o educació) afectaran igualment a la resta de ministeris (Treball, Foment, Transició Ecològica, Habitatge, etc.) i posen en perill el precari Estat de benestar del conjunt de la població.
