La frase que hem fet servir com a títol d’aquest article, Vuelva usted mañana, fa referència a un famós article periodístic publicat per Mariano José de Larra el 1833, en el qual es parodiava el temps que una persona podia trigar a Espanya per aconseguir fer un simple tràmit. Han passat gairebé 200 anys i poques coses han canviat.
Santa Coloma, febrer de 2026. Una senyora a la qual li han robat el mòbil acudeix a la comissaria dels mossos d’esquadra per presentar una denúncia. Toca el timbre i exposa el seu problema. Per l’intèrfon el policia li diu que si porta l’IMEI del mòbil. La dona no sap de què li parla i pregunta què vol dir. El policia li explica que per fer la denúncia necessita un codi, l’IMEI, que és com un DNI del mòbil, que el podrà trobar a la factura o a la caixa del dispositiu. La senyora diu que no el té. El policia li diu que pot tornar en qualsevol moment un cop el tingui. La senyora marxa.
L’endemà la senyora torna amb la caixa del dispositiu sota l’aixella. De nou pica al timbre i explica que vol posar una denúncia i que ja té l’IMEI. A l’altra banda de l’intèrfon, un policia li pregunta si té cita prèvia. “No, no tinc cita prèvia, només vull posar una denúncia”. “És que sense cita prèvia, haurà d’esperar que passi tothom i pot ser molt de temps. Li recomano que demani cita prèvia per a demà mateix per Internet”. “Però això no m’ho van dir ahir”. “Doncs em sap greu, però ara hi ha molta gent”. La senyora gira cua i torna cap a casa.
En arribar a casa, intenta demanar cita prèvia per Internet, però no hi ha disponibilitat fins al cap d’una setmana. Llavors pensa que l’endemà és diumenge i decideix provar sort i atansar-s’hi a primera hora del matí. Potser no hi haurà massa gent, pensa. I cap a comissaria que va la senyora. Pica de nou al timbre, i abans que li diguin res, diu que no té cita prèvia, però que si no hi ha massa gent, voldria fer una denúncia. Silenci tens d’un parell de segons a l’espera d’una resposta, fins que el policia li obre la porta. Efectivament, tal com s’imaginava la senyora, allà a la sala d’espera no hi ha ningú. I allà la fan esperar més d’una hora, fins que un policia decideix atendre-la i tramitar la denúncia. Poc després, amb la denúncia a la butxaca, la senyora marxa aliviada.
La situació exemplica les dificultats d’un ciutadà a l’hora de fer tràmits amb una institució pública i serveix per fer algunes reflexions, com per exemple:
- Amb els nous sistemes i les noves tecnologies hem aconseguit perfeccionar el grau de burocratització de l’administració; no se sap com i s’hauria d’estudiar el fenomen: ara tot és més ràpid i alhora triguem més.
- També hem aconseguit posar més dificultats a la gent gran que vol fer una denúncia, mig obligada a demanar cita prèvia per internet.
- I hem fortificat l’accés a les comissaries, fent passar la ciutadania per dues portes de seguretat, com si fos una possibilitat real que algú volgués assaltar o atemptar contra una comissaria plena de policies amb pistola; bé, és veritat que en alguna pel·lícula americana ho hem vist.
Però més enllà de la curiositat, en el fons és un exemple de la cada vegada més profunda deshumanització de la societat.
