En l’escrit, s’afirma que «en els últims anys, el sistema sanitari públic català experimenta un deteriorament alarmant, amb símptomes evidents que es manifesten en múltiples fronts», com són la «greu escassetat de professionals», els «retards inacceptables i llistes d’espera desbordades», la «reducció i retirada progressiva de serveis públics, amb centralitzacions d’algunes especialitats com per exemple la pediatria», les «condicions laborals precàries per al personal sanitari», i la «privatització encoberta i progressiva de serveis públics mitjançant concerts».
Saturació i col·lapse
Les conseqüències concretes de la suma d’aquests problemes comporten, s’assegura, «una situació de saturació i col·lapse que compromet seriosament la qualitat assistencial i genera sensació d’abandonament en amplis sectors de la població, creant desigualtats en l’accés a l’atenció i alimentant la percepció errònia i perillosa que el privat és més eficient que el públic».
A l’escrit es fa referència també al fet, ja denunciat per Metges de Catalunya, que «la mala gestió dels recursos disponibles també contribueix notablement al deteriorament».
Al text presentat a la Sindicatura de Greuges es fan també algunes propostes «imprescindibles» per a revertir aquesta situació, entre les quals hi consta «l’augment de la inversió pública», que «la pediatria i la salut mental siguin una prioritat urgent», «millorar la planificaió i la gestió» i «revertir progressivament la privatització, recuperant la gestió pública directa de tots els serveis sanitaris, garantint un model públic cent per cent universal i de qualitat».
En parlar de privatització, aclareix el text presentat, «no es tracta d’una deterioració casual o conjuntural. El que vivim és, amb tota claredat, el resultat d’una política deliberada i sostinguda en el temps per a afeblir el sistema públic i imposar un model privatitzador», i cita l’«antecedent i fet concrets», com són: l’informe PwC (2013), la Llei Aragonès (2017-19), la proposta del Ministerio de Inclusión, Seguridad Social (2022) i les polítiques que aplicà el llavors conseller Manel Balcells i, ara, la consellera Olga Pané, que estaria executant «amb traïdoria» la proposta del Ministerio de Inclusión y Seguridad Social abans referida. Tot plegat, s’afegeix, en un context de «portes giratòries i conflictes d’interès» ben actives, així com de «foment indirecte de l’assegurança privada mitjançant incentius fiscals i desinversió progressiva en el públic».
“S’està creant un sistema dual: públic pels pobres, privat per qui pot pagar”
A la pràctica, s’afirma, s’ha creat un «sistema dual: una sanitat pública cada vegada més deteriorada, per a la majoria, i un sistema privat creixent i lucratiu, per a qui pot pagar-lo. La falta d’equitat i justícia social resultant és inacceptable», sentencia.
Aquesta situació, s’explica en l’apartat número tres de la denúncia, «no sols constitueix una greu amenaça al benestar social, sinó també una possible vulneració del marc legal i constitucional vigent». Seria aquest el cas de la Llei General de Sanitat, per exemple, que només permet concerts amb entitats privades de manera excepcional. També vulneraria la Constitució espanyola, segons la qual «els poders públics estan obligats a garantir el dret a la salut i l’accés igualitari als serveis bàsics».
L’Estatut d’Autonomia de Catalunya també es veuria vulnerat, car estableix el «reconeixement del dret de tota persona a accedir, en condicions d’igualtat, a un sistema de salut de responsabilitat pública, obligant la Generalitat a prioritzar la sanitat pública». Finalment, també es veuria afectada la Llei General Pressupostària que exigeix que la «despesa pública es destini a la millora dels serveis públics i no a l’enriquiment del sector privat mitjançant concerts injustificats».
En les conclusions de l’escrit-denúncia, les plataformes demanen a la Sindicatura que «iniciï una recerca sobre la deterioració de l’atenció sanitària», que «emeti recomanacions al Departament de Salut perquè es prenguin mesures efectives que garanteixin una atenció sanitària adequada, equitativa i accessible», així com que s’analitzi el grau real de privatització, s’avaluï el compliment o no legals o desviament de fons públics, la «possible existència de conflictes d’interès i portes giratòries», que faci recomanacions formals al Govern de la Generalitat per a frenar les externalitzacions i reforçar la xarxa pública.
Noticia relacionada:
