El programa de la Festa Major d’Hivern anuncia per al pròxim 20 de desembre un Concert solidari de Nadal, a càrrec de la Unidad de la Banda de Música de la Inspección General del Ejército al Teatre Sagarra. No és broma. La insensatesa d’aquesta proposta ha fet aixecar moltes veus que en el seu moment van lluitar contra la xacra del servei militar obligatori a la nostra ciutat. Text: Jordi Rovira Sánchez, antic membre del MOC i del MILI-KK
El març de 1986, el ministre de la Guerra espanyol, el socialista Narcís Serra, venia a Santa Coloma en plena campanya pel referèndum de l’OTAN i feia un míting al cinema Goya –avui Teatre Sagarra–, amb forta contestació, per convèncer els colomencs de votar Sí.
Aquest Nadal de 2023, l’alcaldessa socialista Núria Parlon porta l’exèrcit espanyol al mateix escenari en un acte benèfic per recaptar regals de Reis per a la canalla de famílies vulnerables. I tenen el cinisme de demanar joguines que no siguin bèl·liques ni sexistes. Han passat gairebé trenta-nou anys i el militarisme i espanyolisme del PSC es mantenen ben vius.
L’exèrcit espanyol fa un concert solidari on cínicament es demanen joguines no bèl·liques
Per vergonya nostra, Santa Coloma va votar a favor dels militars. Aquí, contràriament al que passaria al conjunt del país, a Navarra, al País Basc i a les illes Canàries, la campanya del referèndum OTAN NO, Bases fora, l’esquerra i el catalanisme, la vam perdre. El gran farsant i bon comunicador Felipe González, va aconseguir canviar l’opinió de milers de ciutadans espanyols que, segons totes les enquestes, mesos abans eren partidaris del no. La famosa cantarella de la por a l’arribada de la dreta i al caos que va esgrimir el Senyor X si sortia el no van fer forat.
Al teixit associatiu colomenc d’esquerres, que s’havia bolcat en el referèndum, el sí va caure com un gerro d’aigua freda, però això no va fer desistir del pacifisme i antimilitarisme que estava quallant en bona part de la societat, sobretot entre el jovent.
L’antimilitarisme a Santa Coloma va néixer el 1984
L’antimilitarisme colomenc venia d’abans. El 1984 naixia un incipient grup amb el nom d’ASCO (Antimilitaristes de Santa Coloma). Era l’embrió que tres anys més tard formaria el MILI-KK de la ciutat, una plataforma en contra del servei militar obligatori, que juntament amb el MOC (Moviment d’Objecció de Consciència) i el CAMPI (Coordinadora Antimilitarista per la Insubmissió) va treballar de valent per conscienciar la població de l’aberració que comportava el segrest legal de milers de joves per fer el soldat.
L’objecció de consciència a l’Estat espanyol té una llarga trajectòria. Els primers objectors ho eren per motius religiosos, van ser els Testimonis de Jehovà. El 1971, Pepe Beúnza es declara objector de consciència, es nega a fer la mili i és empresonat. Amb ell comença un moviment polític de desafiament a l’Estat i de no-col·laboració amb l’exèrcit, amb l’acceptació del cost personal d’anar a la presó. Amb els anys, els objectors anaven creixent i el 1984 el PSOE regulà l’objecció i va crear una Prestació Social Substitutòria (PSS). La mesura esdevindria un fracàs. El govern no comptava amb la integritat, la força mental, la valentia, i el suport social que tenien els insubmisos, que es van negar majoritàriament a fer la nova PSS. Algunes ONG havien de contribuir-hi, però finalment moltes van desistir perquè col·laboraven a empresonar joves objectors. El ministre de la Guerra socialista va arribar a dir el 1989 “Tot el pes de la llei caurà sobre ells”, i va ser cert, hi va haver més d’un miler de presos de consciència durant una dècada, però el moviment de la insubmissió a la mili civil o militar els va desbordar, fins que el PP d’Aznar va decidir acabar amb el servei militar obligatori el 2001. Una victòria guanyada a pols, amb molta lluita i molts sacrificis personals!
El MILI-KK a Santa Coloma
El març de 1987 arrela el MILI-KK a la ciutat. La seva missió és conscienciar els colomencs de la necessitat d’acabar amb el militarisme i el servei militar. La primera acció serà la de vestir de negre estàtues de la ciutat, com el Manelic, amb pancartes reivindicatives, fem pintades contra la mili i per la llibertat dels insubmisos, pintades murals amb la col·laboració d’artistes com l’Azagra, taules rodones i xerrades al Casal de Joves, als instituts Puig Castellar, Numància i la CIBA, reunions setmanals al Mas Fonollar, manifestacions, intervenim en plens de l’Ajuntament, el novembre de 1987 muntem unes Jornades Antimilitaristes al Mas Fonollar, amb la presència de moviments antimilitaristes de tot l’Estat espanyol, parlem amb la Creu Roja de la ciutat i aconseguim que no accepti objectors que hi facin la PSS, recollim autoinculpacions de gent de la ciutat en solidaritat amb els insubmisos presos, parlem amb el premi Nobel de la Pau Adolfo Pérez Esquivel, que signa el manifest de suport als insubmisos…
El moviment pel NO a l’OTAN dels anys vuitanta i les manifestacions contra la primera Guerra del Golf de principis dels noranta van crear un ambient pacifista i antimilitarista que també va ajudar a crear un sentiment de simpatia cap a aquells joves valents que es negaven a fer el soldat i alguns d’anar a la guerra i tot.
La decisió de no deixar-se segrestar per l’exèrcit era personal, però tenia el suport d’una estratègia col·lectiva i de l’acceptació majoritària de la població. Una desobediència civil que no s’havia vist abans i que no es tornaria a veure fins molts anys més tard amb les lluites del 15-M, de la PAH i de l’independentisme, amb el Primer d’Octubre com a símbol de la lluita contra el règim. Sense el combat i la victòria de la insubmissió no s’expliquen les altres lluites encara no reeixides. Per això, com diu el poeta, cal no desesperar!
