La cultura contemporània, amb voluntat de transformació ecosocial, serà present a Sant Cugat amb motiu de la 15 a edició de Manifesta, la biennal nòmada europea que enguany pren escala metropolitana amb exposicions i activitats a la nostra ciutat i 11 municipis més. El Monestir i Can Quitèria seran leus locals que acolliran la biennal dins del clúster Cuidar i cuidar-nos, que comparteix amb Terrassa, Sabadell i Granollers. A la ciutat també hi haurà activitats al carrer i a la Casa de Cultura, la masia de Torreblanca i l’Ajuntament.
La mostra comença aquest diumenge 8 de setembre i s’allargarà fins el 24 de novembre. Es pot consultar el programa complet i obtenir les entrades al web de la biennal. A més de les ciutats del Vallès, les del Llobregat (el Prat, l’Hospitalet i Cornellà) acullen l’eix Equilibrant conflictes i les del Besòs (Sant Adrià, Santa Coloma i Badalona, més Mataró al Maresme) l’eix Imaginant futurs. Barcelona, per la seva banda, actua com a seu central, amb l’epicentre a l’antiga seu de l’editorial Gustavo Gili.
Hedwig Fijen, directora de Manifesta 15, a la roda de premsa d’aquest divendres | Jordi Pascual Mollá
La Biennal s’ha inaugurat aquest dijous amb una roda de premsa amb autoritats de la mostra i de les principals institucions implicades, com ara la directora de Manifesta 15, Hedwig Fijen; l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni (PSC); el diputat de Cultura de la Diputació, Pau Gonzàlez (Comuns); el director de l’Institut Ramon Llull, Pere Almeda, i el secretari d’Estat de Cultura, Jordi Martí (Comuns). També hi ha acudit la regidora de Cultura de Sant Cugat, Núria Escamilla (Junts), així com representants dels consistoris dels diversos municipis participants.
“Ha estat una feina de dos anys i finalment aterra a l’àrea metropolitana fent una artèria cultural”, valora Escamilla, que destaca el treball fet perquè Sant Cugat sigui una de les seus principals i protagonista d’una de les Focus Weeks, tot recordant que és una feina iniciada el mandat passat i la primera tasca a entomar des de la regidora de cultura en el mandat present, “al Monestir ens trobarem obres artístiques amb molta relació amb l’espiritualitat i la cura i tant el Monestir com Can Quitèria tindran obra exposada”. La regidora agraeix especialment la feina dels tècnics per haver buscat els espais i trobar la forma d’encabir les obres sumant-les al patrimoni històric que representen les dues seus santcugatenques.
Una mostra descentralitzada i de pensament crític
Fijen ha destacat l’abast metropolità de la mostra tot dient que és l’edició de Manifesta més gran que s’ha fet mai ja que comprèn més de 300 quilòmetres i 12 ciutats, tot dient que pretén unir la capital amb els dos rius i la resta de l’entorn en bicicleta i amb les infraestructures de transport: “Amb l’antiga editorial Gustavo Gili com a centre, es dibuixa un cinturó que agafa tota la regió metropolitana amb tres clústers en què participen prop de 90 artistes”. Per a Fijen, la mostra permet posar en valor també l’entorn natural: Collserola, el mar i els rius Llobregat i Besòs.
La directora ha defensat que cal garantir un accés democràtic al coneixement i apropar l’art i el pensament crític a la ciutadania, posant d’exemple el clúster Equilibrant conflictes, que, amb seu al Baix Llobregat, evidencia conflictes com el de la protecció de l’estany de la Ricarda i el trànsit aeri de l’aeroport, així com la seva possible ampliació. Un exemple que la pròpia Fijen ha fet poc després que el nou govern de la Generalitat hagi obert la porta a l’ampliació de la infraestructura.
“La cultura ha de propiciar el desenvolupament sostenible”
Imma Vilches, representant artística de Manifeta, ha destacat l’abast metropolità com una forma d’aprofundir en la descentralització de la cultura que, diu, ja ha permès “generar programes en què el dret a la cultura era una premissa bàsica”. Ha defensat que la biennal també és un espai per a la dissidència, amb atenció especial als joves, les dones i la població desafavorida. “La cultura ha de propiciar el desenvolupament sostenible”, ha dit, tot reivindicant el paper de l’art en la transició ecosocial i destacant que cal apostar per un “creixement inclusiu, equitatiu i sostenible”. Filipa Oliveira, mediadora creativa de la biennal, per la seva banda, ha defensat que Manifesta és un espai per imaginar futurs alternatius, “per aprendre i desaprendre, per perdre’s i per ser lliure”. Ha posat en valor la tasca de l’equip organitzador i dels grups focals que “han buscat noves formes de ser i treballar conjuntament”.
Collboni ha destacat la voluntat de descentralització per aportar una visió cultural compartida a la regió metropolitana, la que ha anomenat “la Barcelona dels 5,3 milions d’habitants”. L’alcalde barceloní ha destacat que Manifesta utilitzi la seu de l’antiga editorial Gustavo Gili com a espai central, el que permet redescobrir un dels espais de la capital, i ha donat la benvinguda als assistents a una mostra que, destaca, “s’ha consolidat com una de les grans biennals d’art del món”: “És un honor rebre’ls, especialment els que veniu de molt alluny”.
Roda de premsa i acte d’inauguració de la biennal a l’antiga seu de l’editorial Gustavo Gili a Barcelona | Jordi Pascual Mollá
Una biennal per repensar el futur
“Un dels reptes és aconseguir que Manifesta sigui un espai popular de debat”, ha dit Gonzàlez en representació de la Diputació, tot dient que la mostra ha de servir per entomar els reptes socials i climàtics així com per plantejar també nous interrogants, “el segon reptes és fer-nos valedors del llegat de Manifesta deixarà”. Almeda, en representació de l’Institut Ramon Llull i de la Generalitat, ha defensat que la mostra ha de servir per posar en relació els problemes de cada lloc amb els reptes globals: “L’art apareix com un vehicle d’expressió però també com un instrument de negociació i de transformació de les nostres realitats socials, de transformació dels espais públics, els entorns urbans i de la nostra relació amb la natura”.
“Hi ha molts esdeveniments culturals que busquen elements laterals a l’art, com la projecció internacional, però la veritable demanda de la societat a l’art és imaginar futur”, ha defensat Martí, en representació del govern de l’Estat, tot destacant la perseverança de l’equip organitzador tot i els canvis de govern a algunes de les ciutats que acullen la mostra, “Manifesta utilitza l’espai, la mateixa ciutat, per pensar i imaginar sobre el futur, imaginar allò inimaginable, com ara pensar que els rius no són els límits de la ciutat sinó les noves rambles, o que les tres xemeneies estan cridades a ser el nou gran equipament cultural metropolità o que la Ricarda acull un dels patrimonis més importants de la ciutat, la Casa Gomis”.
La biennal a Sant Cugat
El Monestir ha estat escollit per l’espiritualitat que es vincula amb l’eix vallesà. Acollirà obres de Dana Awartani, José Bedia, Bea Bonafini, Fanja Bouts, Judy Chicago, Simone Fattal, Marie-Claire Mossouma Manlanbien, Diana Policarpo, Radio SLUMBER, Mónica Rikić, Marianna Simnett, Buhlebezwe Siwani, Martin Toloku –que farà diverses actuacions amb les seves escultures barrejant dansa flamenca i danses tradicionals de Ghana– i Wu Tsang. Una de les novetats és que s’habilita la sala Pere Ferrer –al segon pis del Claustre– com a espai expositiu i romandrà disponible per acollir exposicions un cop passada la biennal.
Al llistat d’artistes cal afegir Nora Ancarola, ja coneguda a la ciutat per haver exposat al clausurat Centre d’Art Maristany, i que oferirà una ruta a peu des del Monestir a Ripollet per observar i entendre com s’han transformat aquests espais que històricament depenien de l’administració eclesiàstica del Monestir. És l’única activitat d’Ancarola que sortirà des del Monestir ja que la seva obra s’exposarà a Can Quitèria, on també farà les performances Hashtag #lamevaripollet i Jo soc el límit de Ripollet.
A més, Ancarola participarà a altres activitats com Pregoners del segle XX i XXI – homenatge a Joan Abad i el concert de Salma Llovet, Uncommon, Sílvia Blaguer i Deqlive. Aquestes activitats s’inclouran al Focus Week que començarà el 17 de setembre i farà que durant aquella setmana Sant Cugat sigui la protagonista de les 12 ciutats que participen a la biennal. Hi haurà concerts, debats i activitats al carrer, centralitzades a la plaça de Barcelona. També hi haurà dos tallers de brodat col·lectiu (Memoria Tejida) a càrrec de Daniela Duarte, artista resident a la Casa Aymat.
Aprofitant la mostra, el Museu municipal oferirà diverses visites guiades al Monestir i un dissabte familiar. Al carrer Major hi haurà l’exposició Cuidem, on l’Associació de Familiars de Malalts d’Alzheimer (AFA) i el Taller Triangle expressen, a través de la fotografia, reflexions sobre cuidar i ser cuidats. A Can Quitèria, per la seva banda, hi haurà l’exposició Màquines, ruletes, trucs i trampes, de Renan Araujo i Julia Coelho, que pren de referència el Casino de l’Arrabassada per parlar de la decadència vinculada a la cultura de l’excés. És una mostra que tindrà vinculat un acte sobre les addiccions en l’època de la digitalització i una ruta circular per la font d’en Ribes i la font de la Rabassada mentre s’expliquen històries del Casino.
Més enllà de la institució
L’impuls que suposa la biennal Manifesta també anima altres iniciatives. És el cas de l’exposició Tàpies i el seu pas per Sant Cugat, que des de l’1 de setembre es pot visitar a la Galeria Canals. El galerista Josep Canals defensa que pretén donar a conèixer el vincle d’Antoni Tàpies amb la ciutat a través de l’Escola Catalana del Tapís i amb la participació de santcugatencs com Josep Royo, Carme Lacruz i Pere Cortijos. La mostra, comissionada per Jaume Cifuentes, incorpora també fotografies del fons fotogràfic de Carles Cabanas. La galeria l’emmarca en l’Any Tàpies, la Biennal Manifesta i la Regata Cultural.
