L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha donat el tret de sortida aquest dimecres al cicle de jornades Diàlegs AMB 15+15, una iniciativa que vol generar debat estratègic sobre el futur del territori coincidint amb el seu quinzè aniversari. La primera sessió, celebrada al Born Centre Cultural, ha posat el focus en un dels reptes estructurals més grans de la metròpolis: l’evolució demogràfica i la necessitat d’adaptar els serveis públics a un creixement poblacional sostingut però cada cop més complex.
Amb una població actual de 3,45 milions de persones –el 42% del total de Catalunya–, el territori metropolità ha guanyat 223.000 habitants entre el 2011 i el 2025. Les previsions més optimistes apunten que la xifra podria superar els 3,55 milions el 2041. Darrere d’aquestes dades, però, s’hi amaguen dinàmiques que preocupen els experts: el creixement depèn gairebé exclusivament de la immigració, mentre el saldo natural (naixements menys defuncions) és negatiu i la fecunditat s’ha enfonsat fins als 1,03 fills per dona.
Un envelliment imparable i nous models de convivència
Durant la jornada, l’expert francès Philippe Estèbe ha inaugurat les ponències amb una reflexió sobre els dilemes de la governança metropolitana. Posteriorment, diverses taules rodones han abordat els efectes de l’envelliment progressiu –amb una esperança de vida que ja supera els 86 anys en dones– i l’impacte en la planificació d’habitatge, mobilitat i cohesió social.
Un dels fenòmens destacats és l’augment de les llars unipersonals i monoparentals, que obliguen a repensar els models d’habitatge. L’AMB, a través de l’IMPSOL, ja treballa en promocions de lloguer assequible amb criteris de flexibilitat, eliminant passadissos i dissenyant espais polivalents que permetin adaptar els pisos als diferents cicles vitals.
Talents, joves i mercat laboral
La sostenibilitat econòmica també ha centrat part del debat. Amb una població migrada que representa més de la meitat de les persones estrangeres i que resulta clau per al relleu generacional i el mercat laboral, els experts han coincidit en la necessitat de reforçar les polítiques d’inclusió, formació professional i atracció de talent. Especialment sensible és la situació dels joves, que veuen dificultats per emancipar-se i que, davant la precarietat, ajornen la decisió de tenir fills.
Una governança col·laborativa
En la cloenda, el gerent de l’AMB, Ramon Torra, ha recordat que la institució va néixer fa 15 anys amb l’aprovació de la seva llei i la constitució del primer Consell Metropolità, una fita que va permetre “dotar el territori d’una eina estable per garantir serveis essencials”. Per la seva banda, Raquel Gil, consellera delegada d’Anàlisis de Polítiques Metropolitanes, ha destacat que aquests diàlegs volen “construir una visió compartida del futur” i reforçar el vincle entre ciutadania i institucions.
El cicle Diàlegs AMB 15+15 continuarà els pròxims mesos amb sessions dedicades al territori, la resiliència i la millora de la qualitat de vida a través de les polítiques públiques.
Article original l’Independent de Badalona
