Unes 200 persones de mes de 50 entitats cíviques i culturals es van concentrar dimecres, 25 de març a la parròquia Nostra Senyora de Montserrat al barri de Sant Crist de Badalona. Allà es va llegir la ‘Declaració de Badalona’ que té com a titular: Tenim un somni, Badalona justa i digna.
A més de les entitats, la declaració ha rebut el suport explicit de periodistes i comunicadors, d’activistes del mon cultural i de persones de Badalona del món cultural local. En aquest sentit, la declaració està oberta a noves adhesions al lloc web https://declaraciobadalona.org/
L’església acull la trobada
La presentació la va obrir mossèn Andreu, responsable de la parròquia, que va saludar la iniciativa emmarcada en la defensa dels drets humans i la solidaritat entre les persones i els col·lectius. El sacerdot va remarcar que Badalona és una ciutat de valors i que la casa de l’església està al servei de tots. Cal recordar que l’edifici parroquial no va poder acollir afectats pel desnonament del B9 a causa que alguns veïns de la zona ho van impedir.
El segon a intervenir va ser Rubèn Garcia, en nom de la Federació d’Associacions de Veïns de Badalona (FAVB). L’activista social va afirmar que Badalona sempre ha estat una ciutat acollidora que ha rebut tothom amb normalitat. En aquest context les associacions veïnals sempre han defensat, va dir, la cohesió social i els drets humans. Garcia va posar èmfasi en la necessitat d’afrontar el sense llarisme i el problema de la pobresa a la ciutat i això es fa, va afirmar, amb polítiques socials.
Nens afectats pels desnonaments
La tercera a intervenir va ser Anna Martínez, en nom de la Fundació Salut Alta. L’entitat fa més de 20 anys que treballa en alguns dels barris amb més necessitats socials de Badalona. I ho fa atenent nens i nenes de famílies en situacions sociosanitàries compromeses. En aquest sentit va remarcar la necessitat que s’eduqui posant èmfasi en els drets i en la prevenció de situacions de marginació. Va recordar el problema que significa que molts alumnes visquin en primera persona situacions com desnonaments i haver de tirar endavant sense habitatge digne. Martínez va instar a la col·laboració entre les entitats i les administracions públiques i, va demanar amb força que s’eviti deshumanitzar i culpabilitzar les persones que menys tenen.
Carles Sagués, activista de Badalona Acull, una de les entitats capdavanteres en l’organització del moviment que hi ha darrere de la declaració de Badalona va intervenir a continuació. Va presentar el lema és «Tenim un somni, Badalona Digna i justa». Aquestes paraules recorden alguns dels paràgrafs del discurs de Martin Luther King, he tingut un somni. El líder nordamericà afirmava: “Totes les persones neixen amb la mateixa dignitat, i cap diferència de pell o d’origen pot restar valor a la seva humanitat.». També deia: “Una societat justa és aquella on ningú no és jutjat pel seu origen, sinó pel seu caràcter i les seves accions” . O: “Quan defensem la igualtat, defensem la llibertat de tothom”.
‘Tenim un somni’
L’activista social varecordarel cas que originava el moviment ‘Tenim un somni’: el desallotjament sense alternatives de l’antic institut B9 de Badalona, que va deixar al carrer i al ras centenars de persones a les quals l’alcalde va acusar, sense proves, de ser delinqüents. Sagués va recordar el greu problema del sense llarisme a Badalona. Va esmentar en aquest sentit el tancamentdel refugi per emergències de Can Bofí Vell. Però també va posar l’accent en la reacció de moltes persones de la societat civil de Badalona que davant els fets esmentats van decidir fer un pas endavant i ajudar individualment i col·lectiva a buscar alternatives.
Sagués va recordar també que a la parròquia on s’estava fent l’acte s’havien fet moltes reunions, durant el franquisme i la transició per reclamar escoles públiques, democràtiques i catalanes com l’escola Llibertat del barri.
A la fi de l’acte es va demanar a la gent a estendre més enllà de Badalona el missatge de la declaració que reclama també un menjador social a la ciutata més de diverses actuacions en favor dels drets socials. Tot s’emmarcava en una defensa aferrissada dels drets humans. Com diria el novel·lista, Manuel Vàzquez Montalban, «quins temps aquests en què cal lluitar pel que és evident».
Fiscalia esbronca a Albiol
Mentre això succeïa, es coneixia l’acusació de Fiscalia a l’alcalde de Badalona, Xavier Garcia Albiol per haver incomplert l’ordre judicial de desallotjament de l’institut B9 en no haver «ofert cap tiiupus d’ajuda als que s’allotjaven al recinte».
L’ajuntament que comanda Garcia Albiol va admetre en seu judicial que no havia ofert cap alternativa als desallotjats, molts dels quals van acabar dormint sota d’un pont a l’autopista C-31. En la resolució judicial que autoritzava l’acció, la jutgesa vinculava el permís d’actuar a que s’asistís les persones sense sostre per part dels serveis municipals. Això no va passar i en l’escrit enviat per l’ajuntament es reconeix que a Badalona no hi ha un protocol específic per atendre a persones sense llar i en risc d’exclusió social.
