Totes les persones de més de 16 anys que es vulguin empadronar, fins i tot si són família, hauran d’acudir a l’Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC) presencialment per entregar la documentació. En cas que no ho facin, tindran tres mesos per entregar la documentació o l’Ajuntament ordenarà una inspecció del domicili per comprovar que, efectivament, les persones sol·licitants hi resideixen. A més, no podran presentar documents en representació d’una altra persona sinó que haurà de ser cadascuna la que entregui la documentació. El govern (Junts i ERC) pretén evitar així que hi hagi empadronaments de persones que no viuen a la ciutat.
És una de les mesures recollides en una instrucció aprovada per la Junta de Govern i que l’alcalde, Josep Maria Vallès (Junts), i el tinent d’alcaldia de Bon Govern, Jordi Puigneró (Junts), defensen com a resposta als intents d’empadronament amb contractes falsos detectats l’estiu passat. Des de llavors, explica el tinent d’alcaldia, la Policia Local s’encarrega de la majoria de les inspeccions a domicilis mentre que les restants segueixen depenent dels treballadors del servei de padró. La nova instrucció consolida aquesta decisió i, a més, amplia el nombre d’inspeccions aleatòries per fer comprovacions.
La instrucció no preveu conseqüències per als habitatges sense divisió horitzontal o en parcel·les unifamiliars
Finalment, Puigneró anuncia la creació d’un nou software que registra tots els moviments del padró i, per tant, permet detectar quan hi ha molta gent empadronada a un domicili o quan un habitatge té molta rotació: “Quan algú vingui a empadronar-se a un pis que té aquestes circumstàncies, farem més control”. Si bé, la instrucció no preveu que les inspeccions i el control permetin prendre accions davant de les possibles irregularitats urbanístiques que en alguns casos es podrien detectar: habitatges amb més d’una família empadronada perquè no tenen divisió horitzontal o perquè són parcel·les unifamiliars on s’ha construït més d’un habitatge. “Ho mirarem cas a cas perquè aquesta és una instrucció de caràcter general”, respon el tinent d’alcaldia davant de la pregunta d’aquest mitjà.
Sense efecte als empadronaments a la seu dels serveis socials
La instrucció no representa cap canvi respecte a l’empadronament de persones a la Casa Mònaco, la seu dels serveis socials, ja que recull el mecanisme que es feia servir fins ara: un informe dels serveis socials que justifiqui l’empadronament. La normativa vigent preveu que les persones sense sostre, que com la resta de la ciutadania tenen l’obligació d’empadronar-se al municipi on viuen, ho poden fer a equipaments públics.
Davant de la pregunta d’aquest mitjà, Puigneró ha dit que una instrucció legal d’àmbit estatal parla específicament de persones sense llar. Queda l’interrogant, per tant, de què passarà amb les persones que relloguen habitacions de pisos en què els propietaris o persones que relloguen no permeten l’empadronament. Un informe del Fòrum de Síndics i Síndiques, Defensors i Defensores locals de Catalunya recull que aquests casos també es poden tractar com a sensellarisme i, per tant, se’ls pot facilitar l’empadronament en equipaments públics però el tinent d’alcaldia argumenta que això és una interpretació jurídica perquè la llei parla exclusivament de persones sense llar.
A ulls del tinent d’alcaldia, ha de ser una inspecció la que permeti comprovar que la persona viu en aquest domicili. Si bé, les entitats socials agrupades a la Xarxa d’Entitats pel Padró a Catalunya adverteixen que moltes d’aquestes persones saben que tindran represàlies si reben una inspecció i que, com en molts casos no tenen ni un contracte de relloguer, prefereixen no empadronar-se abans de córrer el risc d’acceptar la inspecció i que els propietaris acabin forçant-los a marxar.
La continuïtat del padró per a persones estrangeres
A més dels canvis anunciats, la instrucció recull el funcionament de les revisions de padró de les persones estrangeres extracomunitàries. S’ajusta a l’estipulació legal que determina que totes aquelles persones que no són titulars d’una autorització de residència de llarga durada han d’acreditar un cop cada dos anys que segueixen empadronades a la ciutat per no ser donades de baixa. També s’estableixen inspeccions periòdiques a les persones estrangeres comunitàries o amb residència de llarga durada per comprovar que segueixen residint a la ciutat.
El padró és rellevant per a totes les persones ja que, en determinar el domicili, dona accés a un CAP, escola i serveis socials de referència. En el cas de les persones estrangeres en situació administrativa irregular és encara més rellevant perquè, si accedeixen a la regularització mitjançant l’arrelament social, serveix per acreditar els dos anys d’estada que se’ls demana per accedir al permís de residència, que alhora és un pas indispensable per acabar aconseguint la nacionalitat.
La preocupació del Fòrum de Sindicatures de Greuges i entitats socials
La presentació de la nova instrucció arriba després de mesos de debat social i polític sobre el padró, a Sant Cugat arran d’un primer anunci de Puigneró sobre la baixa de 4.000 persones que seguien empadronades a la ciutat tot i no residir-hi. Aquesta és una situació que els treballadors del servei del padró van dir a aquest mitjà que es devia a la manca de personal, motiu pel qual es van prioritzar les altes per sobre de la tramitació dels canvis de domicili. Un cop nomenat un nou cap de padró a finals del mandat passat (amb ERC, PSC i CUP al govern), es van començar les revisions que s’han accentuat i anunciat públicament aquest mandat.
Les entitats socials adverteixen que la politització del padró pot generar por i desincentivar l’empadronament
Després del primer anunci sobre les revisions del padró, el juliol passat arran d’una proposta de les esquerres perquè l’Ajuntament se sumés al Pacte pel Padró a Catalunya, la polèmica ha seguit amb l’anunci dels intents d’empadronament amb contractes falsos (setembre), l’anunci de la baixa de 322 dels 324 empadronaments detectats a l’agost (octubre) i la instrucció que s’acaba de presentar. Les entitats de la Xarxa, tal com va explicar Maria Creixell, membre de la Coordinadora Obrim Fronteres, en les jornades sobre el dret a l’empadronament organitzades per aquest mitjà al desembre, temen que el debat polític sobre el padró acabi derivant en por per a les persones que es pretenen empadronar i mesures de limitació del dret. Una d’elles és la inspecció a càrrec de la Policia Local, ja que a ulls de Creixell, que sigui l’autoritat la que revisi el domicili pot ser un desincentiu d’empadronament per a les persones que es troben en situació administrativa irregular.
Junts proposa un canvi legislatiu
Vallès i Puigneró han aprofitat la roda de premsa per fer un anunci en clau de partit. Segons el batlle, s’ha reunit amb la portaveu de Junts al Congrés, Míriam Nogueras, per sol·licitar-li que negociï un canvi en la instrucció publicada al BOE l’any 2020 amb especificacions tècniques als ajuntaments sobre la gestió del padró municipal. En aquesta norma s’estipula, entre d’altres, el mecanisme a seguir per empadronar persones sense llar, que viuen en habitacions rellogades o altres situacions complexes.
