Mes: desembre de 2025

Paradoxalment, el coneixement de la llengua progressa mentre en retrocedeix l’ús social: ha baixat tres punts, del 27,8% al 24,7%, la població que considera el català la seva llengua habitual. El 31% el parla cada dia almenys en la meitat d’ocasions, però hi ha un grup gairebé igual de nombrós (28%) que no en pronuncia ni una paraula.

A Barcelona, com a les urbs dels Estats Units i de la resta d’Europa, creix de manera extraordinària el nombre de persones que dormen al ras, una de les diverses cares de l’exclusió residencial. L’acció social, l’acompanyament, els recursos per oferir refugi i allotjament temporal són necessaris, però calen polítiques d’habitatge radicals que incorporin la reducció del sensellarisme entre els seus objectius

El creixement urbanístic de Sant Cugat s’ha fet en gran mesura sobre camps de cultiu: fem un repàs de les mossegades i dels reptes de la pagesia actual

El Parlament ha aprovat les línies mestres del que hem de fer com a país per abordar la crisi climàtica i d’arribar al nivell de carboni zero del 2050. Reforça el paper del Comité d’Experts com a garant, estipula plaços per presentar plans quinquennals, mana al Govern rendir comptes anuals i l’obliga a no autoritzar cap gran infraestructura de mobilitat, logística o aeroportuària, sense atendre un informe preceptiu i vinculant de compatibilitat d’aquestes obres amb els objectius de la llei. Ara falta que aquests compromisos s’integrin a la llei catalana del canvi climàtic

Els mossos d’esquadra han desallotjat les persones que vivien a l’antic institut de Badalona B9. Ho han fet després de…

En els darrers anys hem vist un activisme normatiu inèdit, però la preocupació social per l’habitatge no fa sinó créixer. El motiu és simple (i incòmode): hem començat a moure peces del tauler, però encara no hem canviat les regles del joc.

La Florida 6.0 és tot allò que se li pot ensenyar al monarca d’una població que fa cent anys que no para de col·lapsar el seu territori i empobrir la seva ciutadania

L’estimació de les taxes de risc de pobresa després de les despeses de l’habitatge són especialment preocupants entre joves, rendes més baixes, llars monoparentals i migrants, segons l’estudi ‘L’impacte socioeconòmic de la crisi de l’habitatge a la Metròpoli de Barcelona’. Va ser presentat a setembre i es un dels fonamens que van donar peu a la jornada del 19 de noviembre sobre ‘Crisis d’habitatge i impactes socials’, que va abarcar més cares del polièdric drama del accés a l’habitatge digne

El projecte consisteix en instal·lar al llarg de dos kilòmetres de sòl urbà barreres acústiques de 6 i 8 metres d’alçada a banda i banda d’una autovia que divideix el poble en dos, a tocar les llars de centenars de famílies, que de sobte es trobaran condemnades de per vida, tancades a una presó de ferro i privades d’allò que probablement els va portar a viure aquí: el paisatge

És vergonyós i preocupant que, dia rere dia, les televisions públiques i privades ens bombardegin amb imatges de concentracions feixistes, plenes de banderes amb l’aguiló i cridant consignes que destil·len odi contra el govern i contra la democràcia. Aquest espectacle mediàtic no només normalitza la presència d’aquests grupets d’ultres, sinó que els dona una visibilitat que multiplica el seu impacte i fa creure que tenen més força social de la que realment posseeixen.