L’empresa catalana Gutmar i el grup GDELS-Santa Bárbara Sistemas han anunciat recentment el llançament del que anomenen un “centre d’excel·lència de projectes de sistemes d’ús dual”, ubicat a les instal·lacions de Gutmar a Sant Cugat, en l’àmbit reindustrialitzat després de la desaparició de l’antiga Delphi, al polígon industrial de Can Magí.
A Sant Cugat es farà el muntatge d’un llançaponts sobre un camió fabricat prèviament
En el marc d’aquest acord, el primer projecte de la UTE formada per les dues empreses és la fabricació del llançaponts Anaconda, un vehicle militar que transporta, desplega i retira ponts mòbils de manera horitzontal. El seu ús és el de crear ponts mòbils que permeten creuar obstacles com rius o trams destruïts de carretera, i un dels usos descrits en la pàgina de GDELS és el del transport de “ponts d’assalt”. Concretament, de la planta de Sant Cugat en sortirà el vehicle llançaponts acabat: Gutmar muntarà el sistema de llançaponts sobre un camió fabricat prèviament per una empresa d’automoció.
“El llançaponts d’entrada no porta cap arma, però si en desplacen un a Ucraïna, suposo que portarà una escopeta o una metralladora per evitar que el robin”, argumenta Joan Martorell, president de Gutmar, que assegura que la seva empresa no fa armament: “Gutmar mai ha fet armes, ni pistoles, ni res similar, ni li interessa”. Explica que a Gutmar únicament arriba un camió i a sobre hi instal·len el pont desplegable per a fer el llançaponts, i pren una metàfora: “És com si es fabrica una bicicleta elèctrica, o un Seat Panda, i algú hi porta una pistola”.
Davant d’aquest argument, l’investigador i president del Centre Delàs d’Estudis per la Pau, Pere Ortega, considera que sí que s’està fent armament: “Facis la part que facis, el producte final és una arma, que sempre necessita moltes tecnologies i accessoris que en formen part. No poden negar que estan treballant per fer armes”.
La regidoria d’Empresa felicita l’empresa, mentre que ERC matisa que només fan suport a fabricació amb usos civils, no militars
“En un context geopolític actual, Europa necessita més autonomia i per tant s’ha augmentat la despesa en seguretat”, va expressar Albert Salarich (Junts), regidor d’Empresa de l’Ajuntament de Sant Cugat, preguntat per aquest mitjà sobre la fabricació del llançaponts a Sant Cugat. En aquest marc, en què hi ha un pressupost europeu creixent en àmbits com la recerca, el desenvolupament i la seguretat entre altres, Salarich veu positivament la integració de Gutmar en un acord amb Santa Bárbara. Encara que això impliqui una entrada en la indústria militar: “Sant Cugat té un teixit industrial i de coneixement molt potent, líders al sud d’Europa, i això fa que puguin accedir a aquest tipus d’activitats”, afegeix.
A més, diu que això no val només per a Gutmar, sinó també per a empreses tecnològiques que puguin desenvolupar software o aplicacions tecnològiques, una idea que també subscriu Joan Martorell, president de l’empresa. “En aquest context, felicitar l’empresa i veure-ho com un aspecte positiu, no la geopolítica, que ningú dels qui estem aquí ha triat, sinó el fet que es pugui desenvolupar aquesta activitat”, clou Salarich. De fet, en la presentació a mitjans de l’acord i del vehicle va assistir el tinent d’alcaldia d’Economia Carles Brugarolas.
El posicionament de Salarich contrasta amb el del seu soci de govern, ERC, ja que el portaveu del grup, Bernat Picornell, es mostra més cautelós en declaracions a aquest mitjà: “Estem a l’expectativa: per nosaltres, endavant amb tot allò que sigui civil, però al Sant Cugat de la Unipau i d’Arcadi Oliveres no hi ha d’haver cabuda per a la fabricació d’armes”, apunta.
L’origen de Gutmar a Sant Cugat: una reindustrialització amb suport públic
Gutmar es va instal·lar a Sant Cugat l’any 2016 en el que va ser un procés de reindustrialització de la planta de l’antiga Delphi, una empresa històrica de fabricació de components per a automoció (concretament, havia fabricat bombes d’injecció per a vehicles dièsel, com explicava l’últim cap del comitè d’empresa de la Delphi a elCugatenc en aquell moment). Junt amb Gutmar, s’hi van instal·lar J.Juan, ISEE i Guilera, i el conjunt d’empreses van rebre la injecció d’1 milió d’euros de l’Ajuntament de Sant Cugat i 1,9 milions d’euros més de la Generalitat de Catalunya, en el marc d’una reindustrialització que tenia per objectiu preservar el 40% dels llocs de feina de l’antiga planta, és a dir, 208 treballadors d’un total 540 treballadors que tenia la fàbrica de la Delphi.
No és el primer cop que Gutmar fabrica per al sector de defensa
A la planta de Can Magí hi treballen uns 135 treballadors d’acord amb el president de l’empresa, tot i que Ortega explica que al Registre Mercantil n’apareixen 60. Gutmar es dedica a les soldadures i sistemes hidràulics o suspensions de vehicles, amortidors, i similars, tal com explica el president, és a dir, components de sistemes mecanitzats. Dos exemples d’altres productes que s’hi produeixen són submarins, que d’acord amb Martorell han tingut usos turístics i científics, o també sistemes de guiatge d’antimíssils. Per tant, que no és el primer cop que Gutmar entra en el sector de la defensa, i de fet el 18% de la seva activitat es dedica a la defensa, en dades de fa prop d’un any. La novetat, doncs, no és la participació de l’empresa santcugatenca d’enginyeria del sector militar, sinó la magnitud i l’acord amb Santa Bárbara.
“Fem sistemes de tecnologia dual”, explica Martorell. La tecnologia dual és aquella que pot tenir un ús militar i també un ús civil en casos com les catàstrofes naturals, i el responsable de Gutmar afegeix que són tecnologies “que es fan servir cada dia, com internet” (en referència a l’origen d’Internet en el sistema ARPANET, un projecte del ministeri de defensa nordamericà).
Què és Santa Bárbara?
Per la seva banda, Santa Bàrbara és una empresa que es dedica únicament al sector militar: “És una potentíssima indústria militar espanyola”, explica Ortega. De fet, havia estat pública, fins que durant la presidència de José María Aznar (PP) hi va haver un període de privatitzacions: “Amb la indústria militar costava perquè ningú volia comprar, però Santa Bárbara va rebre una oferta de General Dynamics, un gran fabricant estatunidenc de tota classe de vehicles militars, tancs”, explica. El govern de l’Estat ho va acceptar i va vendre l’empresa el 2001 per uns 4 milions d’euros. Alhora, el govern li va assegurar el contracte per fabricar 240 tancs Leopard, per valor de 220 milions d’euros. A canvi, l’empresa va prendre el compromís de mantenir la plantilla de treballadors durant 20 anys: “Al cap de 20 anys, van enviar els treballadors al carrer”, explica Ortega.
Santa Bárbara és una antiga empresa pública ara privatitzada i de capital nordamericà
A més dels tancs Leopard, l’empresa fabricava molts obusos i bombes de diferents calibres: “Els ha exportat a tots els països del món que ha volgut des d’Espanya”, afegeix l’investigador. Actualment, l’empresa està en litigi amb el govern de l’Estat perquè el Ministeri de Defensa ha donat un contracte per a la fabricació d’artilleria a una Unió Temporal d’Empreses (UTE) entre Santa Bárbara Sistemas i Escribano, per valor de 7.240 milions d’euros: “Espanya està entregant contractes a dit a Indra”, coincideix Martorell des de Gutmar. Tot i que Santa Bárbara té plantes per tot l’Estat, Ortega diu que és el primer cop que ha sentit que l’empresa es posiciona a Catalunya, i puntualitza que és en el marc d’una UTE, és a dir, una Unió Temporal d’Empreses.
La indústria militar a Catalunya és minoritària: factura uns 75 milions d’euros l’any, menys de l’1% del total d’Espanya, mentre que a Espanya factura uns 9.000 milions. Ho analitzava el Centre Delàs i ho plasmava en un mapa interactiu. Això no obstant, el context actual, tal com apunta Ortega, és el d’un pla de rearmament llançat per la Unió Europea que destina 800 milions d’euros d’ajuda a indústries militars: “Diuen que és per la possibilitat de la guerra amb Rússia, però jo no m’ho crec”, puntualitza. A escala estatal, aquests milions impliquen gran quantitat de contractes, dels quals l’investigador no destaca que alguns puguin anar destinats a empreses de Catalunya.
