La realització del pla pilot es troba aturat pels vots contraris del PSC i Junts, sumats als de PP, Vox i Ciutadans
Sergi Raventós, cap de l’oficina del pla pilot, rebé Malarrassa al seu despaig al Palau de la Generalitat per informar de l’estat i perspectives de la proposta.
La realització del pla pilot de la Renda Bàsica Universal està aturat?
L’oficina va fer un disseny del pla pilot per implementar la Renda Bàsica Universal. El tenim fa temps sobre la taula. Però al mes de març, amb l’acord sobre pressupostos del govern de la Generalitat, el PSC va proposar suprimir l’article que establiria els recursos per a la implementació d’aquest pla. Compten amb el vot de Junts, PP, Ciutadans i Vox.
Així no es farà el pla? Què esteu fent ara?
Ara estem tornant una mica a generar el marc que pot regular jurídicament un altre cop el pla pilot per intentar que sigui un avantprojecte de llei, per tenir-lo a punt un altre cop a posar sobre la taula. I paral·lelament, tota la feina de coordinació amb els departaments que poden estar més o menys implicats, sobretot el de Drets Socials, perquè gestiona totes les prestacions socials que poden entrar en col·lisió amb participar en el pla pilot. O sigui, si tenim 5.000 persones, una part d’aquestes rebrà prestacions que actualment gestiona la Generalitat i altres que es gestionen en l’àmbit estatal, com l’Ingrés Mínim Vital.
Què vol dir col·lisió?
Algunes persones que participin en el pla pilot, potser, estan rebent alguna prestació i caldrà fer que això no interfereixi, ni sumi ni resti, i que després del pla tornin a rebre la prestació si és que encara la necessiten. El pla hauria de durar 24 mesos.
Però, això només si s’aprovés la partida en els pressupostos, no? Com està el calendari?
Si el Parlament aprovés el pla als pressupostos, podríem començar l’any vinent. Però caldria que el PSC s’hi sumés, o sigui que canvïi d’opinió.
I ara com és que treballeu?
Perquè l’oficina és una cosa i el pla pilot és una altra. L’oficina, en principi, té pressupost propi i seguim funcionant. El que van tombar el mes de març va ser el pla pilot. Però nosaltres estem aquí i seguim treballant i preparant-nos per si s’aprova.
A més de la coordinació amb els departaments, quines accions esteu realitzant?
La comunicació no para. I preparem unes jornades per la tardor i pel desembre. El 2024, volem seguir amb l’extensió territorial informant i sumant forces, explicar què és la renda bàsica i per què volem fer un pla pilot a Catalunya.
O sigui, tot penja d’un fil?
Encara hi ha esperances de fer alguna cosa pel 2024. Ara bé, també som conscients que la legislatura acaba el febrer del 2025. Comptem amb el fet que la renda bàsica és una proposta que, segons una enquesta que es va fer fa uns mesos per part de la Direcció General de Prospectiva i Anàlisi de la Generalitat, d’aquest departament de presidència, té un suport bastant bo i ampli, també entre la gent que vota Junts i PSC.
“La gràcia que té la RBU és que és individual, incondicional, universal i suficient per viure, està al voltant del llindar a la pobresa i cobreix el mínim d’ingressos”
“Diners hi ha, una altra cosa és
la prioritat”
“La Renda de Ciutadania, per exemple, funciona des de fa anys i les xifres de pobresa no es frenen. Sembla que prefereixen insistir en polítiques que no estan funcionant”
Hi ha, per tant, un suport social ampli?
Les dades ho confirmen. Hi ha un teixit, un suport a aquesta proposta, però que no s’ha pogut vehicular a través del Parlament. A més a més, evidentment, un pla pilot no és quelcom que sigui només per als partidaris de la renda bàsica. Un pla pilot és allò que et permet obtenir dades per valorar si realment és una proposta que val la pena tirar endavant o no. Per tant, necessites una informació, perquè és una política ambiciosa, una política que implica tota una sèrie de canvis. Per això també val la pena gastar-se els calés, perquè això és el que a tu et permet dir que vols tirar endavant una renda bàsica, si tens unes dades fiables, sòlides, robustes.
Ara que parles de calés, quin és el pressupost?
La nostra proposta de pla pilot és ambiciosa, a fer amb 5.000 persones, que rebran, els majors d’edat, 800 euros i, els menors d’edat, 300. Estem parlant de 90 milions en dos anys, un 0,1% dels pressupostos de la Generalitat, una proporció molt petita. Cal tenir en compte també, per tenir més claredat, que es fan molts plans pilot en l’àmbit de la sanitat, del transport, l’urbanisme… moltes entitats del tercer sector demanen quin és el problema en aquest cas.
D’altra banda, es prioritzen grans projectes que poden ser perjudicials per al medi ambient o per les condicions laborals de molta gent, pel tipus de treball que es crea, etc. I, en canvi, una proposta com aquesta, que ens cal més evidència, que ens cal conèixer una mica com impacta entre la població, individualment i comunitàriament, en l’àmbit de poble i ciutat, per què tant de problema?
Hem sabut que aquest és un pla molt estudiat arreu.
Exacte, sí, ha rebut felicitacions de molta gent. Ens han convidat a molts països, fins i tot a Finlàndia, on la ministra d’Afers Socials i Sanitat afirma que els interessa molt.
Per què aquest interès i felicitacions?
Perquè és ambiciós, com he dit. El nombre de persones i la selecció permetent saber com impacta a escala individual. Perquè la gràcia que té la RBU és que és individual, incondicional, universal i suficient per viure, està al voltant del llindar a la pobresa i cobreix el mínim d’ingressos, que ara a Catalunya, el llindar a la pobresa, està al voltant d’uns 800 euros per persona.
Això permet visualitzar l’impacte d’una renda bàsica de veritat en el conjunt de la població, a diferència dels molts plans pilot fets arreu del món, amb casos de poca població o de grups amb problemàtiques molt concretes. Volem veure com impacta en un 90% de la societat. Només excloem el 10% més ric.
Això tan entenedor i clar, permet que torni a demanar per les resistències.
En el cas del PSC, i tirant hemeroteca, en un primer moment van dir: endavant; però després han cregut que això podia generar expectatives d’una política que no és viable a Catalunya. Diuen també que els plans fets arreu del món no acaben tirant endavant.
Crec, així mateix, que la RBU genera por, perquè pot empoderar, incrementar la llibertat, a diferència de les prestacions actuals, subjectes a una sèrie de condicions, de requisits. Per un costat, acabaria amb la pobresa i, per altra, incrementaria el poder de negociació de les persones, per exemple, a l’hora d’enfrontar-se a una sèrie de contractes de treball precaris; augmentar la llibertat dels joves per poder-se emancipar de casa, incrementaria el poder de les dones per poder deixar de tenir relacions tòxiques i violentes… incrementaria el poder i la llibertat de les persones a l’hora de decidir què fer amb les seves vides. I això causa por, inquietud.
I els arguments de Junts?
Aquí diuen que no tenim estat propi i no podem finançar… Ara bé, parlem de pla pilot. Si el fas tindràs una informació que, després, el dia que tinguem república o estat propi et podrà dir quines dades. Per tant, ja fas els deures que et poden anar bé per a quan tinguis l’estat propi.
Mentrestant, hi hauria els diners o no?
Diners hi ha, una altra cosa és la prioritat. Sabem, per exemple, que el pressupost militar a l’estat espanyol és una animalada, es gasten cada dia en armament xifres insultants.
En un altre capítol, hi hauria els diners de les polítiques fracassades, com són algunes de les prestacions, com ara la IMV, que han tingut un balanç nefast. Acabar amb la pobresa, segons les xifres que nosaltres tenim, que són públiques, no s’està aconseguint. La Renda de Ciutadania, per exemple, funciona des de fa anys i les xifres de pobresa no es frenen. Sembla, llavors, que prefereixen insistir en polítiques que no estan funcionant. Plantegem la possibilitat d’un pla pilot per una nova i no, no volen.
Amb el pressupost actual es pot fer. Altres debats serien les limitacions jurídiques, fiscals i altres. Val, estic d’acord, segurament no tenim la capacitat, ens ho tombarien en el Constitucional i tal. Però el pla pilot el podem fer. Per descomptat que els diners que pots gastar en un hard rock o fer una carretera, en altres coses, per discutibles que siguin…
Hi podria haver un moviment social que hi donés suport?
Crec que caldrà aquest moviment que ja hem tingut en alguns moments, que torni a articular-se. Com va ser durant la pandèmia quan es van manifestar diverses iniciatives, com treballadors de la cultura, treballadores socials, també en l’àmbit de la salut mental, organitzacions feministes i entitats LGTBI. Recordo un pronunciament molt expressiu, el del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya que agrupa moltes organitzacions a tot el país de gent jove, també van entendre que la RBU pot ser una eina d’emancipació.
Comptem, a més a més, amb pronunciaments de personatges importants, com el secretari de l’ONU, Antonio Guterres, que reconeix que la RBU pot tenir un paper important, i també l’economista Thomas Pikkety la veu amb simpatia.
Ara, per tant, caldria impulsar tot el que siguin iniciatives, mobilitzar la gent, de forma unitària, i allà ens tindreu. És tasca nostra pels pròxims mesos.
Renda Bàsica Universal-RBU, algunes dades
La proposta d’una Renda Bàsica Universal guanya raons i suports des que fou plantejada. La proposta defuig les visions assistencialistes i de caritat, tot posant pel davant el seu caràcter de dret fonamental a una vida digna. Podeu llegir, en aquesta pàgina, alguns dels conceptes i propostes (extractes literals) del pla pilot elaborat a Catalunya i que espera ser implementat. Falten els suports polítics al Parlament i la pressió al carrer.
La renda bàsica universal
La renda bàsica universal (RBU) és una assignació monetària de quantia suficient, pagada per l’Estat o una administració pública, que s’atorga al conjunt de la ciutadania d’un territori de manera totalment universal, individual i incondicional.
L’RBU té cinc característiques principals:
1. Individual: es destina a la persona, no a la llar, la família o la unitat de convivència.
2. Incondicional: la recepció no està condicionada a cap requisit o condició.
3. Universal: té dret a percebre-la tota la població, no s’adreça a un grup social específic.
4. Suficient: la quantia ha de ser la necessària per cobrir les necessitats materials bàsiques per a una vida digna.
5. Regular: es paga de manera periòdica i té un caràcter estable en el temps.
Tot i que l’RBU ha anat guanyant terreny en els darrers anys, la idea no és nova: els seus precedents històrics estan ben documentats i existeix des de fa dècades una extensa investigació acadèmica sobre la seva justificació ètica i viabilitat econòmica, amb el suport de la Xarxa Global de la Renda Bàsica (Basic Income Earth Network, BIEN), creada el 1986. (…)
Catalunya és un dels llocs on la idea de la renda bàsica ha tingut més recorregut i acceptació d’ençà de la publicació dels primers textos sobre aquesta proposta als anys noranta i la constitució de la Xarxa Renda Bàsica (XRB) l’any 2001. Cal recordar que el 2002 el grup parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i el grup parlamentari d’Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV) presentaren al Parlament de Catalunya una proposta de resolució per presentar a la Mesa del Congrés dels Diputats la Proposició de llei de creació de la renda bàsica universal.
(…) Des de la publicació el 2014 del primer estudi sobre la viabilitat d’un finançament de la renda bàsica universal al Regne d’Espanya mitjançant una reforma de l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF), la renda bàsica ha estat una idea profusament investigada i debatuda en cercles polítics i socials a Catalunya. En els anys de la pandèmia de covid-19 la renda bàsica ha estat una proposta que ha tingut un grau de suport considerable i ha gaudit de la defensa de diverses entitats i organitzacions. El Pla pilot de la renda bàsica universal de Catalunya, resultat de l’acord d’investidura al qual van arribar ERC i la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) el 23 de març del 2021, no hauria estat possible sense aquesta empenta popular.
(…) El 15 de desembre del 2021 es va presentar l’Oficina del Pla Pilot, i el 7 de febrer del 2022 es va constituir l’equip que la integraria. Des d’aleshores l’Oficina del Pla Pilot ha compaginat el disseny del Pla pròpiament dit amb la divulgació de la renda bàsica universal (RBU) i del Pla pilot tant al territori com a escala internacional, tant a través dels mitjans de comunicació com en actes presencials i virtuals. (…)
(…) Per les seves dimensions (unes 5.000 persones rebran l’RBU), per la quantia atorgada (800 euros per a persona adulta i 300 euros per a menors de 18 anys) i per la seva voluntat de comprovar els efectes d’una RBU a nivell comunitari, el Pla pilot de Catalunya serà el més gran d’Europa fins avui. Amb sòlids fonaments ètics i filosòfics que arrelen a la tradició política republicana, el Pla pilot de la renda bàsica universal situa Catalunya al mapa europeu com una nació innovadora i capdavantera, també en matèria de polítiques socials, que avança cap a un model de l’estat del benestar del segle XXI
Característiques del Pla pilot
Abast
(…) El Pla pilot de la renda bàsica universal de Catalunya consisteix en l’atorgament d’una assignació monetària de 800€ per a persones adultes i de 300€ per a menors de 18 anys. Els pagaments seran mensuals durant 24 mesos. Hi participaran unes 10.000 persones, de les quals unes 5.000 rebran l’RBU. Les 10.000 persones se seleccionaran, i hi podran participar aquelles que ho sol·licitin i que compleixin els criteris de participació. S’informarà les persones seleccionades per participar en el Pla pilot sobre com fer la sol·licitud. Els criteris de participació, detallats a l’apartat 3.3, són els següents: viure a Catalunya i, en el cas dels municipis seleccionats, residir en el municipi, disposar d’uns ingressos iguals o inferiors als 45.000 euros bruts anuals i no declarar l’impost sobre el patrimoni.
Objectius
L’objectiu general del Pla pilot de l’RBU a Catalunya és observar els efectes d’una RBU sobre la població a Catalunya considerant la seva possible implementació a gran escala. (…) Pel que fa a la característica «suficient», la major part dels projectes pilot que s’han dut a terme en altres països proporcionaren quanties monetàries insuficients per cobrir les necessitats materials bàsiques. És per això que el Pla pilot de l’RBU a Catalunya es proposa aproximar-se el màxim possible a una quantia suficient prenent com a referència la que estableix el llindar de la pobresa.
Respecte a la característica «universal», és una altra qüestió rellevant per a la recerca i a la qual els projectes pilot fets de moment no han dedicat prou atenció. (…) La condició de la universalitat pot donar lloc a efectes agregats, diferents de la suma dels efectes individuals. Així doncs, l’Oficina del Pla Pilot planteja la importància d’implementar el Pla pilot a nivell territorial i assegurar que tota la població d’un territori rep l’RBU.
Quant als objectius específics, el Pla Pilot de l’RBU es proposa observar, per una banda, els efectes individuals i dins les llars de rebre una RBU en diferents àmbits com ara la pobresa, el consum, la inversió, l’estalvi i els deutes, l’educació, la salut, l’ocupació, les relacions de gènere dins les llars, el benestar subjectiu i l’autonomia, els valors i actituds. I, per l’altra, els efectes comunitaris —agregats— en diferents municipis de Catalunya en relació amb l’ús de serveis bàsics com la salut, els serveis socials i l’educació, el teixit associatiu i la desigualtat de renda.
Quantia de l’assignació
Assegurar la característica suficient de la renda bàsica universal significa establir una quantia que permeti cobrir les necessitats materials bàsiques. (…) Amb l’objectiu de simplificar i evitar dificultats tècniques com el control dels membres de la llar, i a la vegada garantir una quantia propera al llindar de la pobresa, l’import de l’assignació monetària serà de 800€ mensuals per a persones adultes i de 300€ mensuals per als menors de 18 anys. En el cas de les persones que durant el Pla pilot compleixin la majoria d’edat, la quantia s’actualitzarà, amb l’objectiu que es tracti per igual tots els participants.
El pagament serà mensual, mitjançant transferència bancària a un número de compte de la persona perceptora. El pagament serà regular i estable durant el Pla pilot amb l’objectiu que permeti la planificació econòmica mentre duri el projecte.
Disseny del Pla pilot
(…) Un dels conceptes més importants per poder entendre el disseny és el de contrafactual, és a dir, reconstruir què hauria passat a les persones en què s’ha aplicat una actuació (política pública, pla pilot, etc.) si aquesta no s’hagués aplicat.
(…) Aquest concepte de contrafactual i la idea de com generar-lo és, juntament amb els objectius i resultats principals que es volen testar, el que ha guiat la decisió de molts trets del disseny i metodologia del Pla pilot.
Metodologia
La metodologia escollida combina dos dissenys diferents, dividint la mostra del Pla pilot (el nombre de participants perceptors de la renda bàsica universal) en dues parts. Per una banda, 2.500 persones rebran l’assignació monetària amb un disseny aleatoritzat per domicilis, i, per l’altra, unes 2.500 persones la rebran amb un disseny de saturació a municipis (se seleccionaran dos municipis).
Per què a Catalunya?
L’actual model d’estat del benestar té entre els propòsits assegurar uns nivells mínims de protecció i seguretat econòmica a la població. La protecció econòmica davant possibles contingències (jubilació, incapacitat, atur, etc.) es determina en funció de la relació de l’individu amb el treball, concretament amb el treball assalariat. En aquest model d’estat del benestar el treball assalariat representa la principal font d’ingressos de la població i, quan aquesta falla, el sistema de protecció ha d’actuar (ex-post).
En les últimes dècades ha augmentat l’exposició al risc i la incertesa socioeconòmica tant de les persones com en les llars, fent perillar la capacitat de mantenir-se econòmicament i incrementant el risc de caure en situacions de pobresa i exclusió social. (…)
Tradicionalment, les prestacions de caràcter econòmic han tingut com a objectiu mitigar i revertir les situacions de pobresa i necessitat. Cada cop, però, es palesen més les limitacions que tenen les actuals prestacions socials: pressupostos limitats, errors de disseny que fan que no arribin a totes les persones que les necessiten, elevats costos administratius, l’anomenada trampa de la pobresa (persones que perceben una prestació i tenen un incentiu a mantenir la situació que els ha donat dret a percebre-la, perpetuant la situació de pobresa) o no sol·licituds per evitar l’estigmatització social i per les dificultats d’accés a la informació, entre moltes d’altres. Tot això fa que certes situacions de pobresa persisteixin.
(…) L’RBU va molt més enllà d’abordar les desigualtats i la pobresa. El seu principal objectiu és assegurar les necessitats materials bàsiques per a una vida digna i que garanteixin el dret a l’existència i el sosteniment de la vida de les persones. D’aquesta forma, es promou la llibertat real dels individus, i se’n possibilita la participació política i cultural plena a la societat. (…)
