El barri del Gorg i la zona portuària de Badalona viuen una transformació sense precedents. Antigues naus industrials i solars abandonats han donat pas a grues, terrasses amb vistes al mar i anuncis de pisos de luxe. Des del 2023, s’han anunciat o estan en marxa més d’una vintena de promocions d’obra nova, algunes amb centenars d’habitatges. Però, enmig d’aquesta febre constructora, una pregunta ressona entre veïns i col·lectius socials: on són els pisos protegits que exigeix la llei?
Una norma clara però incomplerta
La Llei del Dret a l’Habitatge de Catalunya estableix que, en totes les noves promocions residencials, un 30% del sòl o dels habitatges s’ha de destinar a habitatge protegit (HPO). No és una recomanació: és una obligació legal. I, en teoria, són els ajuntaments els responsables de fer-la complir mitjançant el planejament urbanístic i el control de les llicències.
Però a Badalona, almenys al Gorg, les xifres dibuixen una altra realitat.
Dues promocions públiques enmig de l’allau privat
Segons la documentació facilitada per l’Ajuntament, els únics projectes d’habitatge protegit anunciats explícitament com a tals a la zona del Gorg i Progrés són:
- Carrer Progrés 169: 14 Habitatges de Promoció Oficial (HPO) en venda amb preu concertat (entre 291.000 i 316.500 €).
- Carrer Progrés 245-269: 8 HPO en lloguer assequible.
Només 22 habitatges públics o protegits.
Al mateix temps, promocions privades com CULMIA Aresta (222 pisos VPO concertada, però ja venuda en gran part a fons d’inversió), Somnia Mare (des de 577.000 €), Habitat Progrés (40 pisos) o Gorg Badalona Residencial sumen centenars d’habitatges de mercat lliure. Molts d’ells, en ple procés de comercialització.
Si sumem només les principals promocions privades, ja superem els 400 habitatges nous. Aplicant el 30% legal, haurien d’haver sorgit almenys 120 pisos protegits a la zona. En canvi, amb prou feines n’hi ha 22. És a dir, menys d’un 6%, lluny del que marca la llei.
Incompliment o buit legal?
La normativa sobre habitatge ho deixa clar: els ajuntaments “han de ser proactius”. La llei no s’aplica sola. Si un consistori “mira cap a una altra banda” o no exigeix la reserva del 30% a les llicències, l’oportunitat d’habitatge social es perd per sempre.
En el cas del Gorg, cal preguntar-se:
- S’han atorgat llicències sense exigir el 30%?
- El planejament municipal inclou aquesta reserva a les zones on s’està construint?
- L’Ajuntament ha fet servir el dret de tempteig i retracte per garantir sòl protegit?
El silenci municipal és cridaner. Mentre desenes de grues s’enfilen al cel del Gorg, l’Ajuntament només anuncia dos projectes públics, amb obres que començaran a mitjan 2026. La resta, o són privats amb quotes mínimes de protecció (com el cas de CULMIA, qualificat com a VPO però amb preus i destinació final opaca) o directament de mercat lliure.
Un problema polític i social
Els experts ho adverteixen: no aplicar la reserva del 30% no és un descuit tècnic, és una decisió política. Ja sigui per por a espantar els promotors, per manca de recursos tècnics o per falta de voluntat, el resultat és el mateix: el barri del Gorg s’està convertint en un espai per a rendes altes, mentre les famílies amb ingressos mitjans i baixos queden fora de joc.
Des de l’oposició i entitats veïnals, alguns ja apunten a impugnar possibles llicències si es demostra que s’han atorgat sense respectar el 30%. La Generalitat, tot i tenir competències, sol actuar amb lentitud.
Badalona, davant del mirall
Badalona té una oportunitat única per demostrar si la llei de l’habitatge és paper mullat o una eina real. El Gorg és el termòmetre. Si al final del procés només hi ha 22 pisos protegits davant de centenars de lliures, la ciutat haurà fallat en el seu deure de garantir un dret bàsic.
O l’Ajuntament comença a exercir d’àrbitre, o la “picaresca” urbanística s’imposarà sense remei.
