L’ampliació de l’aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat i el port de Barcelona són dues iniciatives que la plataforma Zeroport considera incompatibles amb la crisi ecològica, la disponibilitat limitada de recursos energètics i materials i els compromisos de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle. La consellera de Territori i portaveu del govern de la Generalitat, Sílvia Paneque, afirmava, en canvi, el passat dia 14 de febrer, que l’ampliació de l’aeroport és “absolutament necessària”. Escoltem les raons de l’oposició a l’ampliació d’aquestes infrastructures d’Ariadna Cotén i Jaume Osete, dos membres de Zeroport, entitat que des del 25 de gener participa en un nou espai de mobilització social, Revoltes de la Terra.
L’aeroport va batre el rècord de passatgers l’any passat: 55 milions. És un èxit o un fracàs?
A.C.- Això és un desastre, perquè aquest aeroport bàsicament és un aeroport d’arribada. Un 73% dels vols que arriben són low cost, vols turístics, la qual cosa vol dir que és un aeroport per turistes.
J.O.- AENA diu que el límit teòric de capacitat de l’aeroport són 55 milions de passatgers i, clar, utilitzen la dada de l’any passat com a argument de la necessitat d’ampliar. Però si una cosa té un límit vol dir que no l’has de superar, no que l’has d’ampliar.
I quan la consellera diu que l’ampliació és absolutament necessària, què pensen?
J.O.- És necessària des d’una manera de veure les coses i obviant tota una altra sèrie d’aspectes. En el tema de l’ampliació de l’aeroport hi ha uns arguments en contra que són independents de com es vulgui fer l’ampliació, com la crisi climàtica o que no han d’arribar més turistes. D’altres es refereixen a com es vol fer l’ampliació, que té a veure a com afecta a La Ricarda o amb el soroll, dependent de la configuració de pistes. Però allò important aquí és que no s’ha de fer, independentment de com vulguin fer-la. Per què? Perquè suposa més emissions que no ens les podem permetre i suposa més turistes. No hem de discutir el com, sinó el què. I el què és que no cal. No ens la podem permetre, és una barbaritat.
A.C.- Paneque és consellera de Territori, Habitatge i Transició ecològica. Se suposa que si sap alguna cosa de medi ambient hauria de ser la primera a plantejar-se si necessitem més avions. Ells tenen un model econòmic de creixement, de basar-se en la indústria turística, de potenciar el sector terciari al màxim a Barcelona. Els titulars del dia després de la notícia que l’aeroport havia tingut 55 milions de passatgers l’any passat eren que estava col·lapsat i que calia ampliar. La mateixa nota de premsa d’AENA, on explicava que s’havia arribat als 55 milions de passatgers, deia que si es vol créixer, cal utilitzar hores vall o desestacionalitzar, la qual cosa té trampa. Això no vol dir que l’aeroport estigui col·lapsat sempre, les 24 hores, ni molt menys. Hi ha molts dies que l’aeroport no opera al màxim de la capacitat. De fet, això passa la majoria de dies. El màxim de capacitat es dona uns quants dies i a l’estiu. La resta no està col·lapsat, però interessa dir que ho està.
J.O.- El debat que estem tenint és el contrari del que hauríem de tenir. El debat hauria de ser com reduïm els vols, com fem que l’aviació decreixi. Perquè és el mitjà de transport més contaminant, el que més emissions fa, és bastant elitista, perquè aproximadament un 80% de la població mundial no ha agafat un avió a la seva vida ni possiblement l’agafi mai. En canvi, algunes persones són viatgers freqüents i tenen una petjada ecològica descomunal. No diem que s’hagin de prohibir els vols, ni eliminar-los, però sí que hem de reduir-los a una quantitat i una capacitat més raonable. Ara bé, agafar un avió per anar un cap de setmana a fer unes compres és una cosa que es fa i no té sentit, ni és lògica, ni sostenible, ni sana, ni fins i tot correcta per a una forma de vida normal i corrent. Cal un cert canvi cultural. Ens hem de replantejar molt la nostra forma de viure, en especial les classes socials més afavorides. Té molt a veure amb el preu dels bitllets. Està completament subvencionat, perquè quan un mateix trajecte es molt més barat en avió que en tren és que alguna cosa no rutlla bé. El querosè no té impostos i els vols internacionals no tenen IVA. És una distorsió competitiva total. Difícilment el tren podrà competir en la mitjana distància davant d’un vol que té aquesta subvenció de preu. Hauria de ser a l’inrevés, s’hauria d’afavorir el tren. Ara estem afavorint el mitjà de transport més insostenible.
“L’ampliació de l’aeroport suposa més emissions i més turistes i no ens ho podem permetre”
A.C.- Després de la pandèmia la gent tenia moltes ganes de viatjar, tothom volia sortir, les companyies de low cost cada cop són més importants, els vols són més barats, i a sobre hi ha una part molt important del capitalisme inversor que ha vist en el tema del turisme un filó on guanyar molts diners i, per tant, hi ha invertit molt.
J.O.- A part, intenten fer-nos veure que si amplien l’aeroport no vindran més turistes sinó que vindran persones que es dediquen als negocis, persones de no sé quin continent, captar talent… Ja em diràs tu com prohibiran que vinguin més turistes, com faràs perquè no vinguin més turistes si amplies la capacitat!
Teniu un ordre de prioritats? Hi ha alguna qüestió que justifiqui més que altres que no s’ha d’ampliar l’aeroport?
A.C.- Totes són prou importants. És important preservar el delta, això està claríssim, els espais naturals i els espais agraris i l’aqüífer estan molt malmesos, però també és important pensar en el model econòmic que volem com a ciutat. Anem abocats al desastre si ens dediquem només al turisme. El turisme barat té els dies comptats. Estan pensant en ampliar l’aeroport i tothom sap que els combustibles futurs seran més cars. Les companyies aèries ja ho saben. S’han fet informes per part de consultories internacionals que calculen en quin percentatge afectarà a la caiguda de turistes. És una irresponsabilitat plantejar l’ampliació de l’aeroport sense tenir ja no una visió a llarg termini sinó a mitjà termini. Tots els motius són importants. El tema de la contaminació és importantíssim. Una gran part de la contaminació de l’àrea metropolitana prové de l’aeroport i jo crec que tots els temes són importants. Ells tenen només un motiu, que l’aeroport genera llocs de treball, creixement i progrés. És aquest i no n’hi ha cap més. Els nostres motius són molt variats i amplis i afecten molt més la vida de la gent.
J.O.- Tenint en compte que el seu argument és fals perquè no és progrés, provoca la destrucció de les nostres condicions de vida.
Una de les raons que defensen per augmentar el nombre de vols a l’aeroport de Barcelona és que algunes connexions internacionals s’han d’anar a fer ara a Madrid
J.O.- Si eliminem tota una sèrie de vols prescindibles de curta i mitjana distància i al final l’aeroport es queda en 40 milions de passatgers -m’invento una xifra per dir alguna cosa, per mi haurien de ser menys- podem parlar de si és necessari o no. Però és un argument fals perquè venen a dir que hi hauria determinats vols que s’estalviarien, com els de Barcelona-Madrid. Això podria ser cert si Madrid no ampliés també la seva capacitat, però Madrid també té en marxa una ampliació. Què m’estàs dient? Aquest argument no s’agafa per enlloc.
A.C.- Els vols intercontinentals són els que més contaminen. Potser no contaminen tot a Barcelona, però són els que més contaminen per passatger i quilòmetre. Això és una autèntica barbaritat. Ja venen vols intercontinentals. Parlen com si no arribessin vols intercontinentals però ja n’arriben. Després hi ha un altre tema que nosaltres també veiem, perquè estem estudiant port i aeroport, i és que hi ha un nexe molt clar entre vols intercontinentals i creuers. Ells intenten captar el màxim possible de creueristes i els països on hi ha més persones que viatgen en creuer són Estats Units i Canadà i també han estat pujant molt els d’Extrem Orient. El que volen és portar creueristes. I no ho amaguen. Turisme de Barcelona va arribar a dir que “necessitem ampliar l’aeroport perquè necessitem més creueristes i més turisme de qualitat”. Collboni i els socialistes volen menys creuers de pas i més creuers de port base perquè, segons ells, aquests són els que deixen diners. No, aquests no són els que deixen diners, aquests són els que venen en avió. Port base vol dir que comencen i acaben la singladura a Barcelona i han de venir en avió. Segons ells, es queden més dies, però al final acaben contaminant molt més. Contaminen amb l’avió que venen. Necessitem més vols continentals per què vinguin els creueristes. Obliguen a ampliar a l’aeroport, i a sobre agafen creuers que contaminen una barbaritat.
Diuen que els biocombustibles aniran bé per estalviar la contaminació dels avions
J.O.- Ja no diuen ni això. Ja reconeixen la veritat, que només un 2% dels avions els utilitzen. Les previsions dels propers anys, de la propera dècada, són uns percentatges mínims,i d’arribar a un 10%, com a molt. I, a part, no són sostenibles. S’hauria d’analitzar com es produeixen. I també són molt més cars. Obligatòriament, per un factor preu i demanda, faria que determinats vols i determinat turisme no es pugui mantenir. Acabarà malament. És llançar uns diners que ara diuen que no surten del pressupost públic. De moment potser no, tot i que el 51% d’AENA és del sector públic, però d’aquí a uns anys igual l’hem de rescatar. Mirem-ho molt bé això. No mirem només les properes eleccions o els comptes de resultats de determinades empreses, constructores, bancs,… que són les que hi guanyarien diners i són les que hi estan interessades. Mirem a 5, 10, 20 anys vista, per preveure per on anirà el tema i el que hem de fer i el que no hem de fer.
“Hi ha un nexe molt clar entre vols intercontinentals i creuers. Volen ampliar l’aeroport perquè vinguin més creueristes”
A.C.- Per això nosaltres diem que s’ha de decréixer. Si fan un estudi econòmic seriós, no cal que sigui des del punt de vista activista, amb una consultoria, els diran: compte, perquè d’aquí 10 anys hi haurà menys vols, perquè la gent volarà menys. Per produir combustibles sostenibles es gasta molta energia, però part d’aquesta energia també són combustibles fòssils, amb la qual cosa acabem igual. Recordo que quan van dir que el 10% havien de ser combustibles sostenibles el 2030, crec, les companyies aèries van posar el crit al cel, dient que això era molt car i que el model no s’aguantava. Doncs, si el model no s’aguanta, ¿quantes empreses arrossegarà per davant perquè tenen uns marges justíssims?
L’octubre el govern de Salvador Illa va crear una comissió tècnica perquè recomani com s’ha de fer l’ampliació. Què n’esperen?
A.C.- Creiem que ja sabem el resultat pel que han anat dient. Voldran ampliar la pista per La Ricarda. I el que volen, de cara a Europa, que té un procediment obert d’infracció pel deteriorament del Delta, és justificar que es carregaran La Ricarda creant un altre espai humit en algun lloc. L’últim que sabem és que per fer aquestes compensacions han contractat una consultoria externa de renom internacional perquè els hi faci un estudi sobre això, que els digui com ho haurien de fer per justificar-se davant d’Europa.
J.O.-Per això han posat en Jordi Sargatal de secretari de Transició Ecològica, perquè de moltes coses no té ni idea però té un cert passat ambientalista i pensen que això pot ajudar a convèncer Europa en aquest sentit.
A.C.- És un personatge curiós perquè primer va participar en l’informe d’impacte ambiental de l’anterior ampliació de l’aeroport, un informe que deia que, tranquils, que no passaria res, que la llacuna de Cal Tet funcionaria, que La Ricarda funcionaria amb l’ampliació. Mentida. Foment del Treball fa dos anys va crear una comissió amb empresaris per estudiar totes les possibles opcions de l’ampliació i la que veien com més possible era allargar la pista posant uns pilons a la Ricarda. Sargatal formava part d’aquesta comissió, no com a ornitòleg sinó com a empresari turístic. No sabem si davant d’Europa els pot funcionar, però davant del moviment ecologista està totalment desacreditat.
Paneque deia que el govern aposta per fer una ampliació el menys agressiva possible amb La Ricarda
J.O.- Arguments n’hi ha molts, però n’hi ha alguns que són independents de com és faci l’ampliació. D’aquests són dels que ells no en volen parlar, perquè són els que la qüestionen d’arrel. No és com la fem, és el no ampliació. No volen parlar de crisi climàtica, no volen parlar de turisme i habitatge, no volen parlar de salut. Volen parlar de La Ricarda sobretot. Com si el problema ambiental fos només La Ricarda, que és un problema molt greu, però no és l’únic problema. Pensen que potser això tindrà menys oposició social. Si tu mires la televisió quan parlen, només ho fan de La Ricarda, bàsicament. Per què? Perquè no volen parlar dels altres temes. I quan se’ls hi demana per aquests altres temes, treuen arguments peregrins que no se sostenen.
“Quan un mateix trajecte es molt més barat en avió que en tren és que alguna cosa no rutlla bé”
Proposen que els efectes sobre la biodiversitat de La Ricarda es compensin amb actuacions en d’altres parts de la zona
A.C.- Això ja se sap que no funciona. En l’anterior ampliació van fer una llacuna artificial a Cal Tet i no ha funcionat mai. Les aportacions d’aigua són de baixa qualitat i l’aigua no es renova, de manera que s’eutrofitza. Un llac depèn dels aqüífers, de les aportacions i sortides d’aigua, del que té al voltant, si té pinedes,… Si no, no funciona. La Ricarda és el mateix. Van fer una cosa artificial i no ha funcionat. Els espais naturals no es poden traslladar. No pots agafar una llacuna i posar-la en un altre lloc i pensar que funcionarà igual que l’altra.
J.O.- I quina confiança podem tenir en el que ens diguin ara sobre aquesta qüestió, quan en la primera ampliació no van complir res i tenen un expedient obert a Europa? Quina confiança podem tenir en el que diguin ara que faran?
Europa no exigeix que es compleixin aquells compromisos? Què passa amb el seu expedient?
A.C.- Està obert i hi estan a sobre. Tenir un expedient obert per incompliment és un problema per ells perquè qualsevol cosa que vulguin fer al delta els ho denegaran. I ho saben.
J.O.- Alguna de les compensacions que volen plantejar també afectarien terrenys agrícoles, a la pagesia del delta, i tampoc ens ho podem permetre. No podem perdre terrenys agrícoles de qualitat. L’espai és limitat, és el que és. L’aeroport està situat on està situat. Allà al voltant hi ha una sèrie de coses. I fer aquests moviments carregant-te un tresor com el delta del Llobregat és la ruïna. Això no es pot defensar de cap manera.
Del Port que us preocupa més? L’ampliació o els creuers?
A.C.- El port el problema que té és que és molt més opac i sempre s’està ampliant. Així com a l’aeroport han de fer plans per l’ampliació, el port sempre s’està ampliant. Actualment hi ha tres ampliacions en marxa. Primer hi ha la terminal Hutchinson, al final de tot del port, i és una terminal de contenidors de propietat xinesa que està permanentment creixent a la terminal Best i ara l’estan també ampliant al moll que hi ha davant, al Dic Sud. Després hi ha els nous accessos ferroviaris i viaris del port, on es volen carregar tota l’antiga llera i fer una nova autopista a la banda esquerra del riu i cinc terminals de tren. Tot això a l’antiga llera. Just on ha d’anar una gran rotonda està contaminat per cromites. A la part final de l’antiga llera, prop del pont de Mercabarna, el terreny està contaminat per cromites. Hi havia la fàbrica Bayer que va anar abocant el rebuig i ara està contaminat per cromites (crom hexavalent) , que és cancerígen. Estan enterrats però també estan arran de terra. És un problema molt greu perquè el Port ho sap i ha deixat que a l’antiga llera es facin horts, hi hagi vivendes o infravivendes i la gent passi per allà. Ho hem portat a la Fiscalia de Medi Ambient, conjuntament amb Depana, i ho estan investigant els mossos. Està paralitzat. Està tancat. Hem aconseguit que, com a mínim, ho tanquessin.
L’Ajuntament va anunciar que tancarà dues terminals de creuers
J.O.-És que no és així. Són els anuncis, la propaganda i el màrqueting polític. Ara es comença a veure com va el tema. En certa manera podríem dir que l’Ajuntament fa veure que li demana al Port començar a negociar per veure si s’aconsegueix reduir les terminals. En l’acord que va fer PSC amb Comuns diuen de tancar dues terminals, que són menys de les que proposem nosaltres. D’aquí al que passi al final ja ho veurem, perquè dins del Port hi ha l’Estat, la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i el del Prat, també hi ha agents econòmics, algun sindicat i patronal. Hi ha diversos vots allà i s’ha de veure què en surt. Per tant, és una declaració suposada d’intencions de voler tancar alguna terminal, tenint en compte que encara no estan en marxa totes les que estan aprovades o en construcció.
A.C.- Van inaugurar la sisena, la de MSC, fa uns dies.
J.O.- Si no es fes res, d’aquí a dos anys, per exemple, hi haurà molts més creueristes dels que tenim ara mateix, que ja diem que n’hi ha massa. És obvi que és imprescindible tancar terminals.
“Els biocombustibles no són sostenibles i són molt més cars”
Quantes terminals reclama Zeroport que es tanquin?
A.C.- Nosaltres proposem tres, més una quarta. Per cert, aquí hem de reivindicar que la idea de tancar terminals és de Stop Creuers. Vam ser els primers que vam ensenyar un mapa dient que la A, la B i la C es poden tancar, perquè són concessions que s’acaben en un termini de dos o tres anys. I després la G, que és l’última de totes, la van atorgar fa sis mesos i encara no han començat les obres. Però tres són fàcilment tancables.
Hem vist aquests dies informacions sobre l’avenç en l’electrificació de determinades terminals
A.C.- Això és la xocolata del lloro, perquè els creuers, la majoria, el 99%, no estan electrificats. Estem parlant de creuers que de vegades són com quatre o cinc hotels de grans. Uns creuers d’aquestes proporcions no poden electrificar-se.
J.O.- Vam tenir una entrevista amb el president anterior del Port i ni ell mateix ho veia clar. Deia que era una legislació que s’havia fet a Europa, però que ja veuríem com acabava perquè les companyies no ho tenien clar
A.C.- És molt maquillatge de cara a l’exterior, però el port funciona amb combustibles fòssils al 99%. Funciona amb vaixells que fan servir un combustible que és el que més contamina, que no es pot fer servir a terra, és el pitjor que hi ha. A sobre, una gran part dels creuers també funcionen amb aquest combustible. Encara que ens diguin que funcionen amb gas natural, la majoria dels que venen funcionen amb el combustible antic.
J.O.- Nosaltres considerem que el turisme de creuers és una activitat completament supèrflua. Potser és el pitjor tipus de turisme que hi ha, perquè és un malbaratament de recursos. Que una ciutat vagi pel mar… No hi ha cap necessitat de fer això. És una activitat a extingir, directament. Nosaltres no diem de tancar-ho de cop. Creiem que s’ha d’extingir com a activitat a nivell mundial però les coses s’han de fer negociades, de la forma més raonada, mirant sobretot per la gent que hi treballa, amb els mínims costos possibles, evidentment, per l’erari públic, però caminant en aquesta direcció. El turisme de creuer és una activitat completament supèrflua i tòxica.
Què li reclameu, doncs, al Port?
A.C.- Demanem que tanquin aquestes tres terminals, perquè en dos anys acaben les concessions. Es podrien tancar ja. I que l’última, la que acaben d’atorgar, no la posin en marxa, que desfacin la concessió, perquè l’únic que tenen és el terra i no han construït la terminal. Amb això ens quedaríem en tres terminals. Per molt que comencin ara a parlar i a pactar, ens podem trobar aquest any o el que ve que tenim set terminals en marxa i això vol dir 4 milions de creueristes. Lamentablement estem a 3,6 milions de creueristes i si no se’n redueix cap anirem a 5 milions de creueristes.
Hi ha el risc que, si no venen aquí, els creuers se’n vagin a València o Palamós. I la contaminació es desplaci però no es redueixi
A.C.- A Palamós i a Tarragona també estan creixent. És una indústria que està creixent a tot arreu.
J.O.- Però plataformes en contra n’hi ha també, a tot Europa. No volem aquestes ampliacions. El problema és reduir aquesta activitat a nivell global. La millor manera de disminuir la contaminació, sigui a nivell de l’aviació, sigui a nivell de creuers, és reduir la capacitat de la infraestructura. Aquesta és la millor manera.
Coneixem les protestes per la contaminació o l’excés de creuers però no sabem gran cosa de les obres d’infraestructures viàries que comportarien les ampliacions del port
A.C.- Se’n parla molt poc. Políticament totes les administracions estan a favor en el tema de les terminals. Ho venen com una cosa bona i asseguren al seu projecte que servirà per substituir camions dintre del port per trens, però això no és veritat, perquè ells mateixos reconeixen al seu estudi que implicarà més camions dintre de l’Àrea Metropolitana. Calculen que un 17% de camions més. Quan ens diuen que aquestes noves terminals ajudaran a que el port sigui més sostenible perquè hi haurà més trens, és mentida. A banda de la macroobra que representa, que suposa construir una autopista i línia de ferrocarril noves al costat de la llera del riu Llobregat. És una zona que hauria d’estar protegida i on no s’hauria de poder construir.
“D’aquí 10 anys hi haurà menys vols, perquè la gent volarà menys”
J.O.- És el mateix que passa entre els combustibles fòssils i les renovables. Diuen que s’han de fer servir més renovables, però al mateix temps no estan reduint els combustibles fòssils. Estan sumant altres tipus d’energia. Són els combustibles fòssils els que provoquen la crisi climàtica. I amb les noves terminals passa una mica el mateix. Fas no sé quina cosa, però no redueixes la contaminació i les emissions.
Contamina més el port o l’aeroport?
A.C.- Les darreres informacions diuen que clarament contamina més l’aeroport.
Sumant port i aeroport quant contaminen?
A.C.- Molt més que els cotxes, per exemple. Segons els estudis, port i aeroport sumen el doble o quatre vegades més.
El 25 de gener es va presentar la plataforma Revoltes de la Terra. Pot ser una bona eina per lluitar contra les ampliacions del port i l’aeroport?
J.O.- Tot el que sigui sumar energies, trobar els punts palanca que poden servir per sumar molta gent, que vegi que en un moment determinat cal posar totes les energies en una batalla és important. L’atac és molt bèstia en tots els fronts i cada reivindicació té la seva lluita. Per això és bo trobar espais en els quals podem compartir i veure com durant uns mesos dediquem molta energia a una lluita sense deixar la nostra més concreta. Això té força perquè al final sumes gent i resistència i quanta més gent hi hagi donant suport a una lluita és més fàcil que la guanyis. És evident i es veu constantment. És un pas interessant i per això hi participem.
A.C.- Hi participem des del començament i creiem que és il·lusionant. És una cosa nova, una nova dinàmica de lluita, una forma nova d’enfrontament. Tothom està treballant amb el seu projecte, amb la seva lluita, fent petites coses, però si ens unim tots en una lluita concreta pot arribar a ser més efectiva.
J.O.- És com el setembre del 2021, quan vam organitzar la protesta en contra de l’ampliació de l’aeroport. Aquella va ser una protesta totalment transversal. Els moviments van veure que era una lluita cabdal, icònica, un emblema i que no es podia perdre. Es va tenir molt clar i per això va ser un èxit i es va descartar l’ampliació. Això pot passar amb altres lluites, que són igualment molt rellevants, que tenen a veure també amb el model econòmic, perquè és un debat que no estem tenint. Estem perdent el temps en debats del segle XX i no estem tenint els debats del segle XXI. El debat del segle XXI és com refem el model econòmic per adaptar-lo a les situacions que tenim i tindrem. Això què implica? Que tota aquesta globalització econòmica tan profunda que tenim difícilment tindrà continuïtat. Ja està començant a passar, l’economia s’està dividint en blocs, comença a haver-hi aranzels. Hem de guanyar molta més sobirania energètica, econòmica, alimentària. I estem perdent el temps perquè no hi estem treballant. Per això dèiem també que els temes de la pagesia, dels terrenys agrícoles, no els podem deixar enrere. Perquè, al final és pa per avui i fam per demà. La classe política hauria de treballar amb aquest horitzó, no en el de les properes eleccions sinó com fem perquè d’aquí a 10 anys no depenguem tant del turisme. Ara l’estiu dura més temps, però no vindran tants turistes perquè tindrem temperatures gairebé insuportables. Enlloc d’estar pensant en això estan incidint en un model que ens porta al desastre. I els efectes ja els comencem a veure de forma claríssima, brutal i descarnada, com acabem de patir a València.
“El port el problema que té és que és molt més opac i sempre s’està ampliant”
A.C.- La classe política està fent com si es tapés els ulls o està fent el camí contrari. Ells segueixen amb el model de desarrollismo del segle XX i el tema ambiental és com un petit escull, que “ja ho arreglarem, el saltem i seguim, seguim i seguim”. I ho fan emparats per la patronal, que també deu saber que anem abocats al desastre, però que vol guanyar fins l’últim euro.
J.O.- I les elits econòmiques estan encantades amb el Partit Socialista de Catalunya. Nosaltres li diem el Partit Suïcida Climàtic.
Zeroport s’oposa també a les ampliacions del port i l’aeroport perquè augmenten la desigualtat social. M’ho raoneu?
J.O.- Té a veure també, per exemple, amb el tema de l’habitatge, que és una lluita clau en aquest moment. Segurament és la demanda més transversal i més profunda que hi ha ara mateix quant a reclamació a la classe política: s’ha de solucionar el problema de l’habitatge. Ja em diràs com arreglaràs el problema de l’habitatge si cada vegada hi ha més turistes que volen venir a pisos turístics que tripliquen els lloguers! La gent que està pagant un lloguer i quan li pugen no el pot pagar ha de marxar de la ciutat i aleshores apareixen pisos turístics. A més, hi ha gent d’altres països que ve i treballa per a la seva empresa des d’aquí, fent que pugin els preus també, perquè té un major poder adquisitiu.
A.C.- S’està potenciant el model econòmic basat en el turisme i està demostrat que tots els llocs de treball que es creen al voltant de la indústria turística tenen uns sous molt més baixos, feines molt més precàries que les de la mitjana de la ciutat. Incidim en més precarització. Tenim el problema d’habitatge, més precarització i sous més baixos. Però és que no és només a la ciutat. El sector de l’aviació en tots aquests anys ha canviat molt i també genera sous precaris. Fa 30 o 40 anys treballar per una companya aèria era guanyar molts diners. Treballar per AENA era guanyar diners. Ara ja no. Ara ho té tot subcontractat. Per això fan vagues constantment, els treballadors dels handlings, els de les maletes… Són llocs de treball molt precaris. Cada vegada més. És una indústria que va creixent però els llocs de treball que crea no creixen igual que la indústria.
J.O.- La dependència econòmica del sector del turisme és molt elevada. És un 13% o un 14% del producte interior brut. Aquesta dependència tan gran es va veure amb la pandèmia. Espanya es va enfonsar. Episodis d’aquest tipus, siguin pandèmies, crisis a nivell climàtic, esdeveniments extrems, la pujada del preu dels bitllets, tot això farà que difícilment aquest turisme tan elevat es pugui mantenir. Fins i tot la patronal del turisme diu que ha arribat al límit. Si la patronal del turisme diu que s’ha arribat al límit, com és que es planteja ampliar els aeroports?
A.C.- Volen ampliar tot el sistema, perquè AENA és conscient que els aeroports que li generen més diners són els aeroports turístics. Una part important dels seus ingressos li venen de les taxes aèries però la major part dels beneficis li venen pel lloguer d’espais, botigues i això lliga amb el negoci turístic. Volen invertir milers de milions en ampliar un aeroport i l’altre dia va sortir una notícia que deia que molts ciutadans espanyols no poden anar de vacances, no sols no poden agafar avions sinó simplement anar de vacances, i que només un 30% agafa un avió un cop a l’any. Estem ampliant una infraestructura per que la faci servir qui? Quin percentatge de la societat?
J.O.- Espanya ha invertit una milionada en AVEs, hem destruït els trens nocturns i tenim les rodalies com les tenim. On s’haurien de posar el diners ara sobretot és en les rodalies, que utilitza la majoria de població per anar a treballar o activitats quotidianes i en els trens nocturns que ens podrien evitar molts trajectes de mitjana distància en avió. Es pot anar perfectament a París en un tren nocturn i això s’ho van carregar. Ara la resta d’Europa ho està recuperant. S’han de posar diners per recuperar un servei que teníem i potenciar-lo.
A.C.- I aquí van al contrari, ampliant l’aeroport i volent més turistes
Amb la mà al cor, creieu que faran l’ampliació?
A.C.- Tothom es pensa que és ja, però és a llarg termini. Ara aquesta comissió dirà com volen ampliar. Diran que es carregaran La Ricarda però que ho compensaran d’alguna manera. Nosaltres sortirem al carrer. Durant el 2025, la proposta que farà la Generalitat l’estudiarà AENA i farà el seu pla DORA (Document de Regulació Aeroportuària). L’altra vegada va començar el 2021 i ara serà el DORA 2027-2033. Aquest DORA és com el seu pla d’inversions. Si tot va com ells volen, portaran l’ampliació de l’aeroport a un Consell de Ministres de l’any 2026. Els terminis són lents. Creiem que ara és un punt important quan Illa i la Generalitat diguin que volen ampliar però l’any 2025 aniran passant coses i el 2026 ha de passar pel Consell de Ministres. Qui hi haurà al govern de Madrid que aprovi això? Tampoc ho sabem. Inclús, quan s’aprovi aquest document no vol dir que el dia següent comencin a moure la terra. Estarem allà. No deixarem que ho facin.
“Si no es tanquen terminals, d’aquí a dos anys hi haurà molts més creueristes dels que tenim ara, que ja n’hi ha massa”
J.O.- Hi ha diferents opinions personals. La meva opinió, i és la mateixa que tenia el 2021, és que no es farà. Per què? Perquè com diu ella, el termini és llarg. Les obres potser començarien el 2027 o més enllà. Sembla que no falta massa, però falten uns quants anys. S’aniran veient una sèrie d’esdeveniments, en el tema de combustibles, en situacions extremes climàtiques,… i si aconseguim situar el debat on s’ha de situar, un debat ampli on es parli de tot i no només del que ells volen parlar, l’ampliació no es farà. L’oposició social que hi haurà, si això tira endavant, serà forta i contundent.
A.C.- Tenim la sensació que hi ha moltes ganes de lluita. Per la gent és una línia vermella. Diu que això ja es va parar el 2021 i pregunta perquè tornen a insistir ara. Jo també penso que no es farà l’ampliació. Malauradament tot es començarà a deteriorar relativament ràpid, i veurem que és una barbaritat absoluta.
A què atribuïu la insistència en l’ampliació de l’aeroport i el port malgrat els arguments en contra que plantegeu?
J.O.- El sistema està trencat. Tenim un sistema polític que està cooptat, segrestat pel poder econòmic. La majoria de les companyies cotitzen a Borsa i el sistema els demana que cada any tinguin més beneficis. El sou dels directius de les companyies depèn de que cada vegada donin més beneficis i més diners als accionistes. Aquests, que tenen el poder econòmic, li demanen al poder polític -i en general ho aconsegueixen perquè la majoria de la classe política es deixa comprar- que, en comptes de potenciar el bé públic, afavoreixin els interessos privats a curt termini. Aquí és on tenim el problema.
A.C.- A més pensem que l’anterior ampliació va ser l’obra pública més gran d’Espanya durant molt de temps. I no estem parlant només de les constructores, sinó dels bancs, les enginyeries,… Són diners que se’n van directe al seu compte de resultats.
“El turisme de creuer és una activitat completament supèrflua i tòxica”
J.O.- I això té relació amb l’auge de notícies falses, la desinformació, perquè volen que la gent no sàpiga què pensar. En un diari dels majoritaris mires l’editorial i les notícies de la crisi climàtica i veus que no encaixen. Les notícies alerten de la crisi climàtica però l’editorial diu que s’ha d’ampliar l’aeroport. Per què no quadra? Perquè hi ha uns interessos que fa que els mitjans de comunicació, que també estan comprats pel poder econòmic perquè n’és el propietari o el que hi posa anuncis, no diguin les coses tal com són. Quan la realitat objectiva és òbvia i ens diu que no hem d’anar per aquest camí.
A.C.- I acaben convencent l’opinió pública. És com un degoteig. Un cop no es va fer l’ampliació de l’aeroport van parar, però ara ja fa un any i mig que han tornat amb el degoteig. I des que el president Illa va dir que seria un dels projectes de la seva legislatura ha tornat amb més força. Hi ha determinats diaris que cada setmana treuen una notícia alarmista, que si l’aeroport està col·lapsat, que sembla que no hi puguis entrar físicament… Fan aquest tipus de notícies per convèncer la gent.
