“Ho deixo en mans de Deu”, repeteix Fiorela Mogollón, migrant d’origen argentí que espera regularitzar la seva situació administrativa durant els propers mesos. Va arribar a Sant Cugat ara fa un parell d’anys. Compartia pis amb set persones més però la propietat no permetia que s’hi empadronés. Des de llavors, està empadronada a la seu dels serveis socials. Durant un temps va marxar de la ciutat per treballar d’interna cuidant una persona major i, quan la dona va morir, va viure un temps a l’Hospitalet abans de tornar a Sant Cugat. Sense feina estable ni permís de residència, ara viu amb la seva parella, també en situació administrativa irregular, a una habitació d’un pis compartit on resideixen quatre persones més. De nou, no li permeten empadronar-se a l’immoble malgrat que els serveis socials li han reclamat una revisió del domicili per, si s’escau, donar-la de baixa del padró.
Jordi Puigneró: “El padró no pot ser ni un abús ni un ‘coladero’”
“El padró no pot ser ni un abús ni un coladero”, va dir el tinent d’alcaldia Jordi Puigneró (Junts), al darrer Ple arran d’una moció de Vox, just quan Mogollón es trobava en aquest impàs: “Som una administració que vol complir amb la legalitat i hem d’estar amatents quan es produeixen empadronaments en cadena, ficticis i d’ocupes no necessitats. No podem emparar màfies que mantenen pisos pastera ni relloguers de pisos socials”. L’alcalde, Josep Maria Vallès (Junits), ja ho havia advertit al matí a X: “El padró ha de ser una eina al servei de la cohesió social, dels drets i deures, i no per fer-ne un mal ús que afavoreixi situacions de vulnerabilitat, d’infrahabitatge o d’ocupacions incíviques. Aquest és el nostre model: posar ordre, evitar els fraus i garantir la cohesió”.
Junts per Sant Cugat se suma així a la remor de fons impulsada pels alcaldes de Figueres, Martorell i Calella per endurir les condicions d’accés al padró, un postulat pres com a proposta de partit a la convenció del passat 10 de maig a Vic. Els juntaires pretenen reformar la llei de bases del règim local perquè només es puguin empadronar les persones que tinguin un títol habilitant de l’immoble on resideixen, una mesura que, diuen, permetria combatre les ocupacions d’immobles. En paral·lel al posicionament nacional, Puigneró deia al Ple que s’emprenien mesures correctores per comprovar el bon ús del padró.
“No et diuen directament que no sinó que han d’enviar algú per comprovar l’immoble”
“No et diuen directament que no sinó que han d’enviar algú per comprovar l’immoble o si la persona viu al carrer”, explica Cecilia Gefaell, voluntària de la Floresta contra Fronteres, tot dient que algunes persones migrades acaben optant per empadronar-se a cases d’amics, “de les persones que acompanyem a la Floresta, totes estan empadronades”. L’activista assegura que durant aquest mandat s’han incrementat les dificultats al padró i assegura que de manera oficiosa li han dit que no s’empadronaran més persones als serveis socials.
Però la regidora de Drets Socials, Gemma Aristoy (ERC), va dir al darrer Ple, arran de la pregunta d’Aina Balada, regidora d’En Comú Podem, que no hi ha cap directriu al respecte. Segons Balada, coneix dos casos de persones que no s’han pogut empadronar, el que respondria una instrucció d’ara fa un mes i mig. Aristoy diu, però, que “la instrucció és seguir amb el padró tal com estava previst però fent una actualització que calia amb la incorporació d’una treballadora”. La regidora reconeix que pot haver hagut algun escull per la baixa d’una treballadora i que durant les darreres setmanes s’han visitat domicilis per comprovar que les persones empadronades sense domicili fix segueixen residint a la ciutat.
“La llei diu que, encara que visquis a un banc, t’han d’empadronar però que els polítics surtin dient que posaran traves provoca que molta gent no ho intenti”, adverteix Maria Creixell, membre de la Coordinadora Obrim Fronteres, una de les entitats membres de la Xarxa d’Entitats pel Padró, que el passat 2 d’abril va demanar un pacte pel padró a nivell català per garantir l’accés universal en compliment de la llei vigent, “limitar l’accés al padró provoca que la gent trobi altres maneres, obrint la porta a màfies o empadronaments a llocs on no es resideix”. Per a Creixell, els municipis que posen traves al padró utilitzen una doble vara de mesurar perquè accepten que els estudiants segueixin empadronats a municipis on no resideixen mentre dificulten altres empadronaments de persones en una situació més vulnerable: “Per exemple, en el cas d’habitacions rellogades, generalment diuen que han de fer una revisió però tot sovint els propietaris no l’autoritzen”.
“Després de la revisió dels serveis socials, ara tinc menys d’un mes per deixar el pis i trobar una altra habitació”
“Em van trucar perquè, deien, havien de comprovar si encara vivia a Sant Cugat, de manera que van visitar l’habitació i em van fer moltes preguntes davant dels companys de pis”, narra Mogollón, tot dient que els serveis socials li van arribar a advertir que si ja tenia una habitació fixa l’havien de donar de baixa com a empadronada sense domicili fix, “la persona que em relloga l’habitació va dir que permetent la inspecció havia incomplert la norma de no acceptar visites i ara tinc menys d’un mes per deixar el pis i trobar una altra habitació”.
Helena López, Síndica de Greuges de Sant Cugat, diu que hores d’ara no ha rebut cap queixa de persones a qui els han limitat el dret al padró però reconeix que hi ha altres municipis on les limitacions d’accés o les revisions de domicili a càrrec de la Policia Local en lloc dels serveis socials esdevenen problemàtiques greus. “A Sant Cugat hi ha gent empadronada a la Casa Mònaco, al Xalet Negre, a la Casa de Cultura…”, explica, tot assegurant que el padró serveix per dimensionar els serveis públics, com ara els mateixos serveis socials, d’acord amb la població real del municipi, “si no l’empadronen, llavors la persona afectada no tindria dret a la sanitat, a l’educació, als serveis socials… i això acaba repercutint sobre entitats que ofereixen serveis que no precisen del padró, com Càritas”.
La migrant argentina no vol perdre el padró per no dificultar la regularització de la seva situació administrativa, el que li facilitaria el tràmit per portar la seva filla menor d’edat que encara viu a la Plata (província de Buenos Aires, Argentina). Alhora explica que està pendent d’intervencions quirúrgiques: “Ara paguem 550 euros per l’habitació i amb prou feines hi arribem perquè només puc treballar unes poques hores netejant a bars i habitatges. Com pretenen que ara trobi una nova habitació?” Davant de l’atzucac, ha aconseguit que per ara la mantinguin al padró sense domicili fix però segueix pendent d’una visita a la treballadora social, a qui pretén demanar un ajut per al lloguer mentre el seu estat de salut no li permeti tenir uns ingressos fixos mensuals.
Davant de les veus d’extrema dreta i ara també de Junts i PP que pretenen canviar les condicions d’accés al padró, el Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya ha fet el seu propi comunicat per adherir-se a la petició d’un pacte pel padró d’àmbit nacional. “Entenem que el padró no és només un tràmit administratiu, sinó una eina clau per garantir els drets bàsics de tota persona que viu a Catalunya”, recullen al comunicat, “des del nostre àmbit professional, constatem diàriament les conseqüències socials, educatives i sanitàries que pateixen aquelles persones que no poden accedir al padró”.
Junts proposa canviar les condicions d’empadronament per evitar ocupacions d’immobles mentre que altres partits, com Vox, hi afegeixen la lluita contra les persones migrades que es troben en una situació administrativa irregular. “Ens preguntem qui és un ocupa perquè no poder demostrar que vius allà no significa que siguis ocupa”, argumenta López, que posa en dubte que un ajuntament tingui la capacitat de decidir-ho, “la usurpació d’un bé immoble la determina un jutge, no un ajuntament”. La Síndica també diu que cal controlar que no hi hagi desenes de persones empadronades a un mateix immoble alhora que adverteix que limitar el padró a qui sí que viu al municipi suposa derivar el problema a altres poblacions.
“L’Ajuntament té l’obligació jurídica d’inscriure al padró totes les persones que resideixen al municipi i ho sol·licitin amb independència de la seva nacionalitat o estatus legal”
El Fòrum de Síndics i Síndiques Defensors i Defensores Locals de Catalunya és una de les entitats que s’ha adherit a la crida per fer un pacte pel padró. Prèviament ha publicat El dret a ser empadronat i la bona administració. Legalitat, polítiques públiques i bones pràctiques, un monogràfic del qual s’han fet dues edicions (2019 i 2021), on es recull el marc legal i bones i males praxis en relació al padró. Al document es determina que davant del dubte d’interpretació, l’administració sempre ha d’optar pel dret a ser empadronat, un dret que és una obligació per als municipis: “L’Ajuntament té l’obligació jurídica d’inscriure al padró totes les persones que resideixen al municipi i ho sol·licitin amb independència de la seva nacionalitat o estatus legal, el títol pel qual ocupi un habitatge o la situació legal o física de l’habitatge”. Això inclou persones sense llar, ocupes i sense domicili fix.
Però el qüestionament d’aquest dret no és només polític sinó també aparentment tècnic a espais com El Consultor de los Ayuntaminetos, un web impulsat per l’empresa Aranzadi La Ley SAU i que és un espai de consulta habitual de molts treballadors municipals. Segons recull l’informe del Fòrum, a una consulta sobre el padró registrada el juny del 2019 aquest web especificava que no es poden empadronar els ocupes, un posicionament “contrari a l’ordenament jurídic en vigor”.
“Cap instrucció política adreçada a l’administració pot utilitzar el padró per a finalitats diferents a les establertes en l’ordenament jurídic”
Davant de les reinterpretacions de la llei i les propostes polítiques que pretenen convertir el padró en una eina per controlar aspectes relacionats amb el dret a l’habitatge o a la migració, el Fòrum recorda: “Cap instrucció política adreçada a l’administració, formalment o informalment, pot utilitzar el padró per a finalitats diferents a les establertes en l’ordenament jurídic”, una afirmació recollida al monogràfic i on s’explicita que algunes de les irregularitats serien precisament reaccionar contra ocupacions d’immobles mitjançant el padró o reduir l’empadronament de les persones estrangeres.
“Ara diuen que volen fer més inspeccions però els que relloguen no volen”, argumenta Mogollón, conscient que hi ha propietaris o fins i tot màfies que se n’aprofiten de la vulnerabilitat de les persones en situació administrativa irregular, “podria denunciar però sé que deixaria sense alternativa la resta de gent que viu al pis”. Els posicionaments polítics que pretenen canviar la regulació del dret al padró avancen i amb ells la por de les persones que saben que, sense padró, tenen més difícil regularitzar la seva situació administrativa i accedir a serveis públics d’educació i sanitat. Una ofensiva de la qual ara Sant Cugat és puntera.
