L’alcalde de Badalona, acompanyat per una regidora del seu grup, el PP, van viatjar fins a Nova York per lliurar un premi a Jordi Fernández, el badaloní entrenador dels Brooklyn Nets, de l’NBA. L’Ajuntament de Badalona ha nomenat Jordi Fernández com a fill predilecte en reconeixement de ‘la trajectòria esportiva i la difusió del nom de la ciutat de Badalona a tot el món’ del primer espanyol que dirigeix uns dels equips de la gran lliga del bàsquet dels Estats Units d’Amèrica.
Al viatge, pagat amb diners públics, van acompanyar Albiol la quarta tinenta d’alcalde, Rosa de l’Amo, el líder del PSC al consistori, Fernando Carrera, i la cap de gabinet, Yaiza Planells. El desplaçament va ser de quatre dies, sense que es conegués altra activitat que lliurar el guardó a l’entrenador badaloní.
L’ajuntament defensa la idoneïtat del viatge per lliurar a Fernández la Venus de Badalona (una estatueta que evoca el passat romà de Baetulo i és la màxima distinció de la ciutat).
El viatge oficial a Nova York no ha agradat els grups de l’oposició. Badalona a Comú considera que el lliurament de la distinció és “una excusa” i creu que el nomenament de Fernández com a fill predilecte “s’ha organitzat per pagar d’amagat un viatge al govern del PP i al PSC”. La formació recorda que s’havia anunciat que l’entrenador rebria l’homenatge “quan tornés a Badalona el pròxim estiu”. El viatge, considera, “no té cap justificació” i a més a més s’ha realitzat d’esquena a la resta de grups. Esquerra, per la seva banda, considerà que el viatge com ‘una falta d’ètica greu’ i un exemple de ‘mal ús de diners públics’.
Oficialment, l’ajuntament no ha informat del cost del viatge de quatre persones per lliurar un premi a Fernández. No obstant això, fonts municipals asseguraren que el preu dels bitllets va sumar 7.430,94 euros i, en aquest sentit, asseguraven a El Periódico: ‘quan acabi el viatge es farà un resum del cost’.
Badalona és un dels municipis amb un índex de pobresa més alt de Catalunya. En aquest sentit, es pot debatre si per dur una estatueta cal desplaçar a l’altra banda de l’atlàntic dos representants del govern i una treballadora municipal, a més d’un representant de l’oposició.
Majoria de 22 regidors
Pel que fa a la presència del líder del PSC local, el líder d’ERC, Àlex Montornès parlava directament de la materialització d’una aliança entre socialistes i PP: ‘El PSC ha de decidir si vol col·laborar amb el govern populista del PP o treballar per una alternativa d’esquerres’. De fet, el líder dels republicans ja conta els regidors socialistes com a socis de l’executiu d’Albiol: “Actualment, veiem un govern de 22 regidors: els 18 del PP i els 4 del PSC”.
Però va ser Guanyem Badalona, de l’exalcaldessa Dolors Sabater, el primer grup a emetre un comunicat crític sobre el cas: ‘Albiol ha multiplicat per 20 la despesa en viatges respecte a tots els governs municipals anteriors i continua actuant frívolament amb total impunitat’, declaraven els anticapitalistes. ‘És una vergonya que aquestes persones ‘facin pont’ per anar-se’n a Brooklyn en lloc d’atendre les necessitats de la ciutat’. Per tot això, Guanyem exigia ‘l’anul·lació immediata’ d’un viatge que consideraven ‘innecessari’.
Un aspecte molt comentat a Badalona era la presència en el seguici municipal del cap local del PSC, Fernando Carrera. Fins i tot fonts del seu partit afirmaren que no havia comunicat el cas a l’organització. Havent tornat, Carrera va justificar la seva presència a Nova York afirmant que el lliurament del premi a Fernández era un ‘esdeveniment de ciutat’ i que no volia que es veiés Albiol com a únic representant de Badalona.
Carrera és un personatge nou a la classe política badalonina. Abans d’aterrar a la màxima representació del PSC (el partit que governa la Generalitat i la Diputació de Barcelona, entre altres centres de poder) havia fet carrera en els entorns de Ciudadanos i del regidor Valls a Barcelona.
Des que Carrera va agafar els regnes del PSC badaloní, el partit ha fet un tomb cap a la dreta, allunyant-se de les posicions clàssiques del partit socialdemòcrata català. Per això, havent tornat de Nova York, Albiol va liquidar l’assumpte afirmant que el PSC està dividit en dos bàndols. De fet, mentre altres organitzacions socialistes locals de la comarca tenen un paper predominant en la política catalana, només cal pensar en Parlon, consellera de l’Interior, la presència badalonina a la políca catalana s’acosta a zero.
I darrere de tot plegat hi ha una reflexió a fer, pot una ciutat com Badalona gastar alegrement diners de tots en un viatge evitable quan hi ha necessitats socials urgents a afrontar (només cal pensar en l’abandó que hi ha de les persones sense sostre a la tercera ciutat de Catalunya)? I quina és la manca de consciència de l’electorat que aplaudeix acríticament tot el que fa o diu Albiol?
I acabem amb una dada curiosa. Al mateix temps que es gastaven milers d’euros per dur a Jordi Fernández una petita escultura que reconeix l’esportista com a fill predilecte de Badalona, s’anunciava que el camp esportiu del club de bàsquet Sant Josep, on es va formar l’esportista, es venia per fer-hi una promoció privada, sense que l’ajuntament hi fes res. Paradoxes!
