L’Ajuntament d’Esplugues posarà en marxa abans de final d’any la remodelació integral de l’avinguda de Cornellà, una de les principals entrades i sortides de la ciutat. Amb una inversió de 2,02 milions d’euros, el projecte transformarà més de 8.000 metres cuadrats d’espai públic per convertir aquesta via en un eix més segur, verd i sostenible per a vianants, ciclistes i transport públic.
Un nou carril bici més ampli
Un dels canvis més destacats serà el nou carril bici bidireccional i segregat, d’1,2 km de longitud, que unirà la plaça de Laureà Miró amb el límit amb Cornellà. Substituirà l’actual recorregut per la vorera, massa estret i amb punts de conflicte, i es traslladarà a la calçada, separat del trànsit per una franja de granit.
Amb 2,7 metres d’amplada útil, el nou traçat alliberarà les voreres, que tornaran a ser espais de passeig i estada. A més, s’han redissenyat els passos de vianants, les cruïlles i les rotondes per garantir la continuïtat del recorregut ciclista i fer-lo més intuïtiu i accessible per a tothom.
Render avinguda de Cornellà (Ajuntament d’Esplugues)
Carril bus exclusiu i menys espai pel vehicle privat
Un altre canvi important serà la creació d’un carril bus exclusiu, que eliminarà un dels carrils de circulació per a vehicles privats. Això vol afavorir el transport públic i reduir la contaminació, però també ha obert debat.
Durant l’audiència pública celebrada el 28 d’octubre, alguns veïns van expressar dubtes sobre aquesta mesura, considerant que la convivència actual entre cotxes i autobusos és bona i que la velocitat dels busos no es veu afectada amb la distribució actual. Així i tot, el consistori defensa que la nova configuració permetrà una mobilitat més ordenada i sostenible en un dels principals accessos de la ciutat.
Reurbanització completa i obres per fases
La transformació de l’avinguda no es limita al carril bici. Les obres inclouran la renovació dels paviments, el drenatge, la semaforització i la senyalització, així com la millora de les instal·lacions de reg i drenatge.
Els treballs es faran per fases, amb l’objectiu de reduir les afectacions al trànsit i garantir sempre itineraris segurs per als vianants. Quan finalitzi l’actuació, s’activarà un període de garantia per assegurar la qualitat i manteniment de tots els elements nous.
Render (Ajuntament d’Esplugues)
Més ombra, millor llum i una avinguda més verda
La reforma també tindrà un fort component ambiental. Es renovarà l’arbrat de la banda oest de l’avinguda, substituint els exemplars que no han crescut bé per espècies de grans dimensions, com el lledoner, més resistent al clima mediterrani. L’objectiu és multiplicar per quatre la superfície d’ombra i millorar el confort climàtic a peu de carrer.
També s’hi afegiran parterres d’arbustos que reforçaran la separació entre vorera i carril bici i aportaran verdor i frescor a la zona. L’enllumenat LED es modernitzarà per oferir una il·luminació més homogènia, millorant la seguretat i la visibilitat nocturna en coherència amb la llum del Trambaix.
La Casa Palacios encara perviu a l’avinguda com testimoni d’altres temps.
De carretera a escenari de torres d’estiueig, benzineres pioneres i canvis urbanístics, aquesta avinguda és un mosaic d’història, memòria veïnal i transformació urbana
L’avinguda de Cornellà és avui una via urbana amb trànsit, tramvia i arbres exòtics. Però si la travessem amb ulls d’historiador, descobrim que el seu passat ens parla de carruatges, benzineres, cases senyorials i fins i tot d’un ficus centenari.
Tal com recull Roser Camps al llibre Passejada pels vells i nous carrers d’Esplugues (2017), aquesta avinguda formava part de l’antiga carretera de Cornellà a Fogars de Tordera, oberta a principis del segle XX com a eix de connexió entre el Baix Llobregat i el Maresme. Des de Cornellà, el traçat passava per Esplugues i continuava cap a Barcelona seguint l’actual avinguda dels Països Catalans i diversos passeigs urbans.
A Esplugues, ben aviat la carretera va començar a transformar-se. A banda i banda es van plantar plataners per donar ombra als primers automòbils, i a finals dels anys vint, elServei Estació —un dels establiments mecànics més destacats de Barcelona— hi va obrir una sucursal. Segons testimonis com el de Núria Rovira Albella, els conductors de Barcelona hi venien a omplir el dipòsit perquèla benzina a Esplugues era cinc cèntims més barata.
Un passeig entre torres i jardins
Després de la postguerra, l’avinguda es convertí en una zona d’estiueig i de residència. Es van construir torres i cases unifamiliars amb jardí, especialment a l’anomenada Urbanització Batlló. Algunes de les més conegudes van ser la torre Panchita, la de la família Valdé —amb una gran gàbia d’ocells al jardí—, la Villa Maria del doctor Galzeran o la torre de la família Herrera, vinculada a l’empresa Ballestas La Constructora.
A la banda esquerra, superat el torrent del Salt del Pi, hi havia la casa d’en Nicolau Borràs, pintor industrial, i més avall, la del Casal Montserrat o la coneguda “torre dels valencians”, construïda per la família Gaya. D’aquest paisatge, avui en queda poc, però el ficus monumental que es conserva al mateix lloc on hi havia les “torretes de cal Pons” n’és un testimoni vivent.
També en aquesta època s’hi van construir les primeres cases de la família Pons i Termes (1935) i es va instal·lar un quiosc de llaminadures, gestionat pel senyor Adán, un personatge molt recordat pels espluguins que encara el veuen venent caramels, pipes i sidral Bragulat als peus del pont.
Eixamplaments, enderrocs i el pas del tramvia
Els anys seixanta i setanta van suposar un gran canvi per a l’avinguda de Cornellà. Es van fer millores com l’enllumenat (1960) i es va construir un pas subterrani (1969) que només va durar uns anys. Amb l’eixamplament de la via i les obres del tramvia, quecomençà a funcionar el 2004 i amb el qual no tothom estava a favor, van desaparèixer moltes cases, inclosa la Villa Maria, i es va redibuixar totalment la fesomia del carrer.
Aquest procés d’urbanització es va veure culminat per la instal·lació de dues escultures públiques que hi posen un toc artístic: Albada, d’Eulàlia Fàbregas de Sentmenat, a la cruïlla amb Laureà Miró, i el monument homenatge al BaixLlobregat, d’Agustí Guasch, inaugurat l’any 1985 amb la presència del president Josep Tarradellas.
Avui, l’avinguda de Cornellà és un mosaic d’història, memòria veïnal i transformació urbana. I si ens hi fixem bé, encara hi veurem algunes palmeres i pruneres que recorden el passat, i potser algun espluguí que, com el senyor Adán, manté viva la memòria d’un carrer que ha viscut —i viu— moltes vides.
Articles originals d’Esplugues Digital
