Només un 16,5% de les 18.842 sol·licituds d’asil polític registrades a l’Estat durant el 2022 van ser acceptades. A més, la petició de l’asil abans es feia per un web que et permetia, mitjançant una captura de pantalla, tenir el comprovant que no hi havia cites prèvies disponibles, però ara es fa per telèfon, així que no hi ha cap prova que acrediti que la situació administrativa irregular és conseqüència del bloqueig de cites prèvies.
Aquesta ha estat una de les denúncies plantejades per Maria Creixell, membre de la Coordinadora Obrint Fronteres, a la penúltima jornada del curs d’estiu de la Universitat Internacional de la Pau (Unipau) a Sant Cugat del Vallès. Aquest col·lectiu denuncia les dificultats administratives que troben les persones migrades per regularitzar la seva situació administrativa.
El primer i principal escull comença al món local, denuncia Creixell, ja que prop d’una quarantena de municipis catalans incompleixen el dret al padró. Tot i que la legislació preveu que les persones han de poder empadronar-se al municipi de residència, tant si tenen un habitatge com si viuen ocupant o sense llar, aquest tràmit tot sovint no és possible perquè hi ha municipis que demanen un contracte de lloguer, descartant altres vies com les factures de l’aigua, la llum o el telèfon, el reconeixement policial o informes dels tècnics municipals.
El padró esdevé bàsic perquè suposa una forma de demostrar la residència, pas indispensable per aconseguir posteriorment la nacionalitat. L’activista explica que els ajuntaments que no permeten l’empadronament sense domicili fix vulneren la llei, i que aquesta denegació suposa de facto el creixement de propostes mafioses que juguen amb la manca de drets per aconseguir cites prèvies o tràmits que els són obstaculitzats.
“Si no són acompanyades, s’enfronten al racisme institucional”, ha denunciat, “en general, una persona senegalesa té moltes paperetes de sortir de l’ajuntament sense el tràmit que volia fer”. Recorda que tot sovint les persones nouvingudes no coneixen perfectament l’idioma, els drets i les normatives que li permetrien aconseguir el padró. Sense ell, no poden accedir a l’ensenyament, a la targeta sanitària ni a la posterior regularització administrativa. Tot suposant que la persona interessada aconsegueixi iniciar el tràmit per regularitzar la seva situació administrativa, generalment ha d’esperar entre dos o tres anys en què acaba empesa a treballs informals en l’àmbit de les cures, la pagesia o el treball sexual o, en altres casos, dependre de la caritat. Arribar a tenir la nacionalitat, en funció del país d’origen, pot trigar més de 10 anys de residència. Només per matrimoni, naixement o amb persones concretes a qui se’ls concedeix ad hoc es pot agilitzar aquest tràmit.
Creixell també ha denunciat que viure a Catalunya no és garantia de drets. “Un milió de persones no poden votar el seu alcalde”, ha denunciat al curs d’estiu, acompanyant-se de peces informatives en què persones afectades per aquesta situació expliquen el seu cas. El vot a les municipals, que no depèn de tenir la nacionalitat sinó d’acords bilaterals amb altres països, és impossible per a ciutadans vinguts d’estats amb els quals Espanya no ha establert acords, com ara el Marroc, l’Argentina, la Xina o el Pakistan.
Les tres vies de regulació principals –l’arrelament, el reagrupament familiars i els menors que han migrat sense referents adults– tenen condicionants importants com el nivell formatiu, el vincle familiar o la residència, entre d’altres; el que dificulta la regularització. En el cas dels menors, denuncia Creixell, és especialment complex perquè, quan assoleixen la majoria d’edat, deixen d’estar tutelats per la Direcció General de la Infància i l’Adolescència (DGAIA) i, de sobte, es veuen abocats al carrer a l’espera de trobar oportunitats laborals i residencials.
Davant d’això, la Coordinadora Obrint Fronteres fa una crida per demanar el dret a vot universal, garantir l’empadronament, contractar persones migrades, consumir amb criteris ètics, acompanyar les persones afectades i fer incidència política a espais com la mateixa entitat o d’altres similars que treballen pel dret humà a la migració i el respecte dels drets de les persones que ho fan.
Aquesta notícia ha sortit publicada al diari elCugatenc
