Tot just acabem de passar un parell de dies al Baix Cinca, amb un amic originari d’aquesta comarca. L’amic és biòleg i un naturalista de renom, que ha col·laborat en diverses publicacions com l’Enciclopèdia d’Història Natural dels Països Catalans. Hem fet recorreguts per la natura molt interessants, però les frases que ha repetit contínuament, allà on anàvem, eren: “cada vegada n’hi ha menys” i “ara gairebé no se’n veuen”. Es referia sobretot a espècies d’ocells, rèptils i amfibis però també de mamífers. Aquesta disminució en el nombre d’individus de diverses espècies animals o fins i tot la desaparició d’algunes, és deguda a diversos factors dels quals en destacarem alguns.
Un primer factor és el canvi d’usos que s’ha fet al territori. Òbviament, quan hi ha una intervenció humana, sigui urbana, industrial o rural, l’ecosistema original és reemplaçat i únicament les espècies que s’adaptin bé a aquest nou espai podran progressar. Els darrers anys, gràcies al regadiu, hi ha hagut una extensió de les zones de conreu amb plantacions agroindustrials, algunes per produir fruita de pinyol i d’altres per conrear cereals amb la finalitat principal d’engreixar bestiar. A la zona on hem estat, algunes d’aquestes plantacions estan en llocs força aïllats, que eren un bon refugi per a les espècies estepàries. Quan les plantacions són monocultius, es produeix una selecció força dràstica dels animals que hi viuen, selecció que és encara més important en el cas de conreus de transgènics. Tot plegat comporta una disminució de l’espai per a la vida silvestre, la modificació d’ecosistemes i la pèrdua de connexions naturals.
Un segon factor que influeix en la disminució de vida silvestre, és la utilització d’insecticides i pesticides per evitar les plagues que afecten els conreus. Alguns productes que s’han utilitzat poden ser molt tòxics per determinades espècies. Per exemple, l’ús de determinats insecticides neonicotinoides va ser prohibit al Regne Unit l’any 2017 i a la UE el 2018, pel seu efecte devastador sobre les abelles, però també podrien ser tòxics per a ocells i alguns mamífers. La utilització inadequada d’agents insecticides i pesticides i el mal maneig que de vegades es fa de les restes i residus, són potencialment perillosos per la vida silvestre. Un altre exemple d’impacte sobre la biodiversitat són els micro i nanoplàstics (MNPs). La major part dels plàstics de rebuig són els utilitzats a les zones urbanes, però a les darreres dècades també en moltes plantacions s’utilitzen plàstics, i una part d’aquests acaben a la natura. Aquests plàstics en degradar-se, en part per l’acció solar, es van transformant en MNP. L’impacte negatiu dels MNPs en els organismes i ecosistemes aquàtics s’ha estudiat amb certa amplitud. En els sistemes terrestres els MNPs entren a la cadena tròfica de diverses maneres, inclús a través de les arrels de les plantes i afecten el desenvolupament dels vegetals i dels animals que en consumeixen. De l’efecte d’insecticides i MNP a la salut humana en posarem exemples més endavant.
Un altre factor que pot influir en la pèrdua de biodiversitat és l’enorme proliferació, en els darrers anys, de granges d’engreix de porcs. A la península ibèrica, la major concentració d’aquestes granges es dona en aquestes comarques d‘Osca i en les terres de ponent de Lleida. La primera conseqüència directa és la ocupació de territoris, principalment aïllats, però també afecta indirectament al territori per l’increment de conreus per obtenir pinso i farratge per aquest bestiar. A aquest efecte cal afegir la contaminació, principalment pels nitrats de les dejeccions animals, que provoca la concentració de granges. A Catalunya, a la web de l’Agencia Catalana de l’Aigua, a la pestanya Aplicació de consulta de l’estat de les masses d’aigua, es pot observar que el 72,7% de les masses d’aigua subterrànies mostren un estat “dolent”. Segons la mateixa font, les masses d’aigua dels rius únicament el 6,2% presenten un “bon estat”, un 27,6% un “bon estat amb incerteses”, un 10,3% presenten un “estat dolent” i un 39,3% un “estat dolent amb incerteses”. A l’Aragó, gairebé el 30% del territori està considerat com a “Zona Vulnerable a Nitratos”.
Un cop vistos alguns dels factors que poden afectar la biodiversitat, podem preguntar-nos si el manteniment de la biodiversitat és un objectiu prou important com per prendre mesures profundes per a preservar-la. L’Organització Mundial de la Salut, defineix que “la biodiversitat, entesa com la varietat d’organismes vius de tot tipus, és el pilar de la vida a la Terra. Abasta la diversitat dins cada espècie, entre espècies distintes i entre els ecosistemes, i reflecteix la riquesa genètica dels vegetals, els animals i els microorganismes, així com la complexitat dels ecosistemes”. També n’explica la importància de la biodiversitat indicant, entre d’altres coses, que el 75% dels conreus alimentaris depenen de pol·linitzadors, que el 50% dels medicaments moderns provenen de fonts naturals, entre ells alguns antibiòtics, que els ecosistemes sans proveeixen el 75% de l’aigua dolça i que en això les zones humides són essencials pel seu paper filtrador. Per desgràcia, des del 1970 s’han perdut el 35% de les zones humides de la terra.
A l’Informe de Riscos Globals del Fòrum Econòmic Mundial de Davos 2025, es fa un ranking dels 10 principals riscs globals pels propers 10 anys. En aquest ranking la “Pèrdua de Biodiversitat i el col·lapse dels ecosistemes” ocupa la segona posició, sols per darrera dels “efectes climàtics catastròfics”. Destacar que dels 10 principals riscos, n’hi ha 5 de mediambientals i que quatre ocupen els quatre primers llocs.
A Catalunya, l’informe del 2022 de la Generalitat de Catalunya sobre biodiversitat, indicava que en els darrers 20 anys s’havia perdut, de mitjana, un 24% de la fauna. Les espècies que han tingut una davallada més important han estat els insectes (44% de davallada mitjana en papallones), que en algunes espècies concretes arriba a pèrdues del 70% de la població. Assenyalar que les alteracions dels ecosistemes provoquen que les poblacions de determinades espècies es vegin disminuïdes, com per exemple les poblacions de perdiu roja, però que d’altres es puguin expandir, com per exemple els cabirols. L’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat, utilitza l’Índex Planeta Viu (LPI, de l’anglès Living Planet Index) com a mesura de l’estat de la diversitat biològica, basant-se en la tendència poblacional d’espècies animals. Aquest índex s’utilitza arreu del món i és el de referència per a avaluar l’estat de la biodiversitat, tant a nivell local com mundial. El seu darrer informe indica que a nivell mundial, l’LPI del 1970 al 2020 s’ha reduït un 73%, és a dir que en les espècies estudiades, el nombre d’individus s’ha reduït, de mitjana, un 73% en els darrers 50 anys.
A Catalunya l’LPI s’elabora analitzant dades de les poblacions de 353 espècies d’animals. Utilitzant aquest índex, a Catalunya entre el 2002 i el 2023 el nombre d’individus de les espècies analitzades s’ha reduït de mitjana un 28%, mostrant els darrers anys una tendència una mica més acusada.
La pèrdua de biodiversitat es deguda principalment a l’acció humana, bé directament colonitzant cada vegada més espais naturals, contaminant-los, degradant-los, fragmentant-los, o bé indirectament accelerant l’escalfament global, el que comporta també canvis sovint irreversibles en els ecosistemes. Tots hem sentit parlar dels efectes de l’escalfament del mar i de l’increment de l’acidesa de l’aigua degut a l’absorció de CO2, provocant la destrucció d’esculls coral·lins. En relació a l’escalfament global les administracions han implementat algunes mesures per intentar reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle, mesures conegudes doncs ens afecten directament, com per exemple les restriccions a l’entrada de determinats vehicles a les ciutats, l’establiment de zones de baixes emissions o l’aposta per energies renovables. En canvi, sobre la necessitat de conservar la biodiversitat hi ha hagut molta menys informació.
El 2018, a Catalunya, es va aprovar l’Estratègia del Patrimoni Natural i la Biodiversitat amb una sèrie d’objectius. Segons l’Informe de seguiment 2019-2022, la tendència de l’LPI a llarg termini mostra, en general, una continuada disminució de les poblacions de vertebrats i d’invertebrats, indicant una pèrdua de biodiversitat sobretot en ambients agrícoles, prats i ambients esteparis. L’única excepció serien els ambients forestals, on les poblacions d’ocells es mantindrien a llarg termini i les de papallones, que baixarien a curt termini però podrien millorar a llarg termini. Per intentar evitar la degradació total de determinats hàbitats i aconseguir un cert equilibri una de les mesures que han pres les administracions és la de declarar Zones d’Especial Protecció per les Aus (ZEPA). Per veure si aquestes zones compleixen adequadament la seva funció posarem l’exemple de dues aus estepàries, els piocs salvatges també coneguts com avutardes o avitardes i els sisons.
De piocs salvatges, a Europa en queden uns 38.000 exemplars, dels quals entre 24 i 26.000 estan a la península ibèrica. Els sisons són també una au declarada en perill d’extinció. Malgrat que en alguns casos com la Reserva Natural de las Lagunas de Villafáfila es mantenen condicions favorables per la conservació del pioc salvatge, en general s’observen disminucions de les poblacions. El mateix passa amb els sisons, que a Catalunya es poden observar en una zona ZEPA prop de Belianes. A aquesta zona s’observa però que el seu hàbitat està molt fragmentat i sols hi ha unes petites parcel·les hàbils entre els camps de conreu. Aquests dos ocells en perill d’extinció ens serveixen d’exemple doncs un estudi de la Universidad Autónoma de Madrid conclou “Los hallazgos también sugieren que las ZEPAs designadas para las aves esteparias no están cumpliendo adecuadamente su función protectora. Solo en espacios con un nivel de protección más alto, como las Reservas Naturales, donde la gestión del territorio y del hábitat se orienta más hacia la conservación, se mantienen condiciones óptimas para especies de medios agrarios como el sisón común.
Los investigadores concluyen que la complejidad de armonizar la gestión agrícola actual con la conservación de la biodiversidad ha mermado la eficacia de las ZEPAs agrícolas, reduciéndolas a poco más que en la práctica a ‘parques de papel”.
Encara que puguem pensar que la pèrdua de biodiversitat no ens afecta directament, res més lluny de la realitat. La OMS explica que “més del 75 % de les noves malalties infeccioses, como l’ebola o la infecció pel virus de Nipah, són d’origen zoonòtic i solen sorgir en zones on la desforestació o els canvis en els usos del sol han alterat els ecosistemes i els hàbitats. Al mantenir la biodiversitat, els ecosistemes protegeixen els éssers humans dels riscos d’exposició a reservoris de malalties”.
Per acabar, destacar que els elements contaminants que causen la pèrdua de biodiversitat també poden afectar directament la nostra salut. Com a mostra, comentarem dos estudis relativament recents. Un estudi del 2023, indica que dels nens i nenes espanyols que han estudiat, aproximadament un 60% mostren a la orina rastres d’insecticides i fungicides usats en agricultura. El seguiment que han fet d’aquests nens i nenes els fa concloure que l’exposició a una combinació d’aquests agents podria tenir afectacions en el desenvolupament de la pubertat, doncs alguns actuen com a disruptors endocrins. Un altre article científic, mostra l’acumulació preferent de MNPs al cervell de persones (més que a altres òrgans com ronyons i fetge), acumulació que ha augmentat entre el 2016 i el 2024, les dates dels dos mostrejos de l’article. També han observat nivells més elevats de MNPs en cervells de persones amb demència, malgrat que els mateixos autors indiquen que aquesta dada és, en aquest moment, únicament associativa i no determina una relació causal. Els autors assenyalen però, que cal fer estudis per a conèixer si la contaminació per MNPs té relació amb desordres neurològics o altres afectacions sobre la salut.
Vist el vist, potser calen mesures més ambicioses i decidides per aturar i reduir l’impacte de les accions humanes que finalment acaben disminuint la biodiversitat, degradant els ecosistemes i afectant la nostra salut.
