El passat 19 de novembre vam assistir a la presentació del projecte ‘Transformació de la B-23 com a avinguda metropolitana: La Diagonal fins al Llobregat’. L’acte era organitzat per l’associació empresarial Sant Just Impulsa, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sant Just. L’exposició va anar a càrrec d’Enric Batlle Durany, doctor arquitecte i paisatgista per l’ETSAB-UPC, i cofundador de Batlleiroig Arquitectes.
Convertir una autopista en una avinguda metropolitana
La B-23, tradicionalment coneguda com «l’autopista», va ser concebuda originàriament com una via d’accés ràpid a Barcelona, formant part, llavors, de l’autopista A-2. El 2003 va passar a ser designada com a B-23, un eix que uneix el final de l’avinguda Diagonal de Barcelona amb l’AP-7, al nus del Papiol.
Inaugurada el 1969, la seva implantació va suposar una esquerda en el territori, per a alguns una cicatriu que ara cal recosir.
Per a la seva transformació, el primer pas i imprescindible era que l’administració catalana es fes càrrec de la titularitat de la via. El 18 de febrer de 2022 es va aprovar el traspàs d’aquesta infraestructura de titularitat estatal a la Generalitat de Catalunya. A hores d’ara, però, la transmissió efectiva està pendent d’execució, fins que no se cedeixin els fons necessaris per al seu manteniment. Entretant, la llarga reivindicació dels ajuntaments de Barcelona, Esplugues, Sant Just i Sant Joan sembla que pot haver iniciat un camí que no serà curt, per convertir «l’autopista» en un eix integrat en el teixit urbà. Segons els redactors del projecte, la intervenció planteja una nova relació entre infraestructura i paisatge, on la mobilitat es concep com un element integrador i no com una barrera.
Cinc àrees d’actuació per a definir un projecte gegantí
Pels promotors del projecte, la B-23 «es transformarà en una avinguda metropolitana que connectarà la Diagonal amb el riu Llobregat, integrant els teixits urbans i reduint la fragmentació territorial. Aquesta actuació permetrà renaturalitzar la infraestructura, incorporar espais verds i generar un corredor que fomenti la mobilitat activa i el transport públic».
Segons la definició de l’AMB, «… la proposta suposarà la creació d’unes vies laterals que permetin enllaçar els teixits urbans actualment dividits a causa del traçat de la B-23, a través de la creació de noves connectivitats viàries, zones verdes, teixits residencials i equipaments, per convertir-la en una via urbana que relligui el teixit urbà i que permeti la continuïtat de l’eix d’activitat que configura la Diagonal de Barcelona».
El gran activador de la transformació serà la futura ubicació de l’Hospital Clínic al final de la Diagonal barcelonina, en els terrenys que a hores d’ara ocupa el Servei d’Esports de la UB. Tot plegat, serà una transformació de «cocció lenta», en paraules de l’alcalde de Sant Just, Joan Basagañas, que tindrà efectes en la mobilitat i en la realitat residencial de l’entorn. Enric Batlle discrepa en la cronologia. Considera que no ha de ser tant a llarg termini i demana als polítics que l’accelerin. Pronostica que, si no es fa res, d’aquí a 20 anys estarem en col·lapse.
El projecte suposarà allargar els 10,7 km de l’actual Diagonal, entre Sant Adrià a Finestrelles, amb els 5,5 km que la prolongaran fins al Llobregat. Es contempla l’actuació en 5 sectors o àrees de transformació:
1. Sant Joan de Déu: modificarà l’encreuament de la B-23 i la Ronda de Dalt.
2. Esplugues: Requerirà el soterrament per sota de Laureà Miró i preveu un gran parc damunt de la B-23.
3. TV3: Situada a cavall de Sant Just i Sant Joan Despí, entre el PI del Pont Reixat i TV3. Comportarà el cobriment de la B-23 en uns 400 metres, amb una gran plaça central que afectarà l’actual aparcament de la seu televisiva.
4. Bellavista: El projecte defineix aquesta àrea, dins del terme de Sant Joan Despí, amb el cobriment també d’un tram d’uns 500 metres per a la creació d’un gran parc al damunt. Tanmateix, no queda clara la seva concepció final, ja que el sector Bellavista actualment ja està en fase de desenvolupament.
5. Llobregat: També dins de Sant Joan, requerirà el soterrament de la B-23 per a resoldre l’encreuament amb la Via Llobregat i suposarà la creació del parc Diagonal Llobregat fins al riu.
La via es dotarà alhora d’uns laterals que transcorreran paral·lels a la infraestructura principal que mantindrà el caràcter de via ràpida. El trasllat del Clínic i el creixement urbanístic propiciaran la perllongació, fa temps projectada, de la línia 3 del metro fins a Sant Feliu. De moment, el tram més immediat serà el que arribi a Esplugues, però no hi ha terminis definitius.
El futur dels polígons industrials urbans
Els polígons industrials (PI) urbans fa unes dècades eren una aspiració imprescindible per a qualsevol població. Ara s’han convertit en una nosa per als interessos urbanístics i econòmics, tant de les Administracions com dels promotors. El nou pla representa, doncs, una pressió afegida damunt dels PI i alhora una gran oportunitat de futur. En opinió d’Enric Batlle, els polígons urbans són obsolets a hores d’ara.
En el cas de Sant Just, aquesta tendència ja l’estem veient amb la promoció de més de 600 habitatges que s’està desenvolupant al sector Bomer. Aquesta actuació tindrà continuïtat amb la construcció al solar contigu de l’antiga Frigicoll. En l’àmbit del nou projecte, el PI del Pont Reixat es veurà afectat d’una manera inequívoca. En paraules de l’alcalde de Sant Just, perdrà pes l’activitat industrial actual i en la seva façana a la B-23 tindrà una configuració més residencial, mentre que en la part de la N-340 acollirà més activitat econòmica.
El creixement poblacional, una incògnita
A hores d’ara, ni els autors del projecte ni l’alcalde Basagañas poden respondre a la pregunta de quin serà l’impacte poblacional del projecte, en conjunt i específicament a Sant Just. És potestat dels Consistoris decidir les característiques que hauran de tenir els nous espais que es generen, si residencials o d’activitat econòmica (oficines i comerços). Amb tot, el municipi més afectat en aquest sentit és Sant Joan Despí.
L’aspiració llargament perseguida, des de l’AMB i els promotors immobiliaris, de fer de l’àmbit metropolità de Barcelona un conglomerat atapeït de ciment agafa aire. La realitat d’avui dia, que sistemàticament expulsa els habitants dels barris i de les poblacions satèl·lit, rep un nou impuls amb aquest pla. Administracions i promotors van plegats en l’ambició de fer créixer la conurbació barcelonina per poder competir amb altres ciutats mundials, com si es tractés d’una lliga.
L’anunci recent del president Illa de la voluntat de construir 200K habitatges per a resoldre el dèficit acumulat pot ser una bona excusa per a justificar l’increment de l’edificabilitat i de densificació poblacional del nostre entorn més immediat. La necessitat d’habitatge assequible que ara ja és urgent requereix, però, altres mecanismes per a posar al mercat habitatges buits o destinats al turisme. Pot ser que, efectivament, amb aquest pla recosim el territori i tanquem ferides. Però també pot ser que continuï creixent la bombolla dels preus dels habitatges, de compra o de lloguer.
