Arribarem al 2050 amb zero contaminació?
Els economistes sempre diem que nosaltres no tenim la bola de vidre i en això, naturalment, tampoc la tenim. Però el que sí que es veu és que cada vegada sembla més difícil amb l’entorn geopolític i el funcionament del sistema que jo diria que no ho afavoreix gens. De vegades passen coses que no tenim incloses a la nostra anàlisi, perquè són excepcionals, són diferents i fan que les coses canviïn. Potser si m’ho haguessin preguntat fa un parell d’anys hauria dit que sí. Ara tinc dubtes importants. No ho sé.
Diu que els propers anys fins el 2030 són determinants. Perquè són tan importants?
Per nosaltres sí, per nosaltres són anys molt rellevants. Si no fem ara l’esforç, l’haurem de fer del 2030 del 2050 i llavors potser ens costarà molts més diners, i, a més a més, l’esforç que demanarem a la societat, a les indústries, a les empreses, a les persones, serà molt més gran. I quan l’esforç és molt més gran, et genera més refús. En canvi, si ara començàvem, que era el que plantejava el comitè, podríem fer-ho d’una manera ja rellevant. El que vols és que la gent canviï comportaments en la seva manera de consumir, que les empreses canviïn comportaments en les seves maneres de produir. Tens més temps. L’impacte en el temps es pot diluir una mica. En canvi, si comences molt més tard, l’impacte és molt més dur. Per tant, nosaltres, des del primer dia, vam advocar per començar ja. I després hi ha un altre element, que si tot ho vas deixant, tal com la política funciona, els polítics pensen que ja ho faran els que vindran darrere, perquè això té costos polítics. Si van dient que ja ho faran els que vindran darrere, potser els últims que arribaran ja no hi seran a temps o no ho voldran fer, pels costos que suposen aquestes qüestions.
El comitè que presideix proposa que es redueixi un 42% els gasos d’efecte hivernacle el 2030, en comparació amb 1990, i un 67% el 2035. El govern català pretén que la reducció sigui del 31% el 2030. És poc ambiciós el nostre govern?
Si ho mires amb les dades, està clar que sembla que és poc ambiciós. De fet, la manera de fer la proposta i les metodologies que utilitzem també són diferents. Això també ho vàrem assenyalar des del primer moment. Entenc que els falta ambició. També tenen més informació que nosaltres. Qui està al govern té més informació sobre els diferents projectes que es poden tirar endavant, de tot el que hi ha sobre la taula, i nosaltres no la tenim. Som un comitè d’experts que és veritat que ens nomena el Parlament i depenem d’ell, però no tenim cap tipus d’avantatge. Per exemple, tot el tema del caos ferroviari que tenim ara, potser el govern tenia més d’informació i podia avançar que fer inversions aquí generaria més emissions i que això no li permetria assolir segons quins objectius. Nosaltres això no ho teníem. Per tant, el que hem fet han sigut reunions amb tots els sectors, agafar tota la literatura científica que hi ha, i a més a més tenim un model, que és un model energètic bàsicament, que ens serveix per testejar a veure què passa amb la descarbonització i amb el que posem sobre la taula. No m’agrada dir que pensem diferent que el govern. No, no. És que les dades disponibles i les metodologies ens han donat un resultat diferent. El dia que vam fer la presentació davant del Parlament, vam dir que els números potser no és el més important, però que, sisplau, aprovem alguna cosa, perquè si no ens posem objectius no sabrem mai si els complim o no els complim. Si ens hem posat uns objectius, com a mínim sabrem on anem. Ja hi havia alguns objectius posats però no amb la claredat o amb la desagregació que tenim ara amb els pressupostos de carboni. Llavors, tampoc es tracta de posar uns davant dels altres. No. Fem, aprovem, tirem endavant. Era una mica el que els vam demanar el dia que vam anar al Parlament: Aprovin els objectius que siguin, però ja fem, comencem.
Si no fem ara l’esforç, l’haurem de fer del 2030 del 2050 i llavors potser ens costarà molts més diners
La llei dicta que el govern de la Generalitat hauria de presentar els pressupostos per a dos quinquennis i no ho ha fet
No, només ha presentat el primer quinquenni. S’han de presentar i aprovar amb deu anys d’antelació. Ara sembla que som nosaltres els que hem de fer la proposta pels cinc anys següents basant-nos en el que s’ha aprovat. Si la nostra proposta pel primer quinquenni no s’ha aprovat, sinó que s’ha aprovat la que va fer el govern, el segon quinquenni no pot ser el nostre, perquè les bases són diferents. A vegades, el cap t’explota.
El govern té una Oficina Catalana del Canvi Climàtic. Com ha estat la seva relació amb ella?
Ha passat per un període molt dificultós. Hi havia molta manca de recursos humans, sobretot. De fet, la llei diu que són la nostra secretaria tècnica i en algun moment diríem que la cosa ha sigut una mica complicada. S’ha començat a posar remei a tot això i espero que ara la situació serà millor, més fàcil. La relació no és pas dolenta i la personal amb la gent de l’Oficina és bona. Tots tenim els mateixos objectius, però les coses tardaven molt. Vam tardar moltíssim a poder tenir maquetada la nostra proposta de pressupostos. També hi va haver el problema que era la primera vegada que es presentaven els pressupostos i la llei no diu exactament com s’havia de fer. No sabíem si s’havia de presentar a la comissió de transició ecològica del Parlament o al plenari com al final va ser. S’ha allargat tot molt, hem tingut molts problemes, però al final ho hem aconseguit.
Estem parlant bàsicament d’emissions de CO2
Depèn, als pressupostos parlem de CO2 equivalent, que té en compte els altres gasos d’efecte hivernacle. Hem de dir que el metà té un poder d’escalfament del planeta molt més elevat. Tot i que la seva vida mitjana a l’atmosfera és més curta que el CO2, té 25 vegades més de capacitat de retenir el calor.
Però n’hi ha poc, no?
No s’ha de menystenir. El sector agrícola i la ramaderia i els residus sòlids urbans són les fonts principals lligades a l’activitat humana que n’emeten. Hauríem de prendre’ns molt seriosament també el tema del metà. Nosaltres vam demanar dues assistències tècniques; una sobre residus i l’altra sobre agricultura i ramaderia. El govern va modificar la seva proposta en el sentit que nosaltres proposàvem. Ho va entomar molt bé, però és que la llei també l’obliga a rebaixar els residus, a fer una major recollida selectiva. La llei és exigent. A la societat li costa molt entendre tot això. Potser no ho expliquem bé. Amb agricultura ens vam acostar menys, però potser també hi ha coses que s’han d’entendre, o que hem de pensar que el canvi que s’hi hauria de donar a agricultura i sobretot a ramaderia és un canvi que jo ara mateix, a curt termini, em costa de veure. Ara parlo per mi, no pel comitè.
El tipus de model que hi ha a la ramaderia a Catalunya ajuda poc
Són els sectors que més la preocupen?
El que emet més a Catalunya és el sector transports. Proposem augmentar molt el transport públic i sobretot augmentar el tren. Ara què ens passa? No teníem la informació que ara tenim sobre la taula de com estava tota la xarxa ferroviària. No pensàvem que hi havia un deteriorament tan gran com estem veient. En el sector transports, més que només apostar pel vehicle privat, és a dir, pel vehicle elèctric, que potser també, estem per la millora de l’evolució i millora del transport públic, sigui de la manera que sigui, però sobretot, dèiem, amb tren. Ara potser haurem de repensar una mica, a veure què pot passar amb tot això. Si nosaltres tenim totes les carreteres com les tenim ara i el que fem és treure cotxes que van amb combustibles fòssils per posar cotxes que són elèctrics, no hi veig un guany tan exagerat.
També contaminen els cotxes elèctrics
També, i aniria molt bé que la mobilitat estigués basada en transport públic. Sí que s’han fet coses amb aquests darrers anys, però ens preocupa. Tenim el tema dels avions. Què passa? Si fallen els trens d’alta velocitat, hem de posar més avions perquè l’activitat econòmica necessita d’aquesta relació entre Barcelona i Madrid. Tindrem més emissions que abans no teníem. Aleshores, enllaçant amb la primera pregunta -Arribarem a la neutralitat d’emissions?-, si comencen a passar moltes coses com aquestes, al final se’ns farà molt difícil. Però ho hem de fer. Ho tinc clar.
Hauríem de prendre’ns molt seriosament també el tema del metà
I la indústria?
La indústria no ho conec tant com ho coneix el govern, perquè ells tenen relació amb tots els sectors industrials. N’hi ha molts que sí que estan fent un esforç. Per què? Perquè si a altres llocs d’Europa s’està fent, perdran competitivitat. Europa sembla que ha rebaixat una mica els seus objectius, perquè la política va com va, però la indústria, tot i que no està amb una pressió, encara, molt forta, s’ha de descarbonitzar. Al sector de l’energia, els objectius que posàvem eren molt semblants als del govern. Tant ells com nosaltres ens basem en les renovables. Cal veure com acaba anant, perquè a vegades la gent no vol segons què al seu territori, i s’ha d’explicar bé, s’ha de fer bé. El sector de l’agricultura i la ramaderia aporta aproximadament un 5%. El sector de residus també aporta un 5%. Els altres són molt més alts. En el cas dels residus, els ciutadans també hem d’ajudar. Al sector de l’agricultura i la ramaderia ho veig una mica més complicat. És un canvi potser de model. És un sector amb un tipus d’explotacions molt intensives. Haurien de ser més extensives. El tipus de model que hi ha a la ramaderia a Catalunya ajuda poc.
La indústria s’ha de descarbonitzar
Els pagesos es queixen molt de les normes que els volen imposar els governs per fer front a l’emergència climàtica
Ells tenen força i tenen raó quan defensen la idea de la sobirania alimentària. Si anem perdent pagesos i anem perdent ramaders, no tindrem sobirania alimentària. És un problema estructural molt més ampli, que no sé si serem capaços d’arreglar-lo.
Si anem perdent pagesos i anem perdent ramaders, no tindrem sobirania alimentària
Si proposen apostar pels trens, ampliar l’aeroport del Prat no els deu semblar una bona idea
Quan ens ho pregunten sempre diem el mateix. Si el teu objectiu és arribar a compensar les emissions que hi hagi al 2050, el net zero, per definició una persona que està a dintre del comitè és difícil que defensi l’ampliació de l’aeroport. Costa entendre-ho. Pensem que s’han treballat poc alternatives a l’ampliació de l’aeroport. Tenim altres aeroports que en algun moment havien estat molt més utilitzats i ara menys. Podríem pensar en una visió més de país, més que només d’àrea metropolitana. Per anar a Londres no n’hi ha només un aeroport, i si has d’agafar un tren i t’has d’estar una hora per arribar-hi, hi continues anant. I a París passa el mateix . Valdria la pena pensar en utilitzar d’una manera més eficient tot el que ja tenim. Això de l’aeroport no ho recolzem amb la proposta actual. I si va lligat a un model com el turisme, tal com el que tenim ara, encara menys. A quest model no és sostenible.
Els avions contaminen molt però no està clar a quin territori imputar aquesta contaminació
Tenen aquesta particularitat. Quan calcules les seves emissions és de l’activitat que es du a terme als aeroports. La resta es comptabilitza al que en diuen búnquers internacionals, i tampoc no queda molt clar. El que emeten és important. Hi ha qui diu que aviat tindrem combustibles d’un altre tipus, sintètics o que no emetran gasos d’efecte hivernacle. Ja veurem. Si pensem que la innovació i la tecnologia ens ho ha de canviar tot, potser sí, però de moment no és així. En qualsevol cas, l’ampliació de l’aeroport no la veiem bé.
Tenen identificades les zones de Catalunya més perjudicades pel canvi climàtic?
No tenim dades a nivell tan micro. Però sí que se sap que tota la part de la zona mediterrània, no només Catalunya, també Itàlia, Grècia, el nord del continent africà, és una de les que més aviat i de manera més ràpida es veu perjudicada. Van sortint cada vegada millors dades, però de moment no disposem d’aquesta informació. Penso que no hi és amb aquest grau de detall o no el conec. Tot i això, segur que algú ja hi està treballant.
El mar puja
Aquest és un dels efectes. Hi ha les dades que dona Meteocat, que diu que ha augmentat el nivell del mar. A vegades, quan vaig a fer alguna xerrada per intentar que la gent ho entengui i conscienciar-la, els dic que si tingués una casa a primeríssima línia de mar, m’ho començaria a pensar. I quan hi ha aquests temporals, aquestes llevantades, quedaria afectada. O el tema del ferrocarril al Maresme. Això s’ho haurien de plantejar. Tu no pots plantejar-t’ho quan ja ha esclatat el problema.
Diuen que és molt car desplaçar la línia de tren del Maresme de la costa a l’interior de la comarca
Tot és car. I el cost de no fer res? D’això sí que hi ha dades: segons el Banc Central Europeu i la Universitat de Manheim, les onades de calor extrema podrien suposar pèrdues macroeconòmiques de 1.013 milions d’euros aquest any i fins a 6.000 milions el 2029. I les morts que hi ha pel canvi climàtic? Que no hi pensem, de vegades. No és que et moris pel canvi climàtic, sinó que potser vius menys anys. Altres informes acadèmics assenyalen que el 68% de les morts per calor l’estiu de 2025 a Europa són atribuïbles a l’escalfament; a Espanya, un 72%. Per tant, el cost de no fer res podria compensar el de fer ara alguna cosa, no? Costa molt tenir al cap el cost de la inacció. Els costos del temporal Glòria s’han estimat en més de 500 milions d’euros o els efectes de la DANA Filomena es situen entre 45 i 160 milions d’euros. Cada retard incrementa els riscos socials i econòmics i trasllada els esforços a les generacions futures.
Cada cop tenim més nits tòrrides l’estiu
A Barcelona van augmentar d’una manera molt important les nits que no es baixaven dels 30 graus. Jo no vull viure nits a 40 graus. Els 40 graus els veig molt a la vora. Hi ha zones de Catalunya que han arribat a 38. Algunes, a 40. En termes de salut, els impactes són molt importants. A més, cada vegada hi ha més gent que és vulnerable a tot això, perquè no poden posar aire condicionat. No tothom ho pot fer.
Si l’objectiu és compensar amb embornals les emissions que hi hagi el 2050, és difícil defensar l’ampliació de l’aeroport
El creixement demogràfic de Catalunya, on hem passat de 6 milions a 8 milions d’habitants com influeix en la contaminació i la lluita contra el canvi climàtic?
Hi ha més activitat, més consum, més producció. Si no actuem amb més tecnologies verdes, amb un sistema que no emet, tenim més emissions. Alguna cosa s’ha fet perquè si mirem el que cada català emet per capita el 2023 és més o menys igual que la dada del 1990. Som moltes més persones i les emissions per capita son si fa no fa iguals. Això vol dir que alguna cosa haurem fet. Quanta més gent tens, hi ha més emissions. És un model de creixement que potser l’hauríem de posar sobre la taula, si és el que volem la majoria de persones que vivim aquí. No és que estigui en contra que vingui migració ni molt menys, no vull dir això, però el model que tenim, que es basa molt en els sectors serveis, es basa molt en el turisme, el valor afegit que dona tot això és molt baix. Els sous que es paguen no són res de l’altre món, al contrari. Ens interessaria més, segurament, tenir un model més basat en una indústria amb un component tecnològic important, per exemple, que no pas el model que tenim ara. Això, de moment, sobre la taula no hi és. Bé, hi ha algunes discussions, però no s’ha posat d’una manera rotunda sobre la taula. El model que tenim porta a que necessitem una ma d’obra, que tampoc és la que està més preparada. És una mà d’obra que amb poca cosa que sàpiga fer ja en té prou, que està molt bé, perquè a la vida tothom té dret a viure, això ho tinc molt clar, i ningú tria on neix. Per tant, a mi, que vingui qui vulgui i que facin el que hagin de fer. Però el govern pot influir en el model. Si en el turisme el que interessa és que sigui quantitat, quantitat, quantitat, genera uns impactes, i no només amb emissions, sinó residus i moltes altres coses que potser no calen.
Catalunya està a Espanya, a Europa. No es pot tancar. Es pot combatre el canvi climàtic si fas bé els deures però els veïns o els altres països no fan els seus?
El problema del canvi climàtic és global. Si els altres no ho fan, mira el Trump… Hem de tenir consciència que només tenim un planeta. No cal que fem discursos catastrofistes, sinó que, si ens ho creiem, si estem convençuts, hem de fer petites accions, contribuir. És difícil, ho sé. He parlat amb moltes persones que diuen que els és igual perquè el que poden fer té un impacte molt petit, “que ho facin els xinesos que són molta gent”. Nosaltres tenim una part de culpa pel que fa a l’augment de l’emissió de gasos perquè ens vam industrialitzar amb energies fòssils. Per tant, si tenim una part de culpa hi hem de posar també remei. I els altres? Hem de fer tota la pressió que puguem perquè ells també ho entenguin. Hem d’estar molt convençuts que cal fer-ho i amb aquests dubtes anem malament, és que no ho expliquem bé.
Sembla que la gent està menys mobilitzada els darrers temps davant l’amenaça del canvi climàtic
Hi ha molts problemes. Hi ha molta gent que el problema que té és el de l’habitatge. Si ja no saps on has d’anar a viure, parla-li del canvi climàtic! Sóc molt capaç d’entendre-ho, només faltaria. Ara mateix tenim un conjunt de problemes que potser són més rellevants. Però el que m’agrada explicar i dir és que en el canvi climàtic moltes coses poden millorar amb una petita modificació en el comportament. Per tant, no és que afegeixi un gran problema sobre la teva taula. Per exemple, si t’has de canviar el cotxe, potser pensar com hauria de ser, veure quines possibilitats tens perquè no contamini. En l’alimentació, ja sé que hi ha alguna part que potser és més cara, però pensar, informar-te, a veure què és el que hauríem de menjar per anar cap a unes menors emissions. En la mobilitat, si vaig amb el meu cotxe tardaré menys i m’anirà molt bé però potser puc utilitzar el servei públic si tinc una bona alternativa. M’horroritzen aquestes persones que diuen que cada cap de setmana, perquè com que hi ha aquests bitllets d’avió tan barats, se’n va a no sé on. Prenem consciència! Cal? Pel teu benestar personal, a tu et cal anar cada cap de setmana a no sé on, encara que t’ho puguis pagar? Si penses una mica, ets una mica solidari i entens com funciona el món, això no et porta més benestar, et porta més estrès. Aquesta és la meva percepció. Parem i pensem! I si pares i penses, segurament veuràs que no cal tant anar tan lluny i que pots anar a un altre lloc reduint les emissions del viatge. Hem d’anar molt per aquests petits canvis de comportament. Les persones tenim emocions i les hem de gestionar; doncs tinguem aquesta voluntat de col·laborar. Que només podem col·laborar amb un percentatge petit?, no passa res, però col·laborem. Si pensem que tot ens ho resoldrà els polítics o el govern malament.
Em preocupa sobretot la nul·la conscienciació sobre el canvi climàtic que tenen la majoria de persones més riques del planeta
Els ajuntaments podrien fer més?
Fan força accions o prenen mesures com posar plaques fotovoltaiques a tots els edificis municipals. Molta gent a casa seva no hi arriba i no se les pot posar, però tens una primera mostra. Que tots els cotxes de l’ajuntament passin a ser elèctrics està bé. Podrien fer més conscienciació, per exemple. Insisteixo, jo crec que cal tenir el cap aquest component quan prens decisions.
Com a presidenta del Comitè d’Experts i com a persona què és el que més la preocupa, què és el més urgent, el més prioritari que cal fer?
El més urgent i prioritari hauria de dir que tot però sobretot em preocupa la nul·la conscienciació sobre el canvi climàtic que tenen la majoria de persones més riques del planeta. Un article de la revista Nature Climate Change de maig de 2025 assenyala que un nombre molt petit de persones (10%) provoquen els dos terços de l’escalfament global observat des de 1990. En altres paraules, les emissions de gasos d’efecte hivernacle derivades del consum i les inversions atribuïbles als grups més rics de la població han influït de manera molt desproporcionada en el canvi climàtic actual. Em preocupa molt que aquesta gent no tingui incorporat aquest element a l’hora de decidir els seus comportaments. No pots comprar la salut amb diners i el canvi climàtic té un impacte important sobre la salut. Per tant, per molts diners que tinguis, tampoc podràs fer-hi res. Al final, el dia que marxaran no s’emportaran res, ni ells ni ningú. L’altre dia sortia la notícia que durant el primer any de presidència de Donald Trump la seva fortuna havia augmentat, crec, en 1.300 milions de dòlars. Es pensa que es podrà gastar tot això? Costa molt entendre aquest tipus de comportament, perquè per viure i viure bé no calen tants diners, tantes cases,… A mi em genera malestar que molts humans no són capaços de pensar en el bé comú. I moltes vegades els polítics es dobleguen davant d’aquests interessos. Llavors, la mobilització que es pugui fer és reduïda. Podríem sortir cada dia al carrer i no sé si podríem canviar tantes coses. El canvi hauria de ser tan gran que és molt difícil a curt termini, però hem de ser una gota malaia. I cal demanar responsabilitats als governs. Si no compleixen els seus compromisos, què passa? La Unió Europea, si tu no presentes els teus plans d’energia i clima, és veritat que et posa una sanció, però no hi ha rendició de comptes. A Suïssa, un col·lectiu de dones sèniors van demandar al govern. I no és l’únic lloc on ha passat. Potser haurem d’acabar tots així.
