Durant els darrers anys el padró municipal ha esdevingut un motiu de disputa a diversos municipis, també a Sant Cugat. Els anuncis de limitacions d’empadronaments, de revisions de protocols per incrementar els controls o de baixes han aparegut als mitjans com un afer que tot sovint es vincula a la migració i a les ocupacions d’immobles però que té efectes sobre el conjunt de la ciutadania. “Reconèixer és garantir drets”, explica Pepa González, Defensora de la Ciutadania de Santa Coloma de Gramenet, en la benvinguda a la jornada Migracions, vulnerabilitat i accés al padró, organitzada per elCugatenc i Catalunya Metropolitana i celebrada el passat 13 de desembre a la Casa de Cultura, “el periodisme és clau per no simplificar”.
Mira la galeria d’imatges de la jornada.
En l’inici de la jornada, la Defensora també va recordar que l’empadronament és obligatori per a les persones que viuen a un domicili i que hi ha fraus històrics al padró que no han preocupat les administracions, com ara les famílies que empadronen els fills a casa dels avis per poder anar a l’escola que desitgen, una pràctica que tot sovint aprofundeix en la segregació escolar. En aquest article, gràcies a la col·laboració de Televisió de Sant Cugat, recollim els vídeos de les xerrades de la jornada.
“El padró és una càmera de fer fotos”
Juli Ponce i Amaya Orio, autors del monogràfic El dret a ser empadronat i la bona administració del Fòrum de Síndics i Síndiques, Defensors i Defensores locals de Catalunya (FòrumSD), expliquen com funciona el padró. Des d’una perspectiva jurídica, evidencien que el padró és un registre de la gent que viu a un municipi més enllà de la seva condició administrativa o de la tinença o no d’un títol de propietat. Això significa que s’han d’empadronar totes les persones, fins i tot les que viuen ocupant, al carrer o en infrahabitatges. És un registre clau perquè dona accés a drets polítics (votar i ser elegit), a l’educació i la sanitat, a béns comunals i a pagar impostos municipals però no a cap dret extra sobre l’immoble o espai on resideixen.
“Els ajuntaments no tenen competències en migració i, per tant, és il·legal fer polítiques sense legitimitat democràtica i fora de la llei”, argumenten a la xerrada, en què també asseguren que utilitzar el padró per vulnerar drets o per qualsevol altra acció que no sigui fer una fotografia de la gent que viu a la ciutat pot tenir conseqüències legals, “si no fas bones fotos, violes el dret a la bona administració”. Els experts adverteixen que hi ha reglaments municipals restrictius que ja han estat anul·lats a Puigcerdà i a Vic.
Les pors i les limitacions que converteixen el padró en “una eina d’exclusió”
Molts ajuntaments triguen a empadronar o demanen documentació incorrecta com un contracte de lloguer, altres documents extra o tres mesos d’estada al municipi per iniciar el tràmit. Ho adverteix Maria Creixell, membre de la Coordinadora Obrim Fronteres, una de les entitats que participa a la Xarxa d’Entitats pel Padró, tot advertint que la manca d’informació sobre el tràmit o l’ús de la Policia Local per inspeccionar els habitatges acaben generant por: “El discurs empeny la gent a buscar altres vies d’accés al padró que l’ajuntament després utilitza per criminalitzar”. L’activista, com també fa González, adverteix que es posa l’accent en el frau però s’obvien altres fraus com el de la gent que s’empadrona a segones residències on no viuen la major part de l’any o a domicilis de familiars per accedir a una escola.
Creixell fa palès que bona part de la ciutadania no ha tingut cap inspecció per comprovar a quin domicili viu, tot posant d’exemple els joves que s’emancipen però segueixen empadronats a casa dels pares, i, en canvi, les persones en situació administrativa irregular o migrades estan més exposades. “Les migrades viuen les conseqüències més greus perquè el padró els permet acreditar la residència”, explica, “un ajuntament que no empadrona no té cap conseqüència”. L’activista recorda que empadronar-se és una obligació i, per tant, posar traves en l’empadronament és limitar un dret i deure dels ciutadans.
El racisme institucional que sustenta l’exclusió
Jennifer Molina, responsable de comunicació de SOS Racisme, explica que la migració és una situació i que l’accés a la nacionalitat pot trigar molts anys. “Hi ha persones que porten 10 o 20 anys aquí i encara tenen NIE”, argumenta per rebutjar el terme “nouvingut”, “la llei d’estrangeria espanyola és utilitarista perquè contempla com a irregular la migració que no cobreix la mà d’obra necessària”.
Bona part de la xerrada de Molina se centra en la definició del racisme com a constructe social i com a sistema que aplica a nivell global. Hereus d’un passat colonial, la representant de SOS Racisme, les migracions actuals provenen en molts casos de les antigues colònies i, quan arriben al país on es volen establir, es troben un racisme administratiu que aplica sobre la detecció d’orígens. Per a Molina, és clau entendre que migrar és un dret i que, en tot cas, s’hauria de construir un món més gust que estalviés els desplaçaments forçats per motius bèl·lics, de pobresa i clima, entre d’altres.
Un periodisme de drets davant de l’ús del padró com a eina d’exclusió
La darrera taula de la jornada pren forma de col·loqui entre els periodistes Elena Freixa, del diari Ara; Oriol Soler, de SER Catalunya; Ferran Moreno, de 3Cat, i Jordi Pascual, d’elCugatenc. Els quatre han fet articles sobre el padró i la demografia des d’una perspectiva de drets, dels quals han explicat el motiu, enfocament i traves. Els periodistes coincideixen a dir que l’ús polític del padró s’emmarca en un moment de creixement de l’extrema dreta i la pugna electoral d’aquesta amb partits de dreta tradicional.
Sobre la tasca periodística fan palès la dificultat de tractar aquest afer escoltant les persones afectades ja que tot sovint es troben en situacions de vulnerabilitat que són difícils d’exposar. Finalment també expliquen que la perspectiva de drets suposa trobar-se enuigs dels polítics que pretenen limitar els drets mitjançant el padró així com pressions que són difícils de suportar i per a les quals cal tenir caps disposats a defensar la feina de la seva redacció. En el torn de debat amb el públic també es fa evident que fins ara s’ha posat molt el focus en la migració però que la limitació del dret a l’empadronament suposa no dimensionar correctament la població que viu als municipis i, per tant, no tenir dades per planificar correctament els serveis, el que en última instància afecta a tota la ciutadania.
Una jornada en xarxa amb entitats de periodistes i pels drets
Migracions, vulnerabilitat i accés al padró és una jornada organitzada per elCugatenc i Catalunya Metropolitana amb el suport del Departament d’Empresa i Treball (per la subvenció ComunarESS). Amb la col·laboració de Televisió de Sant Cugat s’han enregistrat les xerrades perquè quedin publicades i disponibles per a qualsevol persona. El Grup de Periodistes Ramon Barnils, el Sindicat de Periodistes de Catalunya i el Grup de Treball de Periodisme Solidari del Col·legi de Periodistes de Catalunya han estat aliats per fer arribar la jornada a periodistes d’arreu del país. La Sindicatura de Greuges local i el FòrumSD hi han participat tant en la difusió com en la primera conferència mentre que la Xarxa d’Entitats pel Padró hi ha fet suport amb la xerrada de Creixell. La jornada també ha comptat amb la col·laboració de la Universitat Internacional de la Pau (Unipau).
