Amb un “no cal que tornis”, l’Associació de Famílies d’Alumnes (AFA) de l’escola Pins del Vallès va comunicar a Sara que no calia que anés a treballar els dos darrers dies de menjador escolar. La monitora feia una substitució i, explica que, arran de les preguntes dels infants –majoritàriament de tercer de primària, 8-9 anys–, va parlar de sexualitat. A ulls de l’AFA, que gestiona directament el menjador, i de la direcció de l’escola, els seus comentaris eren massa explícits i no s’adequaven a l’edat dels infants. En conseqüència, arran de les queixes d’algunes famílies i sense rescindir-li el contracte, li van demanar que no anés a treballar els dos darrers dies de la substitució.
“Em deien ‘si em toco aquí en relaxa’, em preguntaven si havia tingut relacions sexuals i com era tenir-ne entre dones”, explica la monitora, “això em va portar a parlar de desig, consentiment, avortament i porno”. Però el que per a ella eren respostes en clau d’educació sexual, per a les famílies, que ho van comunicar a l’AFA poc abans d’acabar el curs, eren comentaris que no s’ajustaven a l’edat dels infants.
“És clar que hem de parlar de sexe en un entorn controlat però ella era monitora, es passava el dia parlant de sexe i de la seva sexualitat així com de penetració, sexe anal, lesbianisme i porno”, explica la directora, Marta Aliart, que recorda que la decisió laboral depenia exclusivament de l’AFA, “tot el que deia era tan explícit que les famílies van venir a explicar-nos-ho”. La direcció de l’escola considera que un adult ha de poder posar un límit i, en el cas d’espais no lectius com el menjador, els monitors han de contactar amb la direcció del centre quan detecten preguntes dels infants per poder activar un espai formatiu sobre sexualitat o sobre el tema que sigui.
Des de l’AFA reconeixen que en el moment en què es van assabentar quedaven tants pocs dies de menjador escolar que no tenien temps de fer una gestió òptima, com la preparació d’un taller, i per això van decidir demanar-li que no tornés sense retirar-li el sou d’aquelles jornades laborals. Consideren que en aquest cas ha fallat la comunicació i que ja hi ha els mecanismes de gestió suficients per poder reaccionar: “A l’espai de migdia es pot parlar de sexualitat i proposar un taller”.
Què fer quan un infant pregunta sobre sexualitat?
Júlia Sánchez, sòcia de la cooperativa la Ciranda, que fa tallers sobre la salut, el respecte i el benestar en la vida sexo-afectiva, explica que la sexualitat infantil no és l’adulta i que, per tant, quan es parla de sexualitat amb un menor s’ha de tenir en compte el seu desenvolupament i preocupacions. “Als 8-10 anys no té sentit parlar de penetració o de relacions sexuals home-dona, dona-dona o home-home, tot i que sí que es parla de diversitat no des de les pràctiques sexuals explicites”, explica Sánchez, “tot i això tenen curiositat per la sexualitat perquè hi tenen accés de vegades de forma involuntària a través de les xarxes socials, anuncis online…”
Des de la Ciranda proposen respondre a les preguntes dels infants però portar-les al seu nivell maduratiu. Per exemple, si la pregunta és si es tenen relacions sexuals, es pot dir que sí però la conversa ràpidament s’ha de portar al seu nivell explicant que la sexualitat adulta implica veure’s nus, veure i tocar els genitals, besar-se a la boca… Tot això generalment provoca incomoditat en l’infant, que veu clarament que no està preparat per a afrontar una conversa sobre la sexualitat adulta.
Alhora, l’explicació, en les edats que correspongui, sobretot a l’adolescència, es pot acompanyar d’una advertència sobre el risc de la sexualitat pel que fa a infeccions o embarassos. “També se’ls pot dir que potser recorden que de més petits es tocaven el penis o es fregaven, que és l’inici de la sexualitat infantil”, explica Sánchez, que diu que la conversa ha de ser des de la calma i defugint d’un morbo que pot crear una espiral de més preguntes i més explícites que no s’ajusten a l’edat madurativa de l’infant.
La sexualitat en espais no lectius
“Es necessita formació als mestres, les famílies i el monitoratge”, explica Núria Valero, mare implicada a Escoles Coeducatives, el col·lectiu que aglutina les comissions de gènere i feminismes de les AFAs de les escoles públiques de Sant Cugat, “el lleure educatiu queda abandonat però aquestes persones treballen amb infants i adolescents i haurien de saber contestar”. Amb aquesta mirada, la formació que proposa Valero ha de permetre que, davant la inquietud dels infants, se’ls doni la informació adequada, sense defugir-hi i responent al que demanen d’acord amb la seva edat.
Hi ha recursos públics per a centres educatius i famílies, alhora que veus expertes n’han parlat als mitjans de comunicació. Valero demana escoltar aquestes veus –recomana especialment un episodi de L’ofici d’educar sobre la curiositat sexual infantil– i que, quan s’abordi la sexualitat a l’escola, també es faci de la mà dels professionals experts en educació sexual.
Aquesta temàtica es fa més complexa en espais no lectius com el temps de migdia, on habitualment no hi ha un programa específic per abordar la sexualitat ni unes normes o permís de l’equip per fer-ho. La resposta davant de les inquietuds dels infants acaba depenent de la iniciativa de cada monitor, que potser no té la formació demanada per Escoles Coeducatives. Per això, Sánchez proposa que l’AFA deixi clar que són l’interlocutor vàlid davant problemàtiques d’aquest tipus i, ja sigui l’AFA o l’empresa subcontractada, aposti per la formació del personal.
L’experta explica que la sexualitat cada cop més és un tema de preocupació per a les famílies perquè fins i tot alguns casos d’abús sexual s’han escudat darrere de l’educació sexual: “Diuen que només responien a preguntes dels infants però al final pot acabar havent tocaments”. Aquesta no és ni de prop la situació viscuda a l’escola Pins del Vallès però, amb aquesta remor de fons, les famílies tenen una preocupació afegida, argumenta Sánchez, que considera que la millor forma d’abordar la sexualitat a l’espai no lectiu que és el menjador escolar és que l’AFA com a titular del servei es doti d’un programa que doni seguretat als monitors per poder acompanyar els infants.
“Una de les premisses bàsiques és que no hem de respondre a tot el que pregunten i, si no pregunten, no significa que no ho haguem d’explicar”, planteja l’experta, per això és important tenir en compte el moment maduratiu dels infants, “el menor no té edat legal de consentiment i, per tant, per rebre informació sobre sexualitats cal que hi hagi un marc curricular que ho sustenti”. La vulnerabilitat específica dels infants fa que aquest sigui un afer delicat i difícil d’afrontar, especialment si no hi ha els mecanismes establerts perquè aquelles persones que es relacionen amb els infants tinguin la seguretat d’actuar correctament i no haver de patir conseqüències laborals.
Aquesta notícia ha sortit publicada al diari elCugatenc
