OPINIÓ. Per Lluís Carrasco. Fa pocs dies que s’han constituït els nous ajuntaments, i també ho faran de manera indirecta el Consell Comarcal, la Diputació de Barcelona i l’AMB. Si bé s’albira continuïtat en els responsables polítics, estem davant d’una nova etapa en la qual és obligatori mirar al futur; ara ens toca pensar en el marc actual d’emergència climàtica i lluita contra la contaminació, i quin transport públic necessitem en els pròxims anys al Baix Llobregat.
Sens dubte ja hi ha algunes assignatures pendents que urgeixen executar: la millora de la xarxa d’autobusos, el carril bus de la B-23, la millora de freqüències de Rodalies, l’extensió de la R1 per connectar-nos amb el Vallès… I una mesura de la que incomprensiblement ningú parla: la futura extensió de la xarxa tramviària pel Baix Llobregat.
Com és possible, després de l’increment importantíssim i constant de viatgers del Trambaix que el passat mes de maig de 2023 va transportar quasi tres milions de viatgers mensuals (2.965.683), increment al qual haurem d’afegir el que comportarà la futura connexió dels tramvies per la Diagonal de Barcelona, que no es pensi en la seva extensió futura per la Comarca?
El tramvia té una gran capacitat, amb vehicles de fins a 60 metres de llargada, és el sistema de mobilitat urbana que pot transportar més persones en superfície i té un consum energètic reduït, amb màxima accessibilitat per a tots els públics, a peu de carrer. El 83,4% dels usuaris de la xarxa Trambaix prefereixen desplaçar-se en tramvia tot i tenir altres alternatives de transport, segons l’Estudi de Satisfacció de Viatgers de 2022; aquests viatgers han valorat el tramvia amb una puntuació de 8,37 punts sobre 10, la més alta en comparació amb tots els altres mitjans de transport públic. Com és possible que no es pensi, doncs, en la seva funció d’unió no tan sols amb Barcelona, sinó per a la mateixa comarca?
Des de la perspectiva econòmica, la seva execució té un cost molt inferior a altres costoses xarxes de tren soterrades, i a més permet una millor penetració urbana; i cal afegir la disminució de l’impacte que suposa la possibilitat actual de circular per zones urbanes sense catenària. Sembla sorprenent que les administracions no posin el fil a l’agulla per planificar l’extensió futura d’aquest mitjà de transport.
Pel que fa a les actuacions del tramvia pendents i previstes al Pla d’Infraestructures (PDI), és del tot evident que s’ha de resoldre ja, i sense posar-hi més impediments absurds, el pas de la T-3 per Laureà Miró, a Esplugues, i garantir l’execució prevista pel 2025-2026 de l’extensió per l’interior de Sant Feliu de Llobregat, i la seva arribada al Polígon el Pla i a Molins de Rei, abans del 2030.
Però quina seria la xarxa tramviària que necessitem a la comarca més enllà del 2030? Quines línies noves s’haurien de crear? A quins nuclis de població serà necessària la seva arribada?
M’atreveixo a fer una primera aproximació:
- Per afavorir la intermodalitat i connexió de xarxes ferroviàries, sens dubte, la primera actuació necessària seria estendre la T-3 i fer-la arribar a l’estació dels FGC a Quatre Camins i plantejar la seva futura extensió fins a Cervelló i Vallirana, fent ja ara a curt termini la reserva de sòl necessària.
- És també molt necessari esmenar l’error que ha suposat crear una línia d’autobús que circula per la C-245, unint Cornellà amb Castelldefels, i a mitjà termini plantejar-se molt seriosament la recuperació del projecte inicial tramviaire i substituir els autobusos per tramvies, fent l’extensió de la T-1 des de Francesc Macià a Castelldefels. En aquesta actuació seria també important estudiar la possible extensió del tramvia per l’interior de Sant Boi, fent arribar una nova línia de tramvia.
- Cal pensar també en noves connexions comarcals amb tramvia, en aquest sentit caldrà plantejar-se la connexió en tramvia entre Cornellà i l’Hospital de Bellvitge, prestant servei connectant el camp de l’Espanyol i l’Hospital de Bellvitge.
- Cal també dissenyar una altra línia totalment comarcal, que podria unir Molins de Rei amb Bellvitge passant per l’Hospital Moisès Broggi, que quedarà desconnectat si la T-3 va directament per Laureà Miró a Esplugues.
Mentre, s’està plantejant fer una línia de Rodalies totalment soterrada, duplicant les vies de rodalies existents a Castelldefels, Gavà i Viladecans, amb un cost increïblement alt, i que per molt que es prometi, difícilment veurem executar-se.
És totalment il·lògic que l’execució de l’extensió de la xarxa tramviària proposada en la gràfica, amb un cost inferior al 15% del cost d’aquesta macro infraestructura ferroviària, no estigui a sobre de la taula.
Per totes aquestes raons vull defensar i provocar el debat sobre la priorització de l’extensió de la xarxa de tramvia i la creació de nous serveis del Trambaix, amb l’objectiu de millorar a curt i mitjà termini la mobilitat en transport públic a la nostra comarca i cridar Ajuntaments, Consell Comarcal, AMB i Generalitat a encetar el debat de la futura planificació del transport públic al Baix Llobregat més enllà del 2030.
Text de: Lluís Carrasco (Molins de Rei). Delegat del Baix Llobregat de l’Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP) publicat al diari elbaix.cat
