Preservar l’ecosistema natural del delta del Llobregat i vetllar per la seva pagesia. Aquesta és la premissa del model de Parc Natural i Agrícola que ha proposat Ecologistes en Acció en un acte celebrat aquest dimarts a Can Massallera de Sant Boi de Llobregat sota el títol ‘Salvem el delta del Llobregat’. La proposta té el suport de SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet, que agrupa a una setantena d’entitats de la comarca. L’acte, que va reunir una vuitantena de persones, tenia com a objectiu presentar la proposta de creació d’un Parc Natural i Agrari per protegir aquest espai amenaçat per la urbanització i la sobreexplotació del territori. La trobada va començar amb la projecció d’un breu vídeo sobre la riquesa agrària i natural del delta.
L’acte, que ha comptat amb la participació de vuit ponents, s’ha centrat en la importància de defensar el delta i com la creació d’un Parc Natural i Agrari que podria ser clau per preservar-lo. Els organitzadors han insistit en la necessitat d’una mobilització ciutadana per frenar el creixement descontrolat i protegir aquest espai de gran valor ecològic i agrícola.
De fet, Pilar Sampietro, moderadora de l’acte, va remarcar la necessitat de tirar endavant aquesta proposta per garantir el futur dels terrenys agrícoles del delta, davant l’amenaça constant de grans projectes urbanístics. Per la seva banda, des de SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet, van denunciar com l’especulació immobiliària i urbanística és el principal perill al qual s’enfronta aquesta zona natural i van alertar que la comarca ja compta amb més de 27.000 habitatges buits mentre es continuen promovent noves construccions en zones agroforestals.
Un Parc Natural i Agrari per salvar el delta
Davant l’amenaça constant sobre el delta del Llobregat, Ecologistes en Acció ha presentat la proposta de creació d’un Parc Natural i Agrari com a eina clau per protegir aquest territori. Jaume Grau, per justificar el projecte presentat, va exposar els principals problemes que afecten la zona, destacant que “el 60% del delta ja està cobert d’asfalt i ens enfrontem a una nova onada d’urbanisme massiu”. A això s’hi suma la degradació dels espais naturals –aiguamolls, costa i riu–, la pèrdua de la pagesia i la fragmentació de la connectivitat ecològica. Per evitar que el territori caigui en mans d’inversors i especuladors, així com per evitar que els ciutadans de la comarca perdin aquest espai natural, els ecologistes defensen una protecció integral que vagi més enllà del Baix Llobregat i el Barcelonès, convertint-lo en un projecte d’abast nacional.
El projecte d’aquest Parc Natural i Agrari planteja que es blindi l’espai a través d’una nova llei al Parlament de Catalunya que catalogui la zona com a no urbanitzable. Aquesta proposta, a més, inclou la creació d’un consorci del parc dependent de la Generalitat que faciliti la gestió i preservació de l’espai. Actualmente, a la zona hi ha un consorci pel Parc Agrari i un segon pels Espais Naturals del Delta del Llobregat. A més, s’establiria una zonificació del territori en quatre àmbits: conservació de la biodiversitat (espais completament naturals), nova producció agrària condicionada a les Zones d’Especial Protecció d’Aus (ZEPA), producció agrària total (actual Parc Agrari) i connectors ecològics amb espais naturals com el Garraf, l’Ordal, Collserola i Montserrat.
Segons Grau, la protecció del delta no només beneficiaria la natura i la pagesia, sinó també la ciutadania. “Guanyem un entorn natural preservat, més aigua neta, espais per a l’oci i l’esport, i sobirania alimentària amb producció de proximitat”, va assenyalar. A més, amb aquesta nova llei, s’evitarien futurs projectes especulatius que podrien posar en risc l’equilibri ecològic i social de la comarca. Per fer-ho possible, es vol impulsar una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per portar la proposta al Parlament i aconseguir que el territori tingui el futur que es mereix. “Volem dir sí al territori que ens estimem”, va sentenciar.
Pel que fa als pagesos, el Parc Natural i Agrari els oferiria una garantia de protecció urbanística dels seus terrenys, així com un major reconeixement social i suport institucional per a la seva activitat. “No podem perdre més terres de cultiu; hem de garantir la seva continuïtat amb una protecció real”, va concloure Grau.
Un delta amenaçat per l’urbanisme i l’especulació
A més de la presentació del Parc Natural i Agrari, durant la jornada, diversos ponents van exposar els principals projectes urbanístics que posen en perill actualment el delta del Llobregat i el seu ecosistema. De fet, van posar en manifest com les ciutats, a través d’aquests projectes, cada cop perden més espais verds i com l’asfalt està guanyant terrenys en un moment d’emergència climàtica.
Ángel Losada, de la plataforma No al Pla de Ponent, va alertar sobre la construcció massiva de 5.000 habitatges “en una zona agrària i inundable que és l’únic connector ecològic entre el Parc Agrari i el Garraf”. A més, va denunciar l’amenaça d’altres 2.700 pisos entre Gavà i Viladecans, que podrien afectar greument l’equilibri mediambiental. Jaume Sánchez, per la seva banda, va criticar el projecte de Ribera-Salines, un projecte de construcció de 2.500 habitatges a l’última zona agrícola de Cornellà, promovent un model de creixement que ignora la necessitat d’espais naturals en una de les ciutats més denses del Baix Llobregat.
Un altre focus de preocupació és l’ampliació de l’aeroport del Prat, tal com va exposar Ariadna Cotén, de la plataforma Zeroport. Segons va explicar, AENA vol reprendre el projecte d’una tercera pista, malgrat les greus conseqüències ambientals que comportaria. La proposta, a més de destruir hàbitats naturals protegits, reforçaria un model econòmic basat en la turistificació i el transport aeri de baix cost, amb un gran impacte en la crisi climàtica global.
La pagesia, una lluita per la supervivència
Les amenaces urbanístiques no només afecten el medi ambient, sinó que també posen en perill l’activitat agrícola del delta i això també es va plasmar durant la jornada. Imma Tugas, pagesa ecològica del Baix Llobregat, va reivindicar la importància de preservar la pagesia en harmonia amb la natura i va fer una crida a potenciar el consum de productes locals. Segons Tugas, cada família “hauria de tenir referents agrícoles de proximitat i identificar d’on provenen els seus aliments per així reforçar la pagesia i l’ecologia al Parc Agrari”. Aquest vincle entre consum i producció és essencial per garantir la continuïtat del sector agrari en un entorn cada vegada més pressionat per l’especulació urbanística.
Per la seva banda, Francisco Rubio, de La Fundició, va destacar el projecte agroecològic de Les Cabasses a Sant Boi, que busca impulsar una alternativa sostenible basada en la producció local i la cultura metropolitana. Rubio va recordar que, a ciutats tan densament poblades com l’Hospitalet, “encara falta molta feina per promoure un consum ecològic i de proximitat”. A través d’iniciatives com aquesta, es vol conscienciar la població sobre la necessitat de protegir el territori i apostar per un model alimentari més just i sostenible.
Les victòries ecologistes al territori
Malgrat els reptes als quals s’enfronta la zona avui dia, la jornada també va posar en valor algunes lluites guanyades en defensa del territori. Jaume Grau va recordar com l’oposició social i ambiental va aconseguir aturar el projecte Barça Parc, que pretenia convertir una zona natural en un complex esportiu i comercial. Un altre èxit destacat va ser la mobilització contra Eurovegas el 2012, on més de 300 entitats es van coordinar per evitar la construcció d’una ciutat del joc al delta.
Finalment, Ramon Sanahuja va explicar la lluita per preservar L’Olla del Rei, una zona humida a Castelldefels que es va salvar de la urbanització gràcies a la pressió ciutadana. Tot i això, va advertir que encara hi ha perills com els vessaments d’aigües residuals i la pèrdua de connectivitat ecològica, especialment amb l’amenaça del Pla de Ponent. Els activistes van concloure que aquestes victòries són una mostra que la mobilització pot tenir èxit, però que cal continuar treballant per evitar nous macroprojectes al territori.
L’experiència de València i el repte de no repetir errors
Per tancar l’acte, es va exposar l’experiència de l’Horta de València com a precedent per a la proposta del Parc Natural i Agrari del delta del Llobregat. Anna de Sousa, del col·lectiu Per l’Horta, va explicar que, després d’una llarga lluita, el 2018 es va aconseguir aprovar la Llei de l’Horta per protegir aquest espai agrícola periurbà. Tot i això, recentment, el govern valencià ha modificat la norma i ha eliminat el Consell de l’Horta. “Tenim unes lleis de defensa de la natura espectaculars, però malauradament acaben sent paper mullat”, va lamentar de Sousa, remarcant que la falta de voluntat política ha fet que la protecció de l’Horta quedés en suspens.
La ponent va advertir que un dels principals perills és l’enfrontament entre sectors que haurien d’anar plegats. “El problema és que creiem que els ecologistes van contra els pagesos, els pagesos contra els ecologistes i tots dos contra el progrés”, va afirmar. Per això, va subratllar la importància d’evitar aquests conflictes en la lluita per preservar el delta del Llobregat. En aquest sentit, va apuntar que la defensa del territori no pot ser una batalla entre sectors, sinó una causa comuna que garanteixi la continuïtat de l’activitat agrícola i la protecció del medi natural.
Finalment, es va presentar la nova pàgina web (www.parcnaturaldeltallobregat.cat), on s’explica en detall el projecte del Parc Natural i Agrari i que servirà per recollir signatures per impulsar la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) en defensa del parc. L’acte es va cloure amb un breu concert del grup Trèvol, posant el punt final a una jornada de reflexió i compromís amb el futur del delta del Llobregat.
Article original de Sant Boi Diari
