Un “nou paradigma d’abordatge de les violències masclistes” s’obre pas a Sant Cugat amb el Protocol local per a l’Abordatge Integral de les Violències Masclistes, un document aprovat inicialment al Ple de gener i que ara es troba en exposició pública abans de l’aprovació definitiva. Amb el suport del govern (Junts i ERC), PSC, CUP i En Comú Podem i els vots contraris de PP i Vox, el nou document s’ajusta als canvis legislatius i incorpora una mirada interseccional, és a dir, “posa sobre la taula que els diferents eixos de desigualtats socials, com el gènere, la raça, l’ètnia, la classe social, l’orientació sexual, la discapacitat o l’edat, entre d’altres, estan relacionats entre si i configuren formes concretes de discriminació i desigualtat”.
Sota aquests preceptes, prefixa el principi de diligència deguda com a eix d’actuació. És un concepte que determina que els poders públics tenen l’obligació d’adoptar mesures per actuar amb agilitat i eficiència per prevenir, investigar, perseguir, castigar i reparar els actes de violència masclista, a més de protegir les víctimes. Aquest avenç normatiu permet aprofundir en la forma d’abordar la violència institucional, és a dir, aquella que per acció o omissió rep la ciutadania per part dels poders públics, en el cas d’aquest protocol per motius de gènere. La institució s’obliga, per tant, a detectat i registrar aquesta violència institucional per, en última instància, crear circuits per abordar i derivar les víctimes.
El document planteja una atenció en xarxa i amb serveis comunitaris
El nou protocol planteja un abordatge multidimensional: politic-tècnic, invididual-comunitari i intersectorial –social, educatiu, específic per a infants i joves, cultural, a les administracions, executiu penal, judicial, de seguretat, sanitari i ocupacional–. Aquests principis obliguen a fer una atenció en xarxa, que precisa d’un pacte previ del model, recollit al propi protocol, i amb implicació dels serveis comunitaris.
En aquest sentit, el protocol determina una xarxa d’actuació i dibuixa en forma de gràfic el circuit municipal en funció de la urgència i de les necessitats de la víctima (psicològica, sanitària, d’acolliment o de denúncia). En funció de cada cas, s’activen ressorts diferents: el Servei d’Atenció i Informació a les Dones (SIAD), el Servei d’Intervenció Especialitzada (SIE), l’acompanyament psicològic, l’atenció sanitària als CAPs o a l’hospital, l’atenció policial per a recursos d’urgència o per a la denúncia judicial.
Per complementar la xarxa de serveis municipals, més de la meitat del document enumera i concreta les actuacions d’altres serveis locals i supralocals que poden ser rellevants en la prevenció i l’atenció de la violència masclista. Aquí es troben els serveis dels cossos de seguretat, de justícia, de salut (més enllà del metge de capçalera amb serveis com l’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva, el Centre d’Atenció i Seguiment a les Drogodependències i el Centre de Salut Mental, per exemple), d’igualtat (incloent el Servei d’Atenció Integral LGTBIQ+), els serveis socials, laborals, educatius, de joventut, infància i migració. Finalment s’enumeren serveis d’intervenció amb homes, tots ells a Barcelona excepte un a Cerdanyola.
La prevenció i la reparació
El protocol defineix actuacions preventives i de reparació. Pel que fa a la prevenció diferencia les estructurals de les individuals, totes dues amb implicació municipal però que van més enllà de les accions de l’Ajuntament. Les estructurals pretenen generar canvis institucionals, socials i culturals mitjançant l’acció comunitària, la sensibilització, la difusió i promoció dels drets, la formació especialitzada i la recerca i promoció de masculinitats antimasclistes i igualitàries. Les individuals fan referència a casos concrets en què es treballa amb serveis, institucions i comunitats per evitar que una persona en risc esdevingui víctima.
El protocol no estableix la denúncia com a pas imprescindible del procés de reparació
En canvi, la reparació es divideix entre la que pretén que no es repeteixi i la que pretén recuperar la persona afectada amb la detecció de la violència, l’acompanyament i la valoració integral dels riscos. El protocol no prefixa que la denúncia sigui una part indispensable d’aquest procés ja que determina que l’objectiu final és restablir tots els àmbits danyats per la violència viscuda, el que pot precisar o no d’una denúncia judicial.
Els tipus de violència i els àmbits en què es dona
Un altre dels punts forts del protocol és la diferenciació entre les formes de violència i els àmbits en què es produeix, el que permet que l’administració reconegui violències menys explícites que la física i més generals que la que es produeix en l’àmbit de la parella. Pel que fa a les formes, el protocol va més enllà de la violència física, psicològica econòmica i sexual per incorporar alguns tipus de violència que han estat llargament denunciats pel feminisme: l’obstètrica, vicària o de segon ordre (la que afecta a les persones que fan suport a la víctima). Pel que fa als àmbits, també supera la parella, la família i la feina per parlar de la violència social/comunitària, la digital, la institucional, en la vida política i en l’educació.
Una comissió de seguiment
Tot i que sense determinar un pressupost, que en part dependrà de l’Ajuntament però en part de les administracions de la resta de serveis recollits al protocol, el document preveu la creació d’una comissió tècnica encarregada de la dinamització de la xarxa i del seguiment del protocol. És, per tant, un òrgan no polític i que pretén vetllar pel bon desenvolupament del treball en xarxa amb accions com la coordinació entre serveis, l’abordatge de casos compartits, l’avaluació i seguiment dels protocols, la cura dels drets dels treballadors de la xarxa. S’haurà de reunir com a mínim un cop cada cos mesos amb la possibilitat de fer reunions específiques extraordinàries per fer seguiment de casos. A més, en deriven grups de treball de prevenció i de reparació integral.
El debat polític
El protocol es va aprovar inicialment amb una àmplia majoria 20 de 25 regidors al Ple ordinari de gener. S’obria així un període d’exposició pública en què es poden presentar al·legacions abans de l’aprovació definitiva. La regidora d’Igualtat i Feminismes, Gemma Aristoy (ERC), va defensar que és un document que es podrà adaptar a mesura que es desenvolupa la feina en xarxa i que pretén facilitar la intervenció conjunta de diversos serveis.
El govern i les esquerres han fet suport al protocol mentre PP i Vox el qualifiquen d’eina ideològica
A l’oposició, les esquerres (PSC, CUP i En Comú Podem) van fer suport a la proposta. Pilar Gorina, regidora socialista, va destacar que cal reforçar la prevenció i reforçar els processos de reparació mentre que Marco Simarro, portaveu cupaire, va insistir en la importància de protocols d’aquest tipus davant d’una violència masclista estructural.
En canvi, les dretes (PP i Vox) van votar en contra de la proposta. Alfredo Bergua, regidor popular, va assenyalar que només una de les 29 persones que han participat en l’elaboració del protocol és un home i va acusar el govern de fer una eina partidista i sense memòria econòmica. Finalment, Marcos Rodríguez, portaveu de Vox, va dir que el protocol discrimina per raó de sexe, no respecta la presumpció d’innocència ni incorpora totes les violències ja que el seu grup aposta pel terme “violència intrafamiliar”, obviant així la raó de gènere que hi ha al darrere de la violència masclista.
