Hem de créixer? L’any 1975 Sant Cugat tenia una mica menys de 30.000 habitants. El poble pagès començava a transformar-se amb l’eixample que ara és el barri del Monestir – Sant Francesc, amb la Condiesel –posteriorment Delphi, reindustrialitzada el 2015 amb Gutmar, J.Juan, ISEE i Guilera– com a indústria principal. 50 anys després, la ciutat s’apropa als 100.000 habitants, un creixement accelerat que s’ha fet a costa dels camps de vinyes que eren l’ocupació principal dels santcugatencs durant els segles previs. Ara quasi no queden vinyes –tret de les recuperades a projectes com el de la Masia de Can Bell, Rabassaires o l’Ortiga– i l’Ajuntament mira Ca n’Ametller i la part baixa del turó de Can Camps com a possibles creixements.
“No estem treballant tan intensament l’antic golf com Ca n’Ametller, que està més avançat”
“És l’Institut Català del Sòl, propietari dels terrenys de l’antic golf, qui ha de donar les cartes de com ha de seguir tot plegat”, reconeix el regidor d’Urbanisme, Francesc Duch (ERC), en referència al barri de 3.000 habitatges anunciat pel govern a la part baixa del turó de Can Camps, “aquest tema no l’estem treballant tan intensament com sí que s’està fent amb Ca n’Ametller, que està molt més avançat, treballat i amb consens, fins i tot, de la ciutadania”. A falta de concrecions, el barri de l’antic golf és un anunci mentre que el de Ca n’Ametller té un primer pas en la tramitació que es va fer a finals del mandat passat.
L’Ajuntament mira el mapa de Sant Cugat i busca els pocs espais no urbanitzats on seguir fent habitatges després de dècades de creixement continuat hereves d’una planificació urbanística metropolitana que també s’ha alterat des que el 1976 es va aprovar el Pla General Metropolità (PGM) que encara regeix l’urbanisme de Barcelona i rodalies. El 1970 l’àrea metropolitana sumava 3,57 milions d’habitants i preveia que creixés en prop de 780.000 habitants cada 10 anys fins arribar al 2010 a entre 6,52 milions i 7,79 milions de persones, una xifra que mai s’ha assolit ja que avui dia el conjunt de municipis suma una mica més 3,2 milions de persones.
Per encabir el creixement previst en l’anàlisi, la primera versió del PGM dibuixava gairebé un continu urbà a tota l’àrea metropolitana. La voluntat de construir una gran Barcelona es va concretar amb inversions com la del tercer cinturó viari, que hores d’ara és l’AP7 i la B30 que travessen Sant Cugat. Segons el traç de l’urbanisme tardofranquista, el nostre poble havia de deixar de ser dues petites taques de color sobre el mapa –el centre i l’eix la Floresta – Valldoreix – Mira-sol– per ser part d’aquesta metròpoli en construcció.
Fins i tot llavors ja hi havia antigues parcel·les rurals que havien esdevingut cases. Més enllà del creixement del nucli i els primers eixamples, Valldoreix i Mira-sol van créixer amb un model de ciutat-jardí que es feia sobre camps, una trama urbana que ja els anys 40 era ser visible i que als anys 70 deixava dos nuclis diferenciats: la ciutat-jardí de l’eix Valldoreix – Mira-sol i el nucli històric de Sant Cugat.
El creixement previst pel govern és prendre els darrers terrenys agrícoles tret de la Torre Negra
Entrats els anys 90 les urbanitzacions de Coll Favà, del parc Central i de la zona de l’Arxiu Nacional feien desaparèixer més camps i creaven el continu urbà entre els dos nuclis, que, a final de la dècada, deixaven Sant Cugat superant la fita dels 50.000 habitants. El continu urbà es consolidava amb les urbanitzacions del Turó de Can Mates i de Volpelleres al voltant del 2005, que cinc anys més tard portaven Sant Cugat a superar els 80.000 habitants. Durant els darrers anys s’han acabat de construir les parcel·les buides de Volpelleres i ara, tret d’intervencions a algunes parcel·les de la zona urbana i possibles densificacions, el creixement previst pel govern és prendre els darrers terrenys agrícoles tret de la Torre Negra.
Cal destacar, però, que el creixement demogràfic accentuat ha estat menys significatiu que el planificat a la primera versió del PGM. Els governs successius han alterat les previsions de sostre construït per dibuixar barris menys compactes que els que es preveien als anys 70. D’aquesta manera, el parc Central té habitatges de planta baixa +3 i l’entorn de l’Arxiu Nacional, unifamiliars. El Turó de Can Mates, tret d’una zona d’unifamiliars, i Volpelleres tenen habitatges de planta baixa +3 o 4. A més, tots aquests barris tenen zones comunitàries i espais oberts entre els edificis.
Les propostes de Ca n’Ametller i del turó de Can Camps
Dels futurs creixements de la ciutat, el de Ca n’Ametller és el més avançat perquè és l’únic que ha començat la tramitació amb l’aprovació de l’avanç de la modificació urbanística el desembre del 2022. Per ara no ha passat de nou pel Ple municipal malgrat Duch assegura que l’equip tècnic treballa per concretar la proposta. Es preveu que sigui un barri d’entre 3.890 i 4.375 habitatges, la meitat dels quals de protecció oficial (HPO), que comprendria des de l’entorn de l’Hospital General fins a la carretera de Rubí.
El desenvolupament suposaria acabar amb els pocs camps de cultiu encara actius al sud de l’AP7 –tret dels de la Torre Negra i Collserola– alhora que soterrar les vies per on circulen mercaderies i la R8. “Amb Ca n’Ametller hi seguim treballant, estem parlant amb els promotors i amb experts, i la idea és poder tirar-ho endavant”, assegura Duch, que defensa haver emprat el mecanisme de la modificació de PGM i no un Pla Director Urbanístic (PDU), que suposaria l’entrada d’altres administracions en el tràmit, “és un procés llarg perquè quan es fa un barri nou necessites un projecte d’urbanització de tots els carrers, una reparcel·lació entre tots els propietaris…”
Mentre la ciutadania encara recordava les simulacions de Ca n’Ametller presentades a finals del mandat passat sota el govern d’ERC, PSC i CUP, el nou govern de Junts i ERC va fer l’anunci de fer un barri de 3.000 habitatges protegits amb col·laboració publicoprivada a la part baixa de l’antic camp de golf de Can Sant Joan. Tot i que en aquest cas no afectaria a cap camp de cultiu actiu, sí que ho faria a la potencialitat de crear-ne ja que la proposta de fer un parc interurbà defensada per la Plataforma Reconvertim el Camp de Golf incorporava la creació de camps.
El regidor d’Urbanisme, Àngel Pedrós (Junts), defensa que la implementació d’aquest barri només afectaria la part baixa de l’antic golf i, per tant, els usos previstos al parc es podrien mantenir a la part alta. Però la proposta, que per ara no ha tingut cap tràmit, ha topat amb l’oposició de la plataforma i els dubtes de l’oposició del Ple per la viabilitat econòmica i per com quedaria la proposta de fer-hi un parc.
Entitats ecologistes plantegen dubtes de la viabilitat i legalitat de la proposta del turó de Can Camps
La plataforma, amb el coneixement legal de l’Associació per la Defensa i l’Estudi de la Natura (ADENC), ha advertit que per tramitar el barri caldria una modificació de planejament conjunta dels ajuntaments de Rubí i Sant Cugat alhora que planteja dubtes de la viabilitat i legalitat de la proposta perquè no hi ha continu urbà amb la resta del municipi ni estacions properes. També defensa l’existència d’espècies protegides, com el duc. La contraproposta és traslladar els habitatges als terrenys de la carretera de Roquetes que queden entre els termes de Sant Cugat i de Cerdanyola. Duch reconeix que és “un espai a reendreçar urbanísticament” però el desvincula del projecte del bosc.
L’hipotètic desenvolupament urbanístic entre la riera de Can Domènec i l’avinguda de Roquetes esdevendria adjacent a la planificació urbanística del Centre Direccional de Cerdanyola, aprovada definitivament el 2020 amb un PDU i pendent d’un recurs contenciós administratiu sense mesures cautelars i, per tant, amb les construccions en marxa. Aquest espai, que gràcies a la lluita ecologista ha reduït significativament la zona urbanitzable deixant una franja lliure entre Sant Cugat i la carretera de Bellaterra a mode de connector ecològic, és també una mostra de la construcció sobre camps de cultiu i antigues argileres reconvertides en abocadors.
Tot i que se’n parla menys perquè encara no ha tingut cap anunci concret, queda un darrer indret del municipi que podria ser objecte d’un desenvolupament urbanístic rellevant. És el barri del Mas Fuster, a Valldoreix; on el govern de l’EMD (Valldoreix Plural, ERC, CUP i PSC) prepara una modificació de planejament que hauria de permetre fer habitatge públic, molt segurament de les primeres promocions a la vila ja que hores d’ara no n’hi ha cap i, amb la previsió del Pla d’Habitatge Assequible, només es podria avançar la del carrer Santjoanistes. Aquest àmbit té una zona boscosa entre l’avinguda Vall d’Or i l’avinguda del Mas Roig a Mas Fuster i, a la part més propera a la Colònia Montserrat, els camps de la Rural de Collserola.
Per ara l’EMD no ha concretat l’abast de l’actuació ni com es distribuirà l’edificabilitat. Prèviament, el govern ha anunciat la intenció d’urbanitzar el barri de les Bobines, un extrem del qual fita amb l’àrea pendent de desenvolupament. Si bé, aquesta proposta ha topat amb el neguit de l’oposició, que ha aconseguit aturar la tramitació fins obrir un procés participatiu previ.
Torre Negra, un sòl no urbanitzable en disputa durant dècades
A vista d’ocell, l’únic espai encara agrícola que podria urbanitzar-se és l’àmbit de la Torre Negra ja que l’altre barri –de 110 habitatges– anunciat enguany, a l’entorn de la masia de Vasconcel, es faria sobre bosc. Si bé, l’entorn de la Torre Negra ha estat qualificat de sòl no urbanitzable i, finalment, la justícia ha donat la raó a aquesta classificació del sòl després de dècades de disputa urbanística. Hores d’ara la voluntat del consistori és, per tant, que no es faci cap construcció a la zona i es mantinguin les ja existents –el Club Tennis Natació, l’Escola Avenç i els nuclis de la rambla de Can Bell, del passeig Calado i del carrer Gordi.
Els terrenys de la Torre Negra no tenen cap protecció natural, i per tant, la classificació podria canviar per voluntat política
Ara bé, a diferència dels terrenys inclosos dins del parc natural de Collserola, els terrenys de la Torre Negra no tenen cap protecció natural i, per tant, la classificació del sòl podria canviar per voluntat política. Hores d’ara no és així tot i que el consistori espera què passarà amb el procés judicial anunciat per l’associació de propietaris per demanar indemnitzacions, que calculen que podrien ascendir a 400 milions d’euros, més de dos cops el pressupost de l’Ajuntament per al 2026. Els representants municipals confien que del canvi de classificació no es derivarà cap dret indemnitzatori però per ara no avancen què passaria en cas que la justícia determinés que sí ni si s’obriria la porta a una construcció parcial o a permutes de terrenys. Pel que fa a l’ús agrícola, fa dècades que els camps són si fa no fa els mateixos després que a partir dels anys 80 s’urbanitzés l’entorn de Torreblanca i l’extrem est de l’Eixample Sud.
https://cdn.knightlab.com/libs/juxtapose/latest/embed/index.html?uid=e0e859c2-d02f-11f0-ba1b-0e6f42328d7d
Queden pagesos?
A l’exposició Vila de Sant Cugat, 900 anys. Del 1120 al futur, impulsada pel Museu municipal i que ara es pot consultar en línia, s’explica com el Sant Cugat pagès creixia molt a poc a poc gràcies al camp fins que el 1917, amb l’arribada del tren elèctric i la millora de les comunicacions amb Barcelona van començar a aparèixer cases d’estiueig. Mig segle després, la densificació del centre evidenciava l’entrada de la ciutat en una dinàmica metropolitana que la faria aconseguir el títol de ciutat el 1978, sota l’alcaldia del darrer batlle franquista, Francesc de Paula Llatjós. L’AP7, construïda als anys 70, i els túnels de Vallvidrera, inaugurats a principis dels 90, aprofundeixen en la transformació d’un poble que cada cop és menys agrícola. El 1988 el Celler Cooperatiu faria la darrera verema.
La vinya va desaparèixer del tot i ara ja torna a ser present a Sant Cugat amb les plantacions de Rabassaires, la Masia de Can Bell i l’Ortiga (a Can Monmany). Malgrat això, la pagesia mai ha desaparegut plenament i uns pocs camps han resistit a les faldes de Collserola. Durant els darrers anys, la preocupació ambiental i pels incendis han situat aquesta pagesia com un actor clau al massís. A la darrera Festa Major de Valldoreix, Alfred March, de la Rural de Collserola; Paul Domènech, de Can Domènech; Èric Barbero, de Mel Vida, i Sergi Turch, de l’Ortiga, en representació de la pagesia valldoreixenca, van demanar recursos i suport institucional perquè la gestió del territori que ara els reclamen les institucions no depengui de les dificultats econòmiques d’una agricultura de muntanya i rodejada de milions de persones.
La pagesia de Sant Cugat i Collserola adverteix de riscos com el canvi climàtic i també traves de les institucions
La pagesia afronta una situació complexa. Alimentem Collserola, un programa per promoure la transició agroecològica del Consorci del Parc Natural de Collserola que durant molts anys ha dinamitzat Arran de Terra i que des d’enguany ho fa la cooperativa l’Ortiga, està actualment redactant el seu pla estratègic. A finals de novembre, es va fer una trobada de pagesia de Collserola per identificar els riscos i assentar les bases d’accions prioritàries dels propers anys.
Un dels riscos són els efectes del canvi climàtic, que ja fan necessari el reg de suport en zones que abans eren de secà, i provoca dificultats amb l’aigua en general. També en deriven altres efectes, com l’augment de les temperatures o les plagues: “Hi ha cultius de secà que no se sostindran, com olivera i vinya, que fins ara no requerien un reg de suport”, explica Alba Sánchez, coordinadora del programa Alimentem Collserola. Un altre problemàtica és el fet que són finques en un entorn urbà amb ritmes i consum molt ràpids en front a la necessitat de ritmes lents per afrontar una gestió respectuosa de l’entorn. I també en relació amb el relleu generacional: Sánchez adverteix que cal preveure el relleu de pagesos com Francesc Bancells, que conrea 120 hectàrees d’extensius, principalment cereals, entre Cerdanyola i Sant Cugat, entre els quals hi ha els de la zona de la Torre Negra i el Pi d’en Xandri.
Però la resta de riscos identificats en el taller tenen molt més a veure amb la relació amb les institucions. Des de la falta de seguretat jurídica sobre les terres (Can Monmany n’és un exemple que depèn de l’administració local, ja que l’equip de l’Ortiga està intentant dialogar amb l’Ajuntament sobre la possible pròrroga del contracte, que venç el 2027, i Sánchez explica que “està anant molt lent”), fins a temes com l’excés de burocràcia, tant la del sector com tràmits de les administracions locals. En la memòria 2016-2024 d’Alimentem Collserola per altra banda es fa una fotografia de la pagesia al parc, amb problemàtiques àmpliament denunciades com els danys provocats pels porcs senglars.
“És una barbaritat que hagis de pagar el mateix impost per posar una tanca en una vinya que en un xalet”
“Hi ha una falta de coherència entre el discurs polític i la pràctica per part de les administracions, poc coneixement real de l’activitat agrària i les seves necessitats”, resumeixen en les conclusions del taller, formades per aportacions de diversos dels pagesos. I entre les dificultats que troben també hi ha la dificultat per fer inversions: “És una barbaritat que hagis de pagar el mateix impost per posar una tanca en una vinya que en un xalet, i això ha passat a Rabassaires”, denuncia Sánchez. Explica també que qualsevol inversió va a càrrec de la pagesia, en un sector econòmic amb marges molt petits, i on consideren que l’administració no té prou en compte el retorn social d’espais com Can Monmany, on es fan projectes com l’Aterra o educació ambiental a centres educatius de tot el municipi i els municipis del voltant.
Una mostra de les bones paraules però manca de concrecions és el Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge (PEPNat) de Collserola, aprovat el 2021 i amb la previsió de crear un mosaic agroforestal que per ara no ha arribat. Tot i això, el Consorci del Parc Natural sí que ha impulsat algunes propostes de suport a la pagesia, com ara el Contracte Agrari de Collserola (CAC), una línia de subvencions sorgida també de l’Alimentem Collserola que pretén remunerar els pagesos pels serveis ecosistèmics que presten amb la seva activitat. També s’ha impulsat el Pla d’Emergència de Suport a la Pagesia, que Sánchez explica que és en gran mesura resultat de les demandes de la plataforma Collserola Pagesa.
Aquest el segon capìtol dels cinc de la sèrie ‘Hem de créixer? que el Cugatenc ha publicat entre el 15 i el 19 de desembre
