El setembre de 2024 Mireia González jurava el càrrec d’alcaldessa, després que Núria Parlon marxés cap al govern de la Generalitat com a consellera d’Interior i s’emportés les seves col·laboradores més properes. Fins en aquell moment, González era la regidora d’Educació i el relleu forçat a mitja legislatura semblava més una de les poques opcions de certa continuïtat que un projecte nou i engrescador. I què hem vist fins ara?
En primer lloc, el canvi que sí que podem constatar està relacionat amb el tarannà. La nova alcaldessa té un caràcter més reservat i calmat que la seva antecessora i això s’ha transmès en les formes, que no pas en la política. Mireia González no sembla tenir l’afany de protagonisme ni la força de Núria Parlon, és més oberta al diàleg (encara que li costa reunir-se amb les entitats), manté més la calma i sembla ser menys autoritària i estrident. Per entendre’ns, podem assegurar que Mireia González no serà la pròxima consellera d’Interior.
Tot continua igual
Altres coses no han canviat. Així, el que no ha canviat, i deu avergonyir a més d’un, són les tanques i l’estat de les obres al voltant de la plaça de la Vila. Fa dos anys es van tirar cases, es van posar unes tanques i es parlava de reformes imminents. Tot continua igual. Ja hem parlat en altres articles sobre la surrealista reforma del centre de la Vila, que porta camí de dues dècades sense solució que es pugui veure a curt termini. No s’ha constatat cap avenç en aquest darrer any.
Fins ara l’Ajuntament de Mireia González no ha fet cap passa endavant perquè se sàpiga què ha succeït en aquests darrers anys en relació amb el projecte urbanístic del PERI de Ciutat Vella II. Tot i que s’han fet efectives nombroses modificacions del pla alterant els aprofitaments urbanístics de manera substancial, s’ha canviat el sistema d’actuació, s’han aprovat i anul·lat convenis urbanístics, i s’han produït concessions administratives que han beneficiat els promotors majoritaris, existeixen diverses resolucions judicials anul·lant la reparcel·lació de la intervenció més important de l’àmbit del PERI. Tot això ha comportat l’actual paralització de l’actuació urbanística i la demanda de la Plataforma Salvem el Barri Antic i altres entitats locals per demanar que es faci una auditoria urbanística. De moment, l’edifici de l’antiga escola de l’Estudi Nou (Padró 14) i la casa de Can Pata (c. Sant Pere) continuen tancades pel consistori.
En temes de seguretat també sembla haver-hi continuïtat, com demostra la instal·lació de càmeres de seguretat. La mesura sembla anar en la línia de control ciutadà que havia marcat Parlon, que durant el seu mandat va aprovar una milionària despesa en una nova comissaria i va crear una nova unitat policial, la USIR.
Les demandes de les entitats
En començar el seu mandat, a Infograma vam fer un article on resumíem algunes de les demandes que diverses entitats tenien sobre la taula. No seria just fer un balanç definitiu sense haver acabat el mandat, però, com estan aquestes reivindicacions més d’un any després?
La PAHG demanava més comunicació amb serveis socials, reunions mensuals i reallotjament tot digne per a les persones que patien un desnonament. Un any després, les persones desnonades es continuen quedant al carrer, sense cap solució ni possibilitat de negociació per part de l’entitat i les persones afectades.
El Centre d’Acolliment centrava les seves reivindicacions en el tema de l’empadronament i, malauradament, continua presentant problemes a l’hora de gestionar aquells padrons que són sense domicili fix. La resta de demandes d’aquest col·lectiu també continuen vigents: per a quan els integradors socials a les biblioteques? Quan s’acabaran les llistes d’espera per estudiar castellà? Ens recorden que, segons la Llei d’educació, és l’Estat qui s’ha de fer càrrec d’aquestes formacions.
Ningú sense Llar demanava un alberg a la nova alcaldessa. Infograma no hem hagut de buscar informació sobre com està el tema; la resposta la podem deduir en l’acte de protesta que l’entitat va fer el 27 d’octubre, en el qual es reclamava un alberg.
Les AFA de les escoles feia molt de temps que reclamen millores urgents en el manteniment de les instal·lacions. De fet, aquesta falta de manteniment ha propiciat un contacte més intens entre les AFA, i el fruit ha estat la creació de la nova Federació d’AFA de Santa Coloma. Respecte a les demandes, l’Ajuntament ha informat d’una inversió milionària per al manteniment dels centres educatius. Bones paraules que les AFA han rebut amb expectativa, a l’espera que es concretin realment.
El grup ecologista Rebel·lió o Extinció Gramenet veu com les seves propostes, que semblava que tenia intenció d’entomar el partit de govern, segueixen sense complir-se. Cap moviment respecte a crear una Taula d’emergència climàtica perquè la ciutadania pugui participar en les decisions importants sobre el tema, la qual hauria resultat de molta utilitat per evitar les polèmiques de la taxa de residus i la implantació de la zona de baixes emissions (BZE). Tampoc s’avança en l’increment de zones verdes –continuem sent la ciutat amb menys verd públic de Catalunya–, ni en la majoria de les demandes de l’entitat. Hem sabut que al mes de maig es van reunir amb l’alcaldessa i altres membres del govern per demanar documentació sobre les actuacions en matèria ecologista fins aleshores i, malgrat la suposada bona acollida i les bones paraules, la realitat ha estat que no han rebut ni un bri d’informació.
SOS Gent Gran demanava una segona residència… i encara la demanen
Com deien a l’inici de l’article, les formes potser són diferents, més amables, però la manca de transparència i interès de col·laboració amb les entitats és la mateixa que amb la seva antecessora.
