Junts, PP i Vox s’oposen a l’accés universal al padró i a les polítiques d’empadronament actiu. Són els tres partits que han votat en contra d’una moció presentada per En Comú Podem, PSC, ERC i la CUP al Ple ordinari de juliol, celebrat el dilluns 21, perquè l’Ajuntament s’adherís al Pacte pel Padró a Catalunya. Amb aquesta correlació de forces, Sant Cugat no s’adhereix al document impulsat per la Xarxa d’Entitats pel Padró, amb el suport de 200 entitats, entre les quals el Fòrum de Síndics i Síndiques, Defensors i Defensores locals de Catalunya (FòrumSD), i del PSC, ERC, Comuns i la CUP en la presentació i signatura del 18 de juny al Parlament.
El document demana l’accés universal al padró, és a dir, que totes les persones residents a Catalunya, més enllà de la seva situació administrativa o de les condicions de residència –propietat, lloguer, relloguer, cessió, ocupació, sensellarisme…– tinguin accés al padró. El pacte se centra en la legislació vigent, que obliga els municipis a empadronar tots els residents i les persones a empadronar-se al municipi on viuen. Per això els postulats recollits al pacte són de compliment de la llei per garantir l’accés al padró amb una atenció especial a les persones en situació d’exclusió residencial.
El pacte sol·licita fer polítiques d’empadronament actiu mitjançant mesures com informar dels tràmits per accedir-hi així com formació al personal que l’ha de tramitar. Demana fer una atenció especial als casos d’empadronament d’infants, publicar els criteris, protocols, procediments i requisits d’accés al padró i fer una interpretació de la llei “a favor de la ciutadania”. Finalment, el pacte contempla una comissió tècnica de seguiment on participaran diputats dels partits signants, entitats socials i representants de les sindicatures locals.
La proposta de les esquerres al Ple d’aquest dilluns ha estat la d’adherir-se al pacte i fer suport a la Xarxa. Traslladat a nivell local, la moció demanava garantir l’accés universal al padró, assegurar la informació dels protocols d’empadronament, garantir l’empadronament sense demores i la transparència i informació pública dels requisits i vies d’accés. És una proposta que arriba un mes després que l’alcalde, Josep Maria Vallès (Junts), es posicionés com un dels alcaldes juntaires que reclamen un canvi legislatiu per endurir les condicions d’accés al padró, un canvi que, diu, hauria de servir per reduir el frau i les ocupacions d’immobles.
Un debat que ha dividit les dretes i les esquerres, també els socis de govern
El tinent d’alcaldia Jordi Puigneró ha parlat en nom de Junts per dir que dimensionar bé la població que viu a la ciutat també ha de passar per tramitar les baixes tot acusant el govern anterior (ERC-MES, PSC i CUP-PC) d’haver-se’n desentès: “Durant els darrers 15-25 anys es donaven de baixa unes 1.000 persones. El primer any de mandat quan governava la CUP el padró es van donar de baixa cinc persones i el 2021 dues. Van acabar el mandat donant de baixa a set de persones. Això no reflecteix la realitat poblacional del municipi”. En conseqüència, el govern actual hauria donat de baixa a 4.000 persones, l’acumulat de tot el mandat passat i el mig mandat actual, unes xifres que els partits d’esquerres han demanat verificar i que l’extinent d’alcaldia de Drets Socials i actual portaveu de la CUP, Marco Simarro, ha negat.
Per a Puigneró les prop de 600 persones que, segons explica, estaven empadronades a la seu dels serveis socials al principi del mandat també representaven un problema tenint en compte que és un número superior al dels municipis de l’entorn. Ara, assegura, s’ha començat la revisió i n’hi ha poc més de 400. També ha anunciat un increment de les inspeccions per retirar el padró a persones que viuen en immobles ocupats tan bon punt es comprovi que ja no hi resideixen. “Tot això amb la llei a la mà”, ha dit a la premsa al final del Ple.
Una mirada similar ha plantejat Álvaro Benejam, portaveu del PP, que ha dit que la llei no marca el padró com un dret sinó com una obligació i que porta lligada evitar els empadronaments fraudulents: “La majoria de gent que sol·licita l’accés al padró ho fa per ser ciutadà de ple dret però no en tots els casos perquè n’hi ha que pretenen aprofitar-se del sistema”. També el portaveu de Vox, Marcos Rodríguez, ha posat l’accent en l’ocupació amb un assenyalament a la població migrada per ser suposadament la que més ocupacions i problemes als serveis socials genera, avançant-se així a una moció en què proposaven reforçar la presència policial a la Casa Mònaco: “Al final menjar truita de patates també serà ultradreta”.
El front comú de les esquerres
Més enllà de l’argumentari de la moció, els grups proposants han defensat el Pacte pel Padró reivindicant el padró com una eina que permet accedir a drets. “A Sant Cugat sabem que hi ha joves sense contracte de lloguer, famílies de relloguer, persones que ocupen i internes a qui negar-los el padró és negar-los l’existència administrativa i social”, ha dit Aina Balada, regidora d’En Comú Podem, grup que havia proposat la moció en primera instància. Quelcom semblant ha afegit el tinent d’alcaldia Bernat Picornell (ERC) evidenciant el trencament amb el seu soci de govern i demanant que no s’estigmatitzi les persones migrades.
La portaveu del PSC, Elena Vila, també ha demanat no estigmatitzar les persones migrades i entendre el padró com una eina per dimensionar la població que viu al municipi. Més dura s’ha mostrat Ariadna Sierra, regidora de la CUP, que ha acusat el govern de pretendre aplicar un filtre en contra dels pobres i ha demanat que, abans d’aplicar mesures restrictives al padró, es facin polítiques per dimensionar els serveis socials als gairebé 100.000 habitants de la ciutat.
Treballadors de l’Ajuntament de Sant Cugat neguen que hi hagués cap directriu política sobre les baixes al padró en el mandat passat
La manca de personal, els refugiats d’Ucraïna i la pandèmia van condicionar la tramitació del registre
