Espanya té una legislació migratòria xenòfoba, racista i discriminatòria amb les persones migrants, que les situa fora de la llei durant anys. El nou reglament arriba, suposadament, per “temperar” diversos aspectes en el procés d’arrelament i en estances formatives, però deixa a la intempèrie els sol·licitants de protecció internacional amb denegació d’asil o sense resposta.
Els canvis més significatius respecte a la reglamentació anterior són:
- La creació d’un visat per la cerca d’ocupació per a persones amb formació en sectors amb alta demanda,
- La reducció del temps d’estada que cal acreditar previ a la regularització, que passa de 3 a 2 anys,
- L’agilització de la tramitació,
- Més tipus de regularització per la via d’arrelament (cinc), com el nou arrelament de segona oportunitat, per a persones que havent estat prèviament regularitzades han perdut aquesta condició per la raó que sigui.
Si aprofundim una mica més en aquestes “millores” ens adonem que les persones migrants continuen en les mateixes (o similars) situacions d’indefensió. S’haurà de veure com s’acredita la formació en sectors d’alta demanda d’ocupació per aconseguir el visat de cerca de feina, si els processos d’homologació de titulació són llarguíssims.
Quan diem que es redueix en un any el temps que cal acreditar d’estada a l’Estat previ a la regularització, no hem d’oblidar que durant aquest temps ―2 anys amb el nou reglament― les persones migrants no tenen permís de treball i, per tant, se les força a treballar “en negre” per poder subsistir.
L’agilització de la tramitació haurà de passar per un canvi radical del sistema de cites prèvies d’estrangeria, perquè de res serveix haver de presentar menys documentació si no aconsegueixes cita per lliurar-la o aquesta es demora mesos i mesos.
La tramitació de l’asil
Respecte al temps d’estada abans de la regularització, hi ha un altre canvi que és el que està afectant els demandants de protecció internacional. A partir de l’entrada en vigor del nou reglament, el temps de sol·licitud d’asil, si te’l deneguen, no compta per a l’arrelament, s’ha de partir de zero i complir dos anys d’estada més, com qualsevol persona acabada d’arribar. Fins ara, les persones demandants de protecció internacional que veien rebutjades les seves sol·licituds, podien emprendre la via de l’arrelament, de manera que el temps que portaven a Espanya els comptava pel temps que calia acreditar. Amb el nou reglament això ja no és així.
Com a “compensació” d’aquesta nova norma, durant el primer anys de vigor del reglament, s’ha establert una autorització de residència per circumstàncies extraordinàries per la qual les persones estrangeres en situació irregular per denegació o desestimació ferma de la seva sol·licitud de protecció internacional poden sol·licitar la residència per arrelament.
Aquesta autorització per circumstàncies extraordinàries, com diem, només s’aplica si a data 20 de maig ja s’havia rebut la denegació de la sol·licitud d’asil i dels recursos posteriors. Les persones que tenen una sol·licitud o un recurs pendent (unes 200.000), no es poden acollir a la disposició extraordinària si se’ls denega després de l’entrada en vigor del reglament, i hauran de complir els 2 anys de permanència en situació irregular. Nombroses persones s’han trobat en la terrible disjuntiva de continuar el procés de protecció internacional, a risc que els passi això, o renunciar-hi i acollir-se a l’autorització de residència per circumstàncies extraordinàries.
No acaba aquí la perversió de la reglamentació, aquesta sol·licitud d’autorització de residència excepcional per raó d’arrelament no pot ser immediata, han de passar 6 mesos en situació irregular abans de sol·licitar-la, la qual cosa els aboca a perdre llocs de treball estables. És un contrasentit que, després d’estar treballant i cotitzant, hagin de deixar de treballar legalment poder optar a un nou permís de treball. Les persones ocupadores difícilment els podran mantenir els llocs de treball.
Ha estat una tria difícil (i criminal): mantenir la sol·licitud de protecció internacional i arriscar-se haver de passar 2 anys en situació d’irregularitat per aconseguir l’arrelament en cas de denegació de l’asil, o renunciar-hi i “només” haver de passar 6 mesos en aquesta situació. Molta gent pendent de resposta ha renunciat a la sol·licitud d’asil per no arriscar-se a la denegació i també els qui ja havien rebut la denegació i tenien recurs en marxa els han retirat per la mateixa raó.
El Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions ho justifica per evitar que s’utilitzi la sol·licitud d’asil com a via d’aconseguir l’arrelament, cosa que és possible pels retards en l’estudi dels expedients per part del ministeri. Els sol·licitants d’asil reben un permís de treball provisional mentre es respon a la seva sol·licitud.
Els qui abans del 20 de maig ja portaven 2 anys aquí, malgrat que no haguessin rebut encara la negativa a l’asil, han pogut iniciar la tramitació de l’arrelament, abans que el nou reglament ho hagi impedit.
Aquest problema amb les persones demandants de protecció internacional pot afectar de forma encara més greu els menors no acompanyats sol·licitants d’asil, que poden quedar abocats a la irregularitat.
Diverses organitzacions ja van anticipar aquests problemes i van recórrer al Tribunal Suprem més de 30 articles.
Sembla que per pal·liar aquest greu problema provocat pel nou reglament, l’executiu es planteja accelerar la tramitació de la ILP de regularització extraordinària, estancada al Congrés des de fa mesos.
Política migratòria europea
És ben sabut que la política migratòria europea ―l’espanyola inclosa, òbviament―, en cap cas pretén regular els fluxos migratoris, com es podria esperar, sinó que el que persegueix és aturar de la manera que sigui l’entrada de persones migrants a Europa. I en aquesta línia es va situar el Pacte de migracions i asil, aprovat per la UE ara fa un any, que abona el camí a l’extrema dreta.
El que calen són vies segures d’entrada per les persones migrants, si no ja per les raons humanitàries que haurien de ser suficients, per “pur egoisme europeu”, perquè hi ha sobrades evidències que l’arribada d’emigrants a Europa és necessària econòmicament i demogràficament.
A la nostra ciutat
A Santa Coloma tenim moltes veïnes i veïns afectats per la llei d’estrangeria, ara també per aquest nou reglament. Són persones que, fins ara, passaven tres anys sense cap possibilitat de viure de manera digna i tranquil·la. Ara en són dos, els anys. En aquest temps que estàs sense poder tramitar la regularització, cal vigilar molt de no anar a parar a un Centre d’Internament; has d’aconseguir empadronar-te com més aviat millor, que tampoc no és fàcil; has de reunir la paperassa que saps que necessitaràs i, sobretot, has de trobar alguna empresa que et faci una proposta de contracte. Naturalment, la majoria de les vegades tota aquesta cursa de fons triga més dels anys previstos per la llei. Tot plegat, tal com dèiem al començament, és mostra d’una llei racista i vulneradora de drets,
Ara, camuflat de millora, empitjoren les condicions de les persones asilades, i les posa en un carreró sense sortida. Vulnerar el dret d’asil és una vulneració del dret internacional. Aquest reglament situa molta gent de Santa Coloma en una situació de desprotecció jurídica que contradiu tota la normativa vigent.
Cal, d’una vegada, una regularització extraordinària que solucioni tots els problemes arrossegats des de fa molts anys per una mala llei i per una molt mala gestió. Cal que es respectin els drets humans.
Per a ampliar informació:
Accem – Guia per a entendre el nou reglament d’estrangeria
CEAR – Principals canvis del nou reglament d’estrangeria
Revista de la Seguretat social – Nou reglament d’estrangeria
Article original de Infograma:
