Una seixantena de persones, membres d’associacions veïnals i d’entitats culturals i socials de la ciutat, van participar dilluns 9 de febrer en una roda de premsa sobre la situació dels pisos turístics a Badalona. La plataforma No als habitatges d’ús turístic, formada per nombroses entitats, ha planificat accions contundents per evitar que l’Ajuntament, mitjançant el silenci administratiu, acabi autoritzant la proliferació sense control d’aquests habitatges.
Els organitzadors, amb el suport de la Federació d’Associacions de Veïns de Badalona, han creat la pàgina web https://nopisosturistics.org/, que servirà per localitzar i denunciar pisos turístics. Segons les dades oficials, a Badalona hi ha 299 Habitatges d’Ús Turístic (HUT) registrats legalment, però les plataformes de lloguer en mostren més d’un miler. En ser il·legals, no consten en cap registre i els propietaris tampoc tributen.
Mapa dinàmic dels habitatges detectats
El web incorpora un mapa dinàmic amb els habitatges d’ús turístic localitzats fins ara, tot i que els veïns creuen que n’hi ha molts més. Per això s’ha habilitat un mecanisme de denúncia. La plataforma verificarà cada cas abans d’incorporar-lo al mapa.
També s’hi poden descarregar les al·legacions contra el descontrol dels pisos turístics. Es recomana que les reclamacions siguin nominals i es facin arribar a la plataforma. A més, es vol que, a través del tràmit de transparència, el consistori respongui les denúncies dels nous habitatges. Si l’Ajuntament no actua, el cas es podria portar a Fiscalia, ja que podria constituir un delicte de prevaricació.
Els assistents van remarcar que els pisos turístics ja s’estenen per tota la ciutat, no només per la zona costanera. Per exemple, al barri de Sant Roc —el més pobre de Badalona— s’han detectat una setantena d’habitatges. “El que es valora és que estiguin a prop d’una boca de metro”, expliquen.
Botigues que tanquen per convertir-se en HUT
El representant de l’Associació de Veïns de Dalt la Vila va aportar exemples preocupants: al barri històric estan tancant comerços com fleques o botigues de queviures per convertir-los en pisos turístics. En barris com Llefià, tradicionalment obrers, els lloguers han passat en poc temps de 700 euros al mes a 1.200 o 1.500, en part per la proliferació d’HUT.
Una ordenança municipal de 2015, aprovada per unanimitat, regula els pisos turístics a Badalona. Segons la normativa vigent, estan prohibits a tota la zona costanera. A la resta de la ciutat, la denominada Zona B, només es permeten en edificis sencers (com a mínim una escala completa) i sempre amb alta obligatòria a la Generalitat.
La desregulació podria disparar els pisos turístics
La plataforma veïnal alerta que un canvi normatiu, possible gràcies a la majoria absoluta del PP, podria permetre autoritzar fins a 22.000 HUT a partir de l’any vinent. La modificació del Pla General Metropolità (PGM) permetria arribar a 10 habitatges turístics per cada 100 habitants, segons el Decret Llei 3/2023. A més, la futura limitació de llicències a Barcelona el 2028 podria desviar la demanda cap a Badalona.
Actualment hi ha una moratòria d’un any. Això significa que, cap al març vinent, la proliferació d’HUT podria quedar totalment desregulada.
L’Ajuntament, encapçalat per Xavier Garcia Albiol (PP), va reunir-se amb la plataforma contrària als pisos turístics. El tinent d’alcalde, Daniel Gracia, va assegurar a les entitats que el consistori prohibiria els HUT. Això va ser a l’octubre, però des d’aleshores no hi ha hagut cap novetat, fet que la plataforma interpreta com un pas enrere respecte del compromís verbal.
Albiol: amb els veïns o amb els grans tenidors
Les entitats cíviques asseguren que darrere dels pisos turístics hi ha grans tenidors immobiliaris: “Si mires els papers, els propietaris no són la senyora Maria i el Pere; són societats formades per bufets d’advocats o empreses amb seu a l’estranger”, expliquen.
L’impacte dels pisos turístics és, segons denuncien, clarament negatiu per a l’economia local: encareixen els lloguers i expulsen els veïns. “L’expulsió del veïnat és una realitat quan l’habitatge es converteix en mercaderia turística”, afirmen. I conclouen: “La normativa permet prohibir els pisos turístics. Autoritzar-los o no és una qüestió de voluntat política. Albiol haurà de decidir si està amb els veïns o amb els grans tenidors”.
La plataforma està formada per: Sindicat de Llogateres, FAVB · AV Progrés · AV Bufalà · AV Gorg Mar · AV Centre de Badalona · AV Can Solei AV Pomar · AV La Morera · AV RAVAL · AV Dalt la Vila · AV Sant Antoni de Llefià · AV Sant Roc · AV La Pau · Llefi@net · UGT Barcelonès nord · CCOO Barcelonès · CGT · Fundació Ateneu Sant Roc · Comissió de Festes de Badalona · Agrupament Escolta i Guia Jaume Ortiz · Casal d’amistat amb Cuba de Badalona i · El Micaquer
Opinió ———————————————————————————————–
El web nopisosturistics.org mostra els pisos legals i l’estimació dels pisos que hi ha
Badalona davant el mirall dels pisos turístics
Tomeu Ferrer
Hi ha moments en què una ciutat es veu obligada a mirar-se al mirall i preguntar-se cap on vol anar. Badalona es troba exactament aquí. La proliferació de pisos turístics —legals i, sobretot, il·legals— ha encès totes les alarmes del teixit associatiu, que torna a demostrar que és l’únic contrapès real davant la inacció institucional.
La plataforma No als habitatges d’ús turístic no ha sorgit del no-res. És la resposta natural d’una ciutadania que veu com el seu entorn es transforma a una velocitat que no ha triat. Quan una seixantena de persones, representants d’entitats veïnals, culturals i socials, s’apleguen per denunciar un problema, no és un caprici: és un símptoma. I un advertiment.
Una ciutat que es buida per dins
Els pisos turístics no són només una qüestió urbanística. Són un vector de canvi social profund. Quan en barris com Llefià els lloguers passen de 700 a 1.500 euros en pocs anys, no estem parlant d’economia: estem parlant d’expulsió. Quan a Dalt la Vila tanquen botigues de tota la vida per convertir-se en allotjaments per a visitants de cap de setmana, no estem parlant de dinamisme comercial: estem parlant de despossessió.
I quan al barri de Sant Roc —el més vulnerable de la ciutat— apareixen setanta pisos turístics, no estem parlant d’oportunitats: estem parlant de negligència.
El silenci administratiu com a política
L’Ajuntament, amb majoria absoluta del PP, va prometre a l’octubre que prohibiria els pisos turístics. Des d’aleshores, silenci. I el silenci, en política, no és neutral: és una decisió. La plataforma ho interpreta com un pas enrere, i costa no donar-los la raó. Sobretot quan la modificació del Pla General Metropolità podria obrir la porta a autoritzar fins a 22.000 habitatges turístics. Una xifra que faria saltar pels aires qualsevol equilibri urbà.
La moratòria actual és només un respir. Al març, si no hi ha un gir de rumb, Badalona pot quedar desprotegida davant una allau d’HUT que no respondran a cap planificació, només a lògiques especulatives.
Qui hi ha darrere?
Les entitats ho diuen clar: darrere dels pisos turístics no hi ha la “senyora Maria” que vol complementar la pensió. Hi ha societats, bufets d’advocats, empreses amb seu a l’estranger. Grans tenidors que veuen en Badalona un camp per explotar, no una comunitat per respectar.
I aquí és on la política ha de decidir de quin costat està. Perquè la normativa permet prohibir els pisos turístics. No és un problema tècnic. No és un problema jurídic. És un problema de voluntat.
Badalona, què vols ser?
La ciutat té una oportunitat —potser l’última— per evitar convertir-se en un apèndix barat del turisme massiu de Barcelona. Per defensar el dret a l’habitatge, la vida de barri, el comerç de proximitat, la cohesió social. Per dir que no tot s’hi val.
El moviment veïnal ja ha fet el primer pas: organitzar-se, denunciar, proposar, fiscalitzar. Ara li toca al govern municipal demostrar que governa per a la ciutat i no per als interessos que la volen convertir en mercaderia.
Badalona es troba davant una cruïlla. I el que decideixi avui marcarà el seu futur durant dècades.
Articles originals de L’independent de Badalona
