“Aquest any la Festa de Tardor arriba a la cinquantena edició, la qual cosa té molt de mèrit perquè és una festa organitzada des de les entitats, i que s’hi hagin apuntat any rere any fins a cinquanta és destacable”, ha destacat Joan Cortadellas com a representant de l’assemblea de la Festa de Tardor. Amb el lema ‘50 anys de festa i lluita’, el lema posa en relleu el doble vessant de l’esdeveniment: per un costat és una celebració, però per l’altre, sempre ha tingut un caràcter reivindicatiu, tal com ha destacat el portaveu. Enguany, com ja es va avançar, la festa serà el 24 i 25 d’octubre i es trasllada al Parc de Ramon Barnils com a espai central que substitueix la plaça d’Octavià, amb l’objectiu de “fer caliu en un sol espai compartit”, com han assenyalat en roda de premsa.
Consulta la programació completa de la Festa de Tardor 2025.
En el programa destaquen diversos actes extraordinaris per a celebrar els 50 anys, com una cercavila el divendres que anirà des de la Plaça d’Octavià fins al Parc de Ramon Barnils, seguida d’una lectura del manifest, un brindis de germanor, una ballada i punxadiscs. El nou espai al Parc permet que la separació que hi havia anteriorment, amb les entitats de cultura popular organitzant actes dissabte i les entitats socials, esportives o recreatives a la fira del diumenge desaparegui. Per tant, totes les entitats convergiran en un espai comú i compartit, que també comptarà amb espais gastronòmics. Des d’un sopar popular divendres a càrrec de la penya Bilboondokoak a servei de barra i foodtrucks durant tot el dia de dissabte: “Hi haurà activitats per a totes les edats, social, culturals, lúdiques, solidàries… i una varietat infinita per a passar-hi el dia sencer”, ha destacat Anna Rigol, també membre de l’assemblea.
“Hi haurà activitats per a totes les edats, social, culturals, lúdiques, solidàries… una varietat infinita per a passar-hi el dia sencer”
Sobre el motiu del canvi des de Plaça d’Octavià al Parc de Ramon Barnils els organitzadors han explicat que, a més del fet que se solapava amb altres actes, el nou espai és més ampli i permet la concentració de totes les entitats, tant les de cultura popular com les que no ho són, en un sol lloc. Un altre canvi és el fet que passa de ser dissabte i diumenge a divendres a la tarda i un dissabte 25 que concentra els actes centrals. I una novetat destacada és la nova pàgina web, que permet tant informar dels actes de la present edició com recollir un històric de cartells de tots els anys anteriors, des de 1975, el primer.
El manifest consensuat fa un repàs del passat i present de la Festa i del seu caràcter conjunt i col·lectiu
El manifest, consensuat entre totes les entitats que participen en la Festa de Tardor, enguany destaca el valor de la Festa i del conjunt de les entitats que en formen part: “La Festa s’ha convertit en un espai de celebració i de participació ciutadana, on s’exposa tota l’experiència, riquesa i diversitat que acumula la ciutadania santcugatenca a través de les seves entitats”. “No volem deixar d’esmentar el paper que l’Ajuntament de la ciutat hauria de tenir en el recolzament de les entitats, augmentant el seu pressupost i donant les facilitats pertinents perquè puguin dur a terme les seves activitats, una vessant que moltes vegades les entitats hem trobat a faltar”, s’hi exposa també.
El finançament, encara en indefinició
Un paper de l’Ajuntament que han destacat no només en relació amb el pressupost de les entitats, sinó també de la Festa en si: “El pressupost és un cavall de batalla, perquè en que realment resulta insòlit és que en aquest moment, encara no sabem si podrem pagar el pressupost que tenim. L’any 2016, la Festa de Tardor va costar uns 15.000 euros, i aquest any a base d’anar apretant, el pressupost és de 13.555 euros. Han passat 8 anys, i això vol dir que és ajustadíssim. I d’aquests, només tenim segurs 8.065 euros d’ingressos”, ha dit Cortadellas. El pressupost es cobreix mitjançant una aportació de l’Ajuntament, que encara no saben segur si serà més gran, una altra de la Diputació, i les entitats, que l’any passat van passar de pagar 50 a 60 euros.
“Estem penjats d’un fil, si l’Ajuntament no completa l’aportació serà la ruïna”
“Estem penjats d’un fil, si l’Ajuntament no completa l’aportació serà la ruïna, deixarem a diners a deure”, ha resumit Cortadellas, tot destacant també el poc marge que queda ara abans d’una Festa que té les dates prefixades de cada any. En el passat Ple de setembre, la regidora de Cultura Núria Escamilla (Junts) va explicar que l’edició d’enguany té una subvenció nominativa per l’aniversari (els 8.000 euros i escaig), però que en les properes edicions el suport de l’Ajuntament serà mitjançant la convocatòria de subvencions de lliure concurrència.
Rigol ha destacat que el projecte és col·lectiu i assembleari, i que les decisions es prenen entre les entitats que volen participar de la Festa, amb una convocatòria inicial que s’envia a prop de 500 organitzacions, tant entitats legalment registrades a l’Ajuntament com altres que no ho estan. “Les activitats es caracteritzen per tenir un caràcter lúdic, un to reivindicatiu i la voluntat de donar visibilitat a les entitats santcugatenques”. També ha posat èmfasi en què la Festa “es basa en principis i valors com la democràcia, la solidaritat i la no tolerància als discursos d’odi que promoguin la discriminació per raó de gènere, ètnia, religió o qualsevol altra circumstància. En definitiva, la defensa dels drets humans”. Unes idees bàsiques compartides que es recullen en un codi ètic al que totes les entitats participants s’han d’adherir.
El cartell d’enguany és, de fet, part del Mural de Vida que cada any pinta la Llar d’Avis al carrer Torrent de la Bomba, en el marc d’una activitat intergeneracional: “Alumnes de 5è de primària van a la llar a escoltar un grupet d’avis que els expliquen records de la seva infantesa”, ha destacat Cortadellas. Els infants fan un dibuix i una petita redacció i tot plegat es posa en mans d’un artista (enguany Pep Walls, nom artístic de Pep Valls), que fa un disseny que després els alumnes de Batxillerat Artístic de l’Institut Angeleta Ferrer plasmen al mur. “Mostra el gall del Monestir durant una festa de Sant Cugat, amb una avellana que simbolitza la tardor i que en el mural original és una pilota”, ha afegit.
elCugatenc participa en el programa de la Festa de Tardor amb la gravació de l’últim episodi del videopòdcast Mirades Incòmodes, un projecte conjunt amb la Unió amb motiu dels 10 i 125 anys respectivament de les dues entitats. Per ara, s’han publicat dos episodis, sobre un teatre més participatiu i sobre l’enxarxament de la dansa a la ciutat. Un tercer sobre música està gravat i encara no publicat, i aquest quart, sobre cultura popular i tradicional. A més, l’entitat editora del diari també forma part de l’assemblea de la Festa.
Resposta de la Festa de Tardor a la proposta del PP de fer una ‘mostra d’entitats’
El PP considera que la Festa té un “biaix ideològic” i des de l’assemblea es respon que el seu codi ètic demana respecte pels Drets Humans
En el Ple de setembre es va rebutjar una moció del PP plantejava fer una mostra bianual d’entitats oberta a totes les entitats i de caràcter institucional. La proposta és una crítica a la Festa de Tardor, que sempre ha estat reivindicativa amb peticions de democràcia en les primeres edicions i d’altres específiques com la protecció de la Torre Negra o la cura dels barris. Per al PP, però, aquesta celebració ha anat adquirint un biaix ideològic que desincentivaria la participació d’algunes associacions, una visió compartida per l’extrema dreta de Vox. La moció va ser rebutjada pels vots contraris de Junts, ERC, el PSC, la CUP i En Comú Podem.
Escamilla va defensar al Ple en nom del govern que “Sant Cugat és una ciutat viva, cohesionada i dinàmica perquè hi ha moltes entitats que treballen des d’eixos diversos per millorar la vida col·lectiva i fomentar la inclusió”, i va animar als populars a organitzar una festa alternativa. Regidors de tota la resta de grups polítics excepte Vox també van fer intervencions en suport de la Festa.
Els portaveus de l’assemblea han destacat que les declaracions dels populars no encaixen amb el caràcter de la Festa. Cortadellas ha contrastat diversos punts de la moció: “S’ha fet des de la ignorància, perquè no sabien ni que tenim un codi ètic, ni el contingut d’aquest. I per altra banda, si es venia a dir que es veta el pes a alguna entitat, el que passa és que moltes entitats no es comprometen, no venen a l’assemblea i s’apunten a última hora, però mai s’ha vetat a ningú que accepti el codi ètic”.
“Al que ells li diuen ideològic és la Declaració Universal de Drets Humans, que no és per a protegir persones de dretes o d’esquerres, centre, dalt o baix. És absolutament transversal, i per tant, la paraula ideològic aquí no hi cap, no té sentit”, ha resumit Rigol. Dels vuit punts del codi ètic, cinc estan a la carta dels Drets Humans i un a la Carta de Roma. “Qui no accepti aquest codi ètic intrínsecament està fent apologia en contra dels Drets Humans de les persones”, ha afegit.
