Desvetllar les dades de la mortalitat als centres psiquiàtrics de Catalunya i analitzar-ne les causes. Aquesta és la premissa de l’estudi Les institucions psiquiàtriques de Catalunya durant la Guerra Civil (1936-1939), elaborat pel Departament de Justícia i Qualitat Democràtica i presentat el passat dimecres en un acte a Can Massallera. Durant l’acte es van anar desgranant les principals conclusions d’una recerca que que revela que 5.700 persones van morir en aquests centres durant el conflicte, de les quals 3.160 a Sant Boi, i que obre una nova finestra a un capítol poc conegut de la història social i sanitària del país.
L’origen d’aquest estudi es remunta a la feina prèvia de l’historiador de l’Arxiu Històric Municipal de Sant Boi Carles Serret, que va detectar, a partir de la documentació del cementiri municipal, un increment notable de la mortalitat al psiquiàtric de la ciutat durant els anys de la Guerra Civil. Aquella observació va ser el punt de partida d’una investigació més àmplia, que finalment va ser encarregada l’any 2024 per la Direcció General de Memòria Democràtica a l’historiador Marcos Robles.
Al llarg de la presentació es van explicar els principals establiments psiquiàtrics que funcionaven a Catalunya entre 1936 i 1939, així com l’impacte directe que la guerra va tenir en el dia a dia dels pacients. Una de les particularitats de la recerca és que permet, per primer cop, recuperar la identitat de les persones que hi van morir. De fet, reuneix les llistes completes de víctimes de cada centre, una informació que fins ara no s’havia sistematitzat i que es va determinar com a “clau” per a la memòria històrica.
Durant l’acte de presentació, a més, es va recordar que tant el contingut íntegre de l’estudi com les llistes de víctimes es poden consultar lliurement en línia, i que en les pròximes setmanes s’instal·larà un plafó commemoratiu de la Xarxa d’Espais de Memòria al cementiri de Sant Boi, on es troba la fossa comuna de les persones que van morir al psiquiàtric de la ciutat durant la Guerra Civil.
Períodes de mortalitat del 75% dels pacients al psiquiàtric de Sant Boi
La investigació confirma que la Guerra Civil va provocar un increment de la mortalitat als centres psiquiàtrics de Catalunya. De fet, es va començar a investigar el cas del psiquiàtric de Sant Boi, però a poc a poc, es van anar sumant a la investigació altres centres. L’Institut Mental de Sant Andreu, el Sanatori Martí Julià, l’Institut Pere Mata o el Sanatori Mental Municipal de Barcelona també van registrar increments molt pronunciats de la mortalitat I, en alguns casos, van multiplicar per deu les xifres de mortalitat prèvies a la guerra.
De fet, l’estudi revela que en alguns d’aquests equipaments, les dades documentades criden especialment l’atenció. És el cas, del psiquiàtric de Sant Boi, on hi ha registrats períodes en què la mortalitat va afectar prop del 75% dels pacients ingressats. En aquest aspecte, segons va explicar Robles durant la presentació, aquest augment s’atribueix a factors com “la fam, les condicions deficients dels centres i la superpoblació” derivada dels trasllats de pacients entre institucions, que precisament tenien Sant Boi com a principal receptor de pacients.
De fet, tot plegat es va veure agreujat per la situació de vulnerabilitat social dels malalts mentals, que en temps de guerra quedaven relegats en l’accés a recursos essencials. Malgrat els esforços de l’administració republicana per mantenir l’activitat dels centres, la recerca conclou que l’any 1938 es va produir un col·lapse generalitzat dels subministraments que va derivar en una greu crisi humanitària.
Construir una base de dades amb la informació de les víctimes i les causes de la mort
Pel que fa al procés de recerca, l’historiador Marcos Robles va explicar durant la presentació que es va dur a terme un buidatge “exhaustiu dels registres civils de les localitats on s’ubicaven els centres psiquiàtrics de Catalunya”. De fet, s’ha construït una base de dades detallada amb informació personal de les víctimes, així com informació sobre les causes de la mort i els llocs d’inhumació, fet que aporta en detall l’abast de la mortalitat en aquests equipaments.
La recerca també va comptar amb documentació conservada en diversos arxius, com l’Arxiu de la Diputació de Girona, el Recinte Modernista de Sant Pau i l’arxiu del Parc Sanitari Sant Joan de Déu, corresponent al psiquiàtric de Sant Boi. De fet, a més de l’anàlisi estadística, el treball incorpora correspondència interna dels centres, registres d’aliments, actes de reunions i diversos testimonis documentals que permeten reconstruir amb detall el funcionament quotidià dels psiquiàtrics durant els anys de la guerra.
Un estudi per reparar la memòria de les víctimes
Durant l’acte de presentació de l’estudi, el director general de Memòria Democràtica, Francesc Xavier Menéndez, va destacar que “aquest estudi representa un pas fonamental per reconèixer la memòria d’un col·lectiu que va patir l’estigma de la malaltia mental i les dures condicions derivades de la guerra”. En aquest sentit, va subratllar que la iniciativa té una voluntat reparadora, orientada a “posar a l’abast de la ciutadania informació rigorosa que permeti comprendre les dificultats extremes que van viure els pacients”.
Per la seva banda, la tinent d’Alcaldia d’Igualtat i Ciutat Cohesionada de l’Ajuntament, María Valencia, va afirmar durant l’acte que el consistori ha contribuït de manera decisiva a fer possible la recerca, que considera “un acte de reparació a la memòria de les víctimes”. També va voler posar en valor el compromís institucional “d’acompanyar les famílies i els col·lectius que treballen per recuperar la dignitat dels seus avantpassats”.
A l’acte hi van assistir també representants del col·lectiu Besnéts per la Dignitat, integrat per familiars de víctimes dels psiquiàtrics i orientat a preservar i reivindicar la seva memòria, en una trobada que ha reunit també l’historiador Marcos Robles i el regidor de Memòria Històrica, Alejandro Pérez.
Text publicat originalment al Șanț Boi Diari
