Després de cinc anys de treball conjunt (els quatre de l’anterior legislatura -bipartit Tot per Terrassa i ERC- i el primer d’aquesta), ERC ha decidit abandonar el govern de Terrassa. La majoria absoluta que, amb els 11 vots de TxT, els 2 d’ERC i els 2 de Junts, assegurava un mandat bastant tranquil, limitat a polèmiques «familiars», deixa de funcionar, tot i que els republicans es comprometen a mantenir el suport al treball realitzat i que es mantingui. La sortida, motivada per diferències, d’entrada, en polítiques ambientals i de convivència amb el transport privat, coincideix amb la presentació d’una plataforma ciutadana que es proposa «repensar la ciutat» davant el que consideren «situació de paràlisi i mirada curta».
Petites passes d’un poden ser de molt grans per altres. De cop, deixes eines per aparèixer en públic, fer feina i tenir estabilitat garantida encara per quasi tres anys a canvi de ‘ja veurem’. Res, cap senyal aparent, no permet pensar que darrere la retirada d’ERC del govern local hi pugui haver un interès immediat. Una jugada a mitjà o llarg termini potser seria també difícil d’imaginar, si no ens movem en el terreny de l’esperança o, fins i tot, les utopies.
Honestedat, il·lusió o beneiteria, en tot cas caldria veure senyals i indicacions sobre la vida política local. En aquests mateixos dies, per cert, s’anunciava el naixement d’una plataforma ciutadana amb l’objectiu de pensar el futur de la ciutat, amb el suport d’entitats com la Federació d’Associacions Veïnals de Terrassa, la Comissió de Rieres, l’entitat de defensa ambiental ADENC, entre altres; tot considerant:
«Davant d’aquesta situació de paràlisi i mirada curta, diverses organitzacions socials ens vam autoconvocar i reunir per valorar el que al nostre entendre significa l’estat actual de la ciutat, les polítiques que s’estan aplicant des de l’Administració local enfront dels reptes socials, ecosistèmics i climàtics que s’han estat manifestant durant els últims anys i les respostes obtingudes a les propostes ciutadanes que s’han fet arribar a l’Administració local i, que al nostre entendre requerien ser abordades sense complexos i sense demora, no ha sigut així.»
El govern de Jordi Ballart davant les crítiques dels partits socis de govern i de la ciutadania
¿Sona, potser, l’hora que el partit de l’alcalde Ballart, Tot per Terrassa (TxT), s’ho repensi o es prepari per a un relleu? Hi ha veus importants i significatives que li demanen. Caldrà comprovar si no està ja en fase autista i autoreferencial. Això, de totes maneres, no resol els problemes d’ERC.
El grup d’ERC anuncià la setmana passada la sortida del govern tripartit format amb TxT i Junts des de les últimes eleccions (2, 11 i 2 regidores, respectivament). L’equip de govern, ja sense els republicans, «lamenta» la decisió en un lacònic comunicat publicat el 2 d’octubre, tot i referir-se a la situació com a «nova realitat que s’obre a l’Ajuntament i a la ciutat», un to retòric que no amaga la tranquil·litat amb la qual l’afronten, aquesta sortida. De fet, tot seguit, s’afirma: «Amb la sortida dels dos regidors s’obre una oportunitat per a reorganitzar l’estructura política i tècnica municipals i establir nous escenaris per trobar el consens i l’acord en els temes prioritaris».
Certament, el pes del grup d’ERC a l’ajuntament de la cocapital vallesana, després de perdre 3 dels 5 regidors que havia tingut el passat mandat, no era massa important ni decisiu per al projecte del TxT d’en Jordi Ballart, amb els seus 11 regidors i una oposició del PSC, amb 7 cadires, però sense diferències insalvables de projecte polític. Cal recordar que l’alcalde Ballart és de l’escola del PSC des que era un infant, on va fer vida política i quasi que personal, i tot representant-lo va ser alcalde de la ciutat.
Decisions unilaterals i diferents models de ciutat
En tot cas, ERC marxa per raons importants, asseguren, tot i que en un altre moment i circumstàncies, potser, no ho haurien estat tant: «El detonant d’aquest fet és la decisió unilateral de TxT de revertir les àrees de vianants de la ciutat per tornar a donar prioritat als cotxes i protagonisme als cotxes», informà la portaveu del grup republicà, Ona Martínez, en roda de premsa el dimarts 1 d’octubre.
I afegí: «Ja no podem parlar que hi hagi un model clar compartit de ciutat i és cert que jo crec que el fet que més ho evidencia és aquesta reversió, aquest anar enrere, aquesta frenada, aquest posar fre, aquest afirmar que ens hem passat de frenada amb l’àrea de vianants. Està clar que en el model de mobilitat i en el model de ciutat sostenible, anem en direccions diferents, no perquè ens hàgim mogut nosaltres, sinó perquè s’ha canviat el rumb».
Mentrestant, en el comunicat de l’equip de Govern es feien declaracions del tipus: «Es considera prioritari continuar impulsant polítiques que millorin la qualitat de vida de la ciutadania de Terrassa, conscients de les necessitats de la ciutat, i amb la mateixa vocació i determinació que s’ha fet des que es va accedir al Govern de la ciutat». Però l’Ona i en Josep Forn, l’altre regidor d’ERC, subratllaven el fet que la raó detonant de la decisió «és també i només una gota més, perquè aquesta no és la Terrassa que volem i per aquest motiu no podem seguir estant al govern d’aquesta ciutat».
Però, atenció!, no és un trencament total
Tot i això, la veritat és que no n’hi ha hagut, d’enrenou. En la citada roda de premsa, l’Ona Martínez tranquil·litzava, per si fos necessari, l’equip de Govern, tot afirmant: «Tenim molts temes a mitges, molts, en els quals, evidentment, ens oferim a seguir col·laborant, a seguir remant, a seguir treballant i a seguir empenyent i donant suport des de fora, perquè la nostra prioritat sempre és i sempre serà la ciutat i la seva gent». I emfasitzava: «Si algú espera safareig o que malparlem dels socis, no ho trobarà, no ho farem».
Sense perdre el to d’humilitat i conciliador afirmava: «nosaltres som molt conscients de la força que tenim, som dos regidors en un govern en què hi ha un grup que en té 11 i un altre que també en tenia dos»; reclamà, però: «En un govern de coalició cal generositat permanent, cal exercir-la activament, conscientment, al dia a dia». Generositat va ser un dels conceptes i reclamacions més repetits: «Cal també aquesta generositat, especialment, pel partit majoritari de la coalició». L’Ona, però, no volgué detallar els fets concrets als quals la manca de generositat fan referència, encara que insistí: «però el que hem vist d’aquest mandat és que no hi ha un govern de coalició real, no hi ha un projecte de ciutat compartit, comú, col·lectiu.»
Comentà, així mateix, encara que aquí també sense referències explícites, tampoc a Junts, als eventuals problemes de ser un tripartit: «Que sigui un tripartit tot ho dificulta més». Perquè, a més, afegí insinuant, potser, voluntat manipuladora per part del TxT: «El que hi ha és un govern per arribar a la majoria absoluta, per arribar als 14 vots, i això per nosaltres no té sentit».
Disculpes als moviments socials i ciutadania
Demanà, de totes maneres i assumint responsabilitats, «disculpes als agents socials amb els quals tenim coses a mitges en aquests moments, per les dificultats que això també els pugui comportar i els pugui ocasionar a ells i també ens oferim, evidentment, sempre pel que calgui, a tots els actors que fan ciutat i que construeixen ciutat cada dia». Tot esperant comprensió: «Estem segurs també que poden entendre i que podran entendre la nostra decisió. La nostra voluntat de treballar no es veu alterada en absolut pel fet de no ser el govern i de fet es seguiran trobant en nosaltres uns aliats, companys de feina, convençuts d’acompanyar-nos en la tasca de fer una Terrassa millor. Érem govern per construir, no per tenir un càrrec a qualsevol preu».
Valorar la feina feta, malgrat el càstig electoral i la crisi del partit en l’àmbit nacional
Des d’ERC fan valer i volen emfasitzar la importància del paper que el partit va jugar en l’anterior govern, també amb TxT, però amb cinc regidories. «Marxem amb l’orgull de la feina feta, de la feina que hem fet en aquest any i poc de govern, però de la feina que hem fet els darrers 5 anys per a aquesta ciutat», i cità les polítiques desenvolupades pel Parc Audiovisual, amb inversions de més de 10 milions; destacà l’Ona Martínez en la seva intervenció els 3 milions per a la rehabilitació de la Masia Freixa, la promoció turística, el treball amb les universitats i en transferència del coneixement, així com, i molt especialment, «l’èxit en la lluita contra la segregació escolar o les transformacions urbanístiques i la reconversió dels vapors posant-los al servei de la ciutat, del mandat passat. Ens fem nostre tot això i més, i n’estem molt i molt orgulloses».
És clar que la tasca d’una regidoria és, a la fi, tasca d’un govern; però no hi ha dubte que la regidora o regidor responsables compten molt i poden ser determinants. En el govern de coalició del passat mandat ERC va ser responsable d’àrees tan importants com Educació, Urbanisme i Promoció Econòmica, així com una part de Cultura, entre altres. En el balanç de l’experiència i abans de les eleccions ja es planyien que havien fet una gran feina i que, tanmateix, no se’ls havia reconegut prou, que no havien aparegut. Era aquest, per cert, un balanç molt compartit amb veus fora del partit i bona part dels mitjans locals. El resultat de les eleccions va ser un càstig, segurament immerescut, que podia tenir més influències de la política nacional que de la pròpia agenda local. No només van perdre representació, sinó que va ser avançat en vots i representació per l’estrenada, encara que tan rància com, ultradreta a l’ajuntament de Terrassa.
El partit republicà va tancar un cicle de creixement nacional espectacular, visible també la ciutat, amb una crisi que, per moments, sembla enfonsar l’organització, i encara sense saber quant de temps durarà ni amb quines conseqüències, tot i que no pinten ni bones, i ni tan sols regulars. És clar que això ha d’afectar d’alguna manera l’organització local, si més no, en l’estat d’ànim. Estem, potser, davant d’un d’aquells moments «ser o no ser», sinó, més aviat, un «no sé què ser o fer per a mantenir presència institucional».
