“Greus problemes urbanístics”, “anunci precipitat”, “ocurrència” o “ple de forats”: La proposta anunciada pel govern de Junts i ERC de crear un nou barri als terrenys de l’antic golf de Can Sant Joan ha aixecat un qüestionament pràcticament immediat per part d’actors diversos. Tant l’oposició del Ple de Sant Cugat com l’alcaldessa de Rubí, Ana María Martínez Martínez (PSC), així com la plataforma ciutadana Reconvertim el Camp de Golf plantegen diversos interrogants al voltant de temes com l’impacte ambiental del possible futur barri, la viabilitat urbanística, el diàleg amb els agents implicats i la proximitat amb Rubí, on l’Ajuntament de la ciutat per ara no aprova la proposta.
Tot i els dubtes, alguns dels grups polítics de l’oposició admeten els impactes positius que tindria el fet d’augmentar de manera significativa el parc d’habitatge assequible de la ciutat. El PSC en concret ha celebrat la iniciativa: “Podria significar –si no es tracta de focs d’artifici– un radical canvi de rumb en la política municipal en presentar una iniciativa ambiciosa que superaria les petites promocions a les que ens tenia acostumats”, ha considerat la seva portaveu, Elena Vila, en roda de premsa. L’anunci del nou desenvolupament, això sí, contrasta amb les declacions de l’alcalde Josep Maria Vallès en roda de premsa sobre aturar el creixement de la ciutat que fet que ha estat assenyalat com una contradicció per la CUP i celebrat com una rectificació pel PSC.
Viabilitat urbanística
Sallas assenyala diversos dubtes i possible falta de viabilitat urbanística de l’àmbit
Joan Carles Sallas, president de l’Associació per la Defensa i l’Estudi de la Natura (ADENC) i membre de la plataforma Reconvertim el Camp de Golf, explica que la notícia els ha agafat per sorpresa, ja que que en els últims anys la plataforma ha treballat amb l’Institut Català del Sòl (Incasòl) i les administracions locals perquè l’espai de l’antic golf fos naturalitzat. El representant de la plataforma, creada a finals del 2020 per reivindicar la creació d’un parc interurbà, considera que hi ha “greus problemes urbanístics i de legalitat” en la proposta. D’una banda, Sallas explica que la major part del terreny té un desnivell de més del 20%, i segons la Llei d’Urbanisme de Catalunya, no es pot urbanitzar en terrenys de pendent superior al 20%.
Per altra banda, la zona està deslligada del nucli urbà de Sant Cugat i de la trama urbana consolidada. Això implica, d’acord amb Sallas, un incompliment de les clàusules de la llei d’urbanisme. “Forma part del polígon de Can Sant Joan, que ja ha tingut un aprofitament urbanístic”, afegeix.
Vila, també ha dit que no li consta que hi hagi hagut contactes amb l’Incasòl, propietari dels terrenys, abans de l’anunci; i considera que s’hauria d’haver parlat amb la Generalitat abans i no després de la proposta. Divendres hi ha prevista una reunió entre l’alcalde i la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque (PSC).
Vila qualifica l’anunci de “precipitat” i qüestiona el càlcul fet pel govern municipal segons el qual els 3.000 habitatges públics previstos al barri podrien formar part dels 50.000 que el president Salvador Illa ha anunciat abans de 2030 dels quals el nou barri en representaria el 6%. El motiu és que la inscripció a la nova Reserva Pública de Solars anunciada recentment pel govern autonòmic i els requisits concrets de la primera convocatòria en què la Generalitat demana als Ajuntaments solars públics disponibles no hi encaixaria per no estar hores d’ara disponibles urbanísticament, ha considerat Vila. En canvi, demanen al govern municipal que enumeri quins seran els terrenys que sí que aniran destinats a aquesta primera convocatòria de disponibilitat de solars públics.
L’Ajuntament de Rubí tem que hauria d’assumir les càrregues de gestió de la nova població per la proximitat de l’àmbit amb el seu nucli
Les preocupacions urbanístiques i d’integració amb la resta del nucli són compartides també per la CUP i En Comú Podem, així com per l’Ajuntament de Rubí. El govern de la ciutat veïna ha qualificat la proposta d’“ocurrència”, perquè si es calcula que hi hauria unes 10.000 persones vivint a la zona, estarien desconnectades del nucli urbà de Sant Cugat, i més a prop del nucli de Rubí: “Hi hauria unes càrregues que hauríem d’assumir els rubinencs i les rubinenques, a més de la mobilitat generada i altres qüestions col·laterals”, tot recordant també l’acord perquè es renaturalitzi un espai “reconegut i gaudit per la ciutadania de Rubí”. “Sant Cugat cobraria l’IBI però els problemes de gestió de la població els tindria Rubí”, coincideix Sallas.
Mobilització per convertir el camp de golf en un parc el 2020 | Jordi Pascual Mollá
Impactes i valors ambientals
Tot i que el govern planteja el projecte com un ‘Ecodistricte’, diversos grups plantegen dubtes al voltant de les connexions de mobilitat en transport públic i valors ecològics de l’àmbit. L’Ajuntament de Rubí defensa el valor de l’àrea com a connector biològic entre la Serra de Collserola i l’espai natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac i pel valor ambiental del torrent dels Alous. En la línia dels valors ambientals, Sallas també explica que han fet un seguiment amb la Universitat de Barcelona de la nidificació a la zona d’un ocell, el Duc (bubo bubo), que és una espècie protegida dins del catàleg de la Generalitat de Catalunya. Els comuns també plantegen dubtes en relació al consum d’aigua derivat d’augmentar de manera tan significativa la població.
Diversos grups plantegen dubtes sobre mobilitat i impacte ambiental
En relació amb la mobilitat, En Comú Podem, que considera que la proposta conté greenwashing, assenyala el perill de la dependència del cotxe en desplaçaments a altres municipis, encara que les propostes inicials plantegin una mobilitat activa i sostenible dins del propi barri. Des de la Plataforma, Sallas assenyala que qualsevol estació de tren està a més de dos quilòmetres del sector, que està envoltat per les autopistes C-16 i AP-7.
Model de finançament
Per la seva banda, Álvaro Benejam, portaveu del grup municipal del PP, planteja dubtes en relació al model anunciat pel govern de col·laboració publicoprivada sense cost per a l’Ajuntament: “Si ho han de fer promotors privats, s’ha de parlar prèviament amb els promotors i assegurar-nos que puguin i vulguin fer habitatge públic finançant les obres i a més fent-se responsable de la construcció”. Considera que caldria una concessió a un nombre d’anys perquè la inversió sigui rendible, ja que considera que si no no s’hi presentaria cap empresa: “Són incògnites que crec que no es tenen treballades amb el sector privat”. El PSC i la CUP també plantegen el model de finançament com un dubte a resoldre.
Diàleg entre grups polítics
Els grups lamenten que no se’ls hagi presentat la proposta abans de l’anunci públic
La participació i l’acord és una preocupació compartida per l’oposició: “Un projecte d’aquesta magnitud hauria de sorgir d’un procés participatiu ampli, que inclogués els grups polítics, les entitats socials i el veïnat”, considera En Comú Podem. Benejam també ha criticat el fet que no s’hagi avisat els grups de l’oposició abans de l’anunci.
El PSC defensa que es plantegi el projecte com un “pacte de ciutat”, com expliquen que es va fer en el cas de Coll Favà: “Aquest pla, com també el de Ca n’Ametller, és de tanta importància estratègica per a la nostra ciutat que convé evitar que siguin objecte de la controvèrsia partidista”.
Article relacionat: l’anunci de l’Ajuntament de Sant Cugat
Articles originals d’elCugatenc.
