Dades obertes
En ple segle XXI, els patrons de gènere, els sobreentesos, els estereotips culturals i les barreres invisibles encara tenen un reflex directe en el repartiment de rols socials entre homes i dones, un repartiment que s’assembla força al del segle XX: els homes adults treballen fora de casa i les dones també, però no tant, i en tot cas assumeixen alhora el gruix de la segona jornada laboral, no remunerada, en forma de cura de la família i de la casa. L’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) hi posa xifres: a l’àmbit metropolità de Barcelona, les dones destinen cada dia de mitjana 193 minuts (3 hores i 13 minuts) a atendre la pròpia llar, mentre que els homes hi dediquen dues hores justes.
La diferència, de 73 minuts (1 hora i 13 minuts), els homes l’apliquen sobretot al treball remunerat, a què esmercen 48 minuts diaris més que les dones, i en menor mesura a les aficions, la informàtica i els jocs (22 minuts més) i a l’exercici físic (per exemple anar al gimnàs o sortir a córrer) i les activitats a l’aire lliure en general (8 minuts més). Aquests magnituds es refereixen a la mitjana de tots els individus, tant si fan l’activitat com si no.
Les dades procedeixen de l’última edició de l’Enquesta d’ús del temps, corresponent a l’any 2024 i publicada el desembre del 2025, en què l’Idescat va obtenir informació sobre les activitats diàries de la població de 10 anys o més per mitjà de tres qüestionaris: un diari d’activitats personal, un qüestionari de la llar i un qüestionari individual. En total la mostra consta de 8.984 persones de 10 anys o més, distribuïdes en 4.993 llars. Catalunya Metropolitana ha extret i tractat els resultats de les cinc comarques metropolitanes (Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental), si bé les diferències entre els territoris catalans són escasses pel que fa a les pautes de distribució del temps.
La divisió de rols femenins i masculins comença amb les diferències en termes de participació en les diferents activitats. El 38% dels homes de 10 anys o més residents a l’àmbit metropolità tenen alguna feina pagada, a la qual dediquen de mitjana 457 minuts diaris (7 hores i 37 minuts), mentre que entre les dones del mateix grup són el 30% les que treballen de manera remunerada, i a més hi destinen menys temps: 413 minuts diaris (6 hores i 53 minuts).
El 19% dels homes i el 10% de les dones ‘passen’ de la casa
En contrast, en l’apartat de llar i família la participació femenina arriba al 90%, amb una dedicació de 215 minuts (3 hores i 35 minuts), mentre que entre els homes és del 81% amb una durada de 148 minuts (2 hores i 28 minuts). És a dir, el diferencial de participació és de 9 punts i el de temps 1 hora i 8 minuts. I hi ha un 19% d’homes i un 10% de dones que no estan en absolut implicats en el funcionament de la llar pròpia ni atenen necessitats de les persones amb qui conviuen.
S’ha de tenir en compte que l’enquesta inclou en l’apartat de “llar i família” no sols les feines de comprar, fer els àpats, netejar, rentar i planxar la roba, ocupar-se dels fills i de les persones grans, sinó també fer jardineria, ocupar-se dels animals de granja i de companyia, reparar l’habitatge i mantenir en bon estat els vehicles, entre d’altres. Unes tasques que els més joves de tots dos sexes tenen facilitats per estalviar-se: en el grup de 10 a 24 anys, la taxa de participació és del 62%, amb una durada diària mitjana de 73 minuts. És a dir, el 38% dels nens i joves estan exempts de les feines de la casa. En canvi, en el grup de 45 a 64 anys la participació és del 93% i el temps diari dedicat s’eleva a 206 minuts (3 hores i 26 minuts).
Com s’observa al gràfic, i deixant de banda les activitats de cura personal (sobretot dormir, menjar i beure), que són universals, i les de “llar i família”, ja comentades, les que registren més participació entre les persones de 10 anys i més són les de l’apartat “trajectes i altres”, les de “mitjans de comunicació”, on s’integra llegir, veure la televisió i vídeos enregistrats o en plataformes, i sentir la ràdio o gravacions d’àudio, i les de “vida social i entreteniment”, que inclou fer o rebre visites, assistir a festes i celebracions, les converses per missatgeria, les xarxes socials, les activitats culturals i altres formes d’oci.
La visualització de les dades segmentades per grans grups d’edat permet apreciar altres variacions en la distribució mitjana de les activitats diàries. Així, resulta que en les edats més típicament productives (entre els 25 i els 64 anys, disminueix el temps de cura personal entre els habitants metropolitans, presumiblement per encabir la jornada laboral. Amb l’edat, augmenta la dedicació a la cura de la família i la llar: dels 45 minuts diaris dels nens i joves d’entre 10 i 24 anys fins als 191 minuts (3 hores i 11 minuts) dels més grans de 65 anys.
L’edat comporta igualment un increment del temps que passem consumint mitjans de comunicació i continguts audiovisuals, fins al punt que els residents metropolitans de 65 anys o més hi destinen 261 minuts (4 hores i 21 minuts), gairebé el doble dels 133 minuts (2 hores i 13 minuts) que hi gasta el grup d’entre 45 i 64 anys. De la mateixa manera, al passar la barrera dels 65 anys augmenta significativament la despesa de temps en les caminades i altres formes d’exercici físic, dels 34 als 62 minuts diaris de mitjana.
L’Idescat va fer anteriorment una altra edició de l’Enquesta d’ús del temps amb un nombre semblant de registres recollits entre el 2010 i el 2011 entre persones de 10 i més anys. La comparació fa aflorar algunes diferències amb el retrat del 2024, que estan reflectides al gràfic següent, però són poc significatives.
En l’àmbit metropolità (que el 2011 incloïa dues comarques més, el Garraf i l’Alt Penedès), el capítol de la vida familiar disminueix 16 minuts diaris mentre que el consum de mitjans i contingut audiovisual creix 19 minuts, i el de vida social, diversió i cultura, 12 minuts.
