La població de l’àmbit metropolità de Barcelona, format per les comarques del Baix Llobregat, el Barcelonès, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental, on viuen 5 milions de persones, creixerà en 230.000 habitants (un 4,5%) els pròxims deu anys i arribarà als 5.296.694 empadronats l’any 2034, segons les últimes projeccions de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), publicades el juliol passat i que prenen com a base el cens del 2024.
És un salt més modest que el que s’espera per al conjunt de Catalunya, que en el mateix període augmentaria el 6,8% fins a superar els 8,5 milions de residents de dret. És a dir, s’espera que els territoris no metropolitans atreguin més nous habitants que l’aglomeració barcelonina i per tant es rebaixi una mica el desequilibri demogràfic entre territoris. Tot i això, el 2034 les cinc comarques metropolitanes concentraran encara el 62% dels catalans (eren el 63,5% el 2014).
Les projeccions de població fan previsions de futur a partir de l’anàlisi de les dades reals de fecunditat, esperança de vida i fluxos migratoris a les quals s’apliquen diferents hipòtesis d’evolució. Els resultats es presenten a escala municipal, comarcal, de vegueria, provincial i de tot Catalunya, com a eines útils per anticipar necessitats en equipaments escolars i altres serveis públics, habitatge i infraestructures, tot i que s’han d’agafar amb prudència perquè factors imprevisibles, com ara una recessió econòmica, poden alterar els escenaris esbossats. L’Idescat elabora i publica les seves projeccions amb periodicitat quinquennal.
Cada projecció de població es presenta desglossada en tres escenaris: baix, mitjà i alt. En l’escenari mitjà, que l’Idescat considera el més plausible, l’àmbit metropolità moderaria l’expansió demogràfica de la dècada anterior (2014-2024), que va ser del 7,3% (el 7,7% a Catalunya). En el període 2014-2034 la població metropolitana haurà crescut el 12,2%, de 4,7 a 5,3 milions (el 15% la de tot Catalunya), com mostra al gràfic següent.
El pronòstic dels demògrafs és que el nucli de la regió metropolitana, la part més densa, creixi per sota de la mitjana, mentre que els territoris menys urbanitzats i més perifèrics, com el Maresme i el Vallès Oriental, creixin per sobre, encara que això pot dependre de les polítiques urbanístiques que es desenvolupin a escala metropolitana i local. En principi, dels 127 municipis metropolitans, en 120 s’espera que augmenti la població i només en 7 que disminueixi.
Una taula detalla a continuació els municipis que poden engreixar més el cens en percentatge, en què Gualba, petit poble del Baix Montseny, figura en primera posició, amb el 22%, i també destaca Sant Just Desvern com a única població de més de 20.000 habitants en el top ten de l’expectativa ascendent.
A continuació una altra taula recull els municipis perdedors nets, que són set, amb Badia del Vallès al capdavant, i els tres que creixeran menys percentualment. Aquestes localitats tenen en comú que disposen de termes municipals reduïts o que han experimentat recentment fases d’expansió possiblement esgotades.
Com els anys anteriors, el factor clau del creixement de les comarques metropolitanes la pròxima dècada seran les migracions, mentre que l’evolució natural (la diferència entre naixements i defuncions) continuarà sent negativa (de fet ho és des del 2018). En el període 2024-2033, només un grup reduït de 13 municipis metropolitans tindrà creixement natural positiu, 1 pot esperar saldo nul i la resta (113) creixement negatiu. El fenomen no és exclusiu de la metròpoli, sinó que és general a tot Catalunya, on només 85 municipis dels 947 registraran previsiblement més naixements que defuncions en l’horitzó del 2034.
A la taula següent figuren els únics 13 municipis metropolitans amb esperances de creixement natural, entre els quals destaquen per la dimensió Sant Cugat del Vallès, Montcada i Reixac i Sant Adrià de Besòs.
A continuació es detallen els 10 municipis que representen el pol oposat, en els quals les defuncions s’espera que superin de llarg els naixements al llarg dels deu anys vinents. Tots són de mida petita o mitjana.
Per contra, en el mateix període 2024-2033, s’espera un saldo migratori positiu en 124 municipis metropolitans i negatiu només en 3. Per al conjunt de Catalunya l’Idescat calcula una arribada neta de 654.000 habitants procedents d’altres comunitats o de l’estranger, mentre que a l’àmbit metropolità la diferència entre el nombre d’altes i baixes al padró en aquests mateixos deu anys s’estima en una mica més de 300.000.
El municipi número 1 com a receptor net de migrants en la dècada present seria Barcelona, amb 75.374, seguit de l’Hospitalet, amb 17.527. Les taules següents mostren els municipis ordenats en raó del pes relatiu que tindrà el saldo migratori respecte de la població registrada l’1 de gener del 2024, sigui a favor o en contra. Les llistes s’assemblen força a les que representen el creixement absolut dels municipis, i no és casual: l’arribada de nous veïns és el factor clau de la dinàmica demogràfica metropolitana i catalana.
Si es manté la baixa natalitat i es manté o augmenta l’esperança de vida, l’envelliment de la població metropolitana s’accentuarà la pròxima dècada. L’Idescat augura que a les cinc comarques barcelonines la proporció de residents de 65 anys o més, que se sol equiparar als jubilats i pensionistes, passarà del 19,5% al 22,5% el 2034, dos punts més, mentre que el grup més jove (de menys de 16 anys, alumnes dels ensenyaments obligatoris) es reduirà del 14,4% al 12,1%. Per la seva banda, el grup central (de 16 a 64 anys, considerada la franja d’edat laboral) es mantindrà al voltant del 65%.
L’evolució seria comuna a totes cinc comarques metropolitanes, si bé el Maresme destaca per la profunditat del canvi: les persones de 65 anys i més podrien augmentar 4,8 punts, mentre que els escolars baixarien 3,4 punts, com mostra el gràfic següent.
El canvi demogràfic que anticipa la projecció es fa més visible comparant l’índex d’envelliment: la proporció entre els residents més grans de 65 anys i els de 0 a 15 anys. Quan l’índex és 100 vol dir que els dos grups d’edat tenen el mateix pes. El 2024, hi havia 26 municipis metropolitans amb un índex d’envelliment per sota de 100, és a dir, amb més infants i adolescents que persones grans. El 2034 no n’hi haurà cap; en canvi, 47 municipis (de 127) tindran un índex d’envelliment de 200 o superior, és a dir, hi viuran el doble o més del doble de persones grans que d’infants i adolescents. El 2024 això no passava enlloc.
La taula següent mostra com alguns municipis del Maresme com Canet de Mar i Caldes d’Estrac es poden acostar d’aquí deu anys a l’índex 300, és a dir, a la proporció de tres jubilats per cada escolar.
En l’extrem oposat, i a pesar que l’envelliment serà un fenomen generalitzat, hi ha certs municipis metropolitans que resistiran millor la tendència, com els que encapçalen la taula següent i que ja han aparegut destacats en llistats anteriors pel seu dinamisme: Sant Just Desvern i Sant Cugat del Vallès.
El president Salvador Illa i altres dirigents del Govern al·ludeixen sovint a “la Catalunya dels 10 milions” com un horitzó a termini mitjà per al qual hem de preparar el país i les seves infraestructures. Independentment de si és desitjable o no, l’Idescat només veu possible assolir aquesta xifra de població l’any 2052 en l’escenari alt de les seves projeccions, que considera menys factible: caldria que la natalitat remuntés i el creixement natural fos positiu a partir del 2029, i que el saldo migratori favorable es mantingués alt.
Les projeccions sospesen un tercer escenari, el baix, en què el creixement natural seria encara més negatiu i es frenaria la immigració. En aquest cas la població de Catalunya s’estancaria i fins i tot tendiria a disminuir a partir del 2054. El gràfic mostra les diferents possibilitats.
Les projeccions de població, tot i que no són exactament prediccions ni molt menys profecies, es pot dir que es compleixen… de vegades. En la projecció per al període 2021-2041, basada en el cens del 2008, l’Idescat va calcular que el 2021, en l’escenari mitjà, Catalunya ja tindria 8 milions d’habitants, xifra assolida oficialment tres anys més tard, el 2024. El següent estudi, amb base 2013, va fer curt: estimava que s’arribaria als 8 milions el 2027 en l’escenari alt, però s’hi va arribar tres anys abans. I és que hi ha factors, com una crisi sanitària global, que no entren als algoritmes.
