El passat dimecres 25 de març, l’Ateneu Santfeliuenc va acollir una activitat dedicada a recuperar una part de la història sovint oblidada: la de les dones que van treballar en el servei domèstic durant el franquisme. L’acte, organitzat en el marc del Dia Internacional de les Dones per la Universitat Social, Lliure, Autogestionada (USLA), una secció de l’entitat, va combinar la projecció del documental Las que fueron a servir amb la presentació del llibre Sirvienta, empleada, trabajadora del hogar, de la investigadora Eider de Dios Fernández, una de les principals referents en l’estudi d’aquest àmbit a l’Estat.
La sessió va permetrecontextualitzar el paper de les dones en aquell període, marcat per la vigència del Fuero del Trabajo, una de les lleis fonamentals del règim franquista inspirada en la legislació feixista italiana. Aquesta normativa va consolidar un model profundament antifeminista que relegava les dones a l’àmbit domèstic i limitava el seu accés al treball remunerat.
Amb el pas dels anys, el marc legal va experimentar alguns canvis, com la modificació de 1967 que introduïa el concepte d’“empleada”, resultat de les reivindicacions de moltes dones que reclamaven reconeixement i drets. No seria fins a l’arribada de la democràcia i l’aprovació de la Constitució de 1978 que aquestes disposicions quedarien abolides formalment, tot i que moltes desigualtats han persistit fins avui. La presentació va arribar de la mà de Cruz Pardo Riaño, pedagoga i una de les entrevistadores del projecte.
El documental, produït per una entitat de Cantàbria dedicada a la recuperació de la memòria històrica, recull els testimonis de vuit dones que van treballar com a criades. Les seves històries, marcades per la precarietat, la manca d’oportunitats educatives i la submissió, ofereixen una mirada directa a una realitat compartida per tota una generació. Relats com el de Natividad Martínez, que no va poder anar a l’escola a causa de la guerra, o el de Carmina Villegas, que va haver de marxar de casa de ben petita per servir, il·lustren les condicions de vida i treball d’aquelles joves que sovint començaven a treballar amb només 10 o 12 anys.
Moltes d’aquestes dones treballaven llargues jornades, sense descans i sota una estricta vigilància. No disposaven de llibertat de moviments i, en molts casos, tampoc dels seus propis ingressos, que enviaven íntegrament a les famílies. El documental també mostra com moltes d’elles arribaven a les llars on servien amb coneixements domèstics adquirits des de la infància, després d’anys assumint tasques a casa seva.
La presentació del llibre d’Eider de Dios va aportar una mirada acadèmica i estructurada sobre aquesta realitat. L’obra analitza l’evolució del servei domèstic durant el franquisme i reivindica el reconeixement d’aquesta activitat com a treball, superant la concepció tradicional de “servei”. El títol mateix “Sirvienta, empleada, trabajadora del hogar” reflecteix aquest procés de transformació i dignificació.
L’acte va esdevenir també un espai de reflexió sobre la importància de preservar la memòria col·lectiva, especialment la de les dones i de les classes populars. Es va subratllar la necessitat de recollir i transmetre les experiències de les generacions més grans, dipositàries d’uns sabers i vivències que, si no es documenten, corren el risc de desaparèixer.
Una mirada al passat que ajuda a entendre millor les desigualtats del present i els reptes que encara persisteixen.
Text original del diari Fet a Sant Feliu
