La primera radiografia a escala metropolitana dels entorns escolars dels 36 municipis de l’AMB correspon a l’anàlisi de 916 dels 1.679 col·legis d’infantil, primària i especial (497 públics, 332 concertats i 87 privats), està feta amb dades públiques i una metodologia i índexs innovadors, i la principal conclusió alerta que més de la meitat de les escoles metropolitanes es troben en entorns crítics per a la salut i la seguretat dels nens i nenes.
Els aspectes més rellevants de les conclusions es desgranen així:
-El 57% de les escoles analitzades tenen entorns deficients segons l’índex
creat, que està basat en dades disponibles per a tots els centres i que combina indicadors de mobilitat, medi ambient, seguretat viària, vulnerabilitat climàtica i característiques dels centres.
-Un de cada tres centres té patis insuficients (menys 1.056 metres quadrats, segons les normes de la Generalitat en vigor); la meitat de les escoles concertades i privades suspenen. Municipis com Barcelona, l’Hospitalet i Santa Coloma concentren els percentatges més elevats de dèficit d’espais de joc i lleureper a l’alumnat.
-En 12 municipis, el 80% de les escoles tenen menys de 15 metres quadrats d’espai
verd per habitant, espai indicador de dèficit d’ombra i confort: el disponible en un radi de 700 metres des de la llar, el que correspon aproximadament a 15 minuts caminat.
-Cap escola compleix els estàndards de qualitat de l’aire de l’Organització Mundial de la Salut, i gairebé 9 de cada 10 superen el futur límit europeu de diòxid de nitrogen (NO₂) i partícules en suspensió (PM10 i PM2,5) que s’han d’assolir com a tard abans del 2030.
-Els municipis amb més desigualtats acumulen pitjors entorns escolars. En diversos àmbits del continu urbà central —Besòs–Glòries–Eixample i l’eix litoral de Barcelona i l’Hospitalet— els centres amb pitjors entorns coincideixen amb exposició elevada a contaminació i calor, realitat que se superposa amb nivells alts de vulnerabilitat social.
El què i el per què de l’estudi
L’estudi Millorar els entorns escolars – Metodologia d’anàlisi i estat actual en l’àmbit metropolità de Barcelona ha estat impulsat pel Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB) i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), ha estat desenvolupat pel l’arquitecte urbanista Xavier Matilla i la geògrafa Helena Cruz, i ha estat defensat per Janet Sanz (Comuns), presidenta de la comissió executiva del PEMB i vicepresidenta de l’Àrea d’Acció Climàtica de l’AMB.
L’assumpte es una “qüestió d’emergència climàtica i de salut pública”, va dir Sanz. Va recordar que “Barcelona va pacificar 217 entorns escolars en 4 anys i els resultats mostren que transformar aquests espais és possible i urgent”; i va lamentar que en els darrers 2 anys s’hagi aturat aquesta actuació. També va animar a treballar a escala metropolitana: “Començar per les escoles es la manera més directa i justa de guanyar aire net, seguretat i convivència als barris; no ens podem permetre retrocedir”.
Mantilla va reblar el clau: millorar els entorns escolars pot ser l’eficient motor que activi les necessàries reformes urbanes: “Recuperar asfalt per a ús exclusiu de vianants, crear espais segurs i jugables, o introduir millores —passos elevats, voreres passant o carrils bici i bus— són actuacions de baix cost i alt impacte que permeten millorar, de manera immediata, la seguretat i el confort climàtic de l’escola”.
Per primera vegada i amb dades públiques es té un estudi metropolità d’abast supramunicipal sobre els entorns escolars que beu de l’experiència de Protegim les Escoles de Barcelona i les de ciutats com París i Milà, entre altres iniciatives. Es una eina que queda a disposició dels ajuntaments, que compta amb la complicitat de les conselleries de Educació i Salut i que ja ha donat el fruit –digué Sanz- del compromís de destinar en el nova edició del Pla de Barris una línia d’ajuts per entorns escolars.
Context i metodologia
L’estudi proposa un nou índex sintètic de valoració (0 a 28 punts) que combina
indicadors de mobilitat, medi ambient, seguretat viària, vulnerabilitat climàtica i
característiques dels centres. Com més alta és la puntuació de l’indicador,
pitjors són les condicions de l’entorn escolar.
Segons això, més de la meitat de les escoles de l’AMB es troben en entorns
crítics. Concretament, un 57% dels centres analitzats (528) se situen en la
franja amb pitjors condicions (amb una puntuació superior a 15). D’aquets, un preocupant 13% (118 escoles) assoleixen el pitjor rang possible, amb valors entre 21 i 25
punts; i 6 escoles arriben a la puntuació màxima registrada de 25 punts sobre 28.
En canvi, els centres que gaudeixen d’un entorn favorable només representen el 7% (63 escoles).
Informació relacionada:
Presentació:
Estudi complet:
