El Ple municipal ha aprovat el nou Pla local d’Abordatge de l’Exclusió Residencial Severa 2026-28, un document que recull una diagnosi i 51 accions que van més enllà del sensellarisme. L’estratègia municipal contempla formes d’exclusió residencial severa que superen dormir al ras com ara els habitatges insegurs, situacions de relloguer, ocupació d’immobles, habitatges mòbils o estructures temporals, entre d’altres. A Sant Cugat hi ha 140 persones en situació de sensellarisme o d’exclusió residencial severa segons l’anàlisi del 2024 recollida al Pla.
Les propostes d’actuació s’estructuren sobre 10 eixos que aborden els drets, la salut, el model d’allotjament i la sensiblització, entre d’altres. Una de les accions més destacades i que més debat ha generat és l’agilització dels processos administratius d’empadronament, que es concreta amb l’elaboració d’“una guia d’actuació interna per a l’empadronament de persones sense domicili fix, amb l’objectiu d’optimitzar i agilitzar la gestió administrativa”. Són els empadronaments que es registren a la seu dels serveis socials.
128 de les 140 persones en situació d’exclusió residencial severa a Sant Cugat estan empadronades, 119 de les quals a la ciutat i 19 a fora. És a dir, un 85% consten com a ciutadans santcugatencs al padró, un 13,5% com a ciutadans d’altres municipis i un 8,5% no estan empadronats o no s’han pogut identificar. Tenint en compte que l’empadronament és una porta d’accés a drets com un metge de capçalera, l’educació o els mateixos serveis socials, la regidora de Drets Socials, Gemma Aristoy (ERC), defensa que millorar el procediment esdevé clau per garantir els drets de les persones en situació d’exclusió residencial severa.
“L’empadronament de persones sense domicili fix dependrà dels informes dels serveis socials”
Si bé, la proposta contrasta amb la nova instrucció anunciada pel govern (Junts i ERC) que endureix l’accés al padró: preveu que els tràmits hagin de ser presencials per a les persones de més de 16 anys, que la majoria d’inspeccions a domicilis siguin a càrrec de la Policia Local i contempla un software que permet detectar els habitatges amb més persones empadronades i/o més rotació. Al Ple, Aristoy va lamentar que moltes de les intervencions de l’oposició se centressin en l’empadronament, perquè el pla contempla 50 mesures més. En resposta a aquest mitjà en una roda de premsa prèvia, va dir que la llei és clara pel que fa als empadronaments de persones sense domicili fix, centrant-se en les persones sense llar, tot i que els treballadors dels serveis socials tenen la capacitat d’estudiar cas a cas.
El marge de maniobra dels serveis socials és rellevant ja que un informe del Fòrum de Síndics i Síndiques, Defensors i Defensores locals de Catalunya planteja que, quan una persona que viu a una habitació de relloguer i troba impediments per empadronar-se perquè la propietat o qui li relloga no li ho permet, podria arribar a tenir el mateix tracte que les persones sense llar. La interpretació jurídica favorable a l’empadronament esdevé clau en els casos de més vulnerabilitat ja que, en cas de permetre una inspecció del servei de padró, hi ha persones que s’arrisquen a represàlies o fins i tot a haver de deixar l’immoble.
La referència a l’agilització dels empadronaments de persones sense domicili fix va ser criticat per la dreta i l’extrema dreta al Ple. En primer lloc, Estrella Salanova, regidora del PP, va dir que cal garantir que, si s’empadrona a la ciutat, hi té un vincle real, per evitar “un efecte crida”. En segon lloc, el portaveu de Vox, Marcos Rodríguez, va dir que, amb la mesura, el govern “tornarà a convertir el padró en un caos”, tot qüestionant que el pla reculli tant les persones que viuen al ras com les que relloguen una habitació. En canvi, el portaveu de la CUP, Marco Simarro, va dir que la instrucció sobre el padró “xocarà” amb la mesura d’agilització recollida al pla. És una mirada similar a la plantejada per Juanma Cayuelas, regidor d’En Comú Podem, en forma de pregunta: “Afectarà la nova instrucció del padró a aquest Pla?”
Serveis i pisos: més enllà del padró
Entre les accions recollides al Pla també destaca la creació d’un centre d’atenció diürna que ja està en funcionament a la seu de la Creu Roja. Aristoy explica que l’any vinent s’ampliarà amb un servei de bugaderia i de dutxes que hauria de descarregar Càritas, i indirectament també permet alleugerir la càrrega assistencial del barri del Monestir–Sant Francesc, on a més de Càritas també treballa Gilgal Solidari, que fa un esmorzar diari i acompanyament a les persones sensesostre.
“La Creu Roja ampliarà el centre d’atenció diürna i l’edifici de Correus incorporarà habitatges d’emergència”
L’altre gran projecte pendent és la “posada en funcionament d’un allotjament municipal alternatiu d’urgència”, que es concretarà amb l’habilitació de diversos dels pisos de l’edifici de Correus a la rambla de Can Mora com a pisos temporals de resposta a l’emergència habitacional. Són uns pisos que, segons el calendari del propi pla, haurien d’entrar en funcionament durant el primer semestre del 2028.
A més d’aquestes mesures, el nou pla en preveu d’altres com la creació i actualització de protocols contra els delictes d’odi i l’aporofòbia, per millorar la coordinació amb els centres de protecció de la infància i l’adolescència, per agilitzar l’accés als allotjaments d’urgència i per a les altes hospitalàries generals i de salut mental. També proposa, entre d’altres, la instal·lació de vàters públics, el seguiment de les incidències en l’àmbit sanitari, l’elaboració d’una guia de recomanacions per al tractament mediàtic de l’exclusió residencial severa, mesures de sensibilització ciutadana, crear places reservades per a dones, persones trans i persones de gènere no binari i formació a professionals.
La diagnosi: la crisi habitacional com a origen i la incorporació de la mirada de gènere
El document parteix d’una anàlisi que parteix de la crisi habitacional. Recull, per exemple, que des de la creació de l’empresa pública d’habitatge, Promusa, s’han construït 1.263 habitatges de venda i 604 de lloguer. També es recull l’encariment continuat de l’habitatge, amb un preu mitjà del lloguer que ja frega els 1.500 euros mensuals. Cita l’Observatori Sociològic Municipal (onada juliol 2023): “Un 16,7% de la ciutadania identifica l’habitatge com la principal problemàtica de la ciutat, només per darrere de la neteja i la mobilitat”.
La crisi habitacional és el rerefons de l’increment continuat del nombre de persones en situació d’exclusió residencial severa. El perfil majoritari és el d’homes d’entre 31 i 50 anys, en habitatges insegurs i amb nacionalitats estrangeres –majoritàriament de països africans–, la meitat de les quals en situació administrativa irregular. Davant de la pregunta d’aquest mitjà sobre com la regularització de mig milió de migrants en situació administrativa irregular aprovada pel govern espanyol després de l’organització d’entitats socials mitjançant la campanya Regularización Ya, Aristoy ha dit que deriven totes les persones que ho precisen al Servei de Primera Acollida / Punt d’Informació i Orientació (PIO) per a persones refugiades i migrades, gestionat per la Comissió Catalana d’Acció pel Refugi (CCAR).
La perspectiva de gènere és determinant en l’anàlisi i permet explicar per què les dones –sumant cis i trans– representen un poc més d’un 25% dels casos. El pla especifica que moltes dones, per por a veure’s sotmeses a situacions de violència al carrer, suporten relacions abusives i de violència. Un 47,2% de les dones en situació d’exclusió residencial ha patit violència masclista. A més, un 32% de les dones es veuen obligades a treballar en l’economia submergida, un 83% de les quals d’origen estranger.
L’anàlisi de gènere permet evidenciar que hi ha molts més homes que dones vivint a la intempèrie mentre que, en canvi, hi ha moltes més dones en suports de llarga durada, en relloguers o, en menor grau, en albergs i hostals. Només l’ocupació d’immobles registra el mateix percentatge entre homes i dones. Per això algunes de les accions dibuixades en el pla preveuen estratègies específiques per a les dones.
El debat polític
El pla es va aprovar inicialment al Ple del divendres passat amb els vots favorables del govern (Junts i ERC), PSC, CUP i En Comú Podem i les abstencions del PP i Vox. Més enllà del debat polític sobre la mesura del padró, el debat es va centrar en si era un document massa ideològic. Aristoy va defensar que els 10 eixos previstos al pla permeten un abordatge complet. Així ho veuen també els partits d’esquerres. Pilar Gorina, regidora del PSC, va dir que cal prioritzar polítiques en favor de l’accés i manteniment de l’habitatge per evitar les mesures que afronten l’exclusió residencial un cop ja s’ha produït.
Simarro (CUP) també es va referir a la crisi habitacional i va dir, en referència a les abstencions de PP i Vox, que no fer suport al document suposava abocar les persones que viuen al carrer a morir desemparades, com ha passat a Badalona. Cayuelas (En Comú Podem) es va centrar en el creixement de la vulnerabilitat ja que, quan al juliol del 2024 van presentar una moció amb mesures sobre el sensellarisme, hi havia 60 persones en situació d’exclusió residencial severa, 80 menys que ara: “Celebrem que el Pla tingui assignat un pressupost de 7,6 milions d’euros”.
Però els partits de dretes a l’oposició no comparteixen l’anàlisi. El PP va acusar el govern de fer un pla amb massa “càrrega ideològica”, centrant-se sobretot en la perspectiva de gènere: “De debò el problema és ideològic o és que cada cop hi ha més gent que no pot pagar el lloguer? Necessiten una resposta habitacional, no un marc ideològic”. “Parlen d’una feminització de la pobresa però no es tracta d’atendre en funció del sexe”, va dir Rodríguez (Vox), a qui l’alcalde va acabar traient la paraula després de referir-se al veí que havia generat problemes de convivència al carrer Sant Domènec com a “el moro del machete”.
Un cop feta l’aprovació inicial s’obre un període d’exposició pública de 20 dies. En cas de no rebre al·legacions durant aquest període, el pla quedarà aprovat definitivament de forma automàtica.
Text original d’elCugatenc
